Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Eulàlia Grau Macba

Eulàlia Grau no pintarà àngels al Macba

El museu dedica una retrospectiva a l'artista catalana

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Eulàlia Grau me n'ha explicat una de bona. No fa gaire va fer el trajecte Bilbao-Lleó en un tren de via estreta de l'any de la quica. Li va tocar el vagó de luxe, que en temps pretèrits era el reservat del bisbe de Calahorra. Imagineu-vos-ho amb aquell tel boirós que suaven les màquines de fum dels primers temps de la Hammer: cortines de vellut granat, un vàter de porcellana brillant i el taulell d'interruptors per cridar el servei. És cert que si hem quedat és per parlar de la retrospectiva que li dediquen al Macba, 'Mai no he pintat àngels daurats'. Però no m'hi resisteixo:

M'ho expliques perquè serà el tema de la propera obra?
Dins de l'església hi ha moltes coses truculentes. Ja ho deus saber, que al Vaticà s'hi fan orgies. Fa poc va desaparèixer una nena que després va ser trobada a la tomba d'un cardenal. Però anys enrere aquestes coses no sortien a la llum. Aquest bisbe el van acusar de ser un home luxuriós que freqüentava un prostíbul del carrer Aribau, i el Folies Bergère. Es veu que entrava als lavabos públics per canviar-se la sotana per roba de carrer. Ara per ara estic reunint proves.

Per fer un collage, suposo?
És el mitjà d'expressió que em resulta més útil. Quan era petita m'agradava molt dibuixar, i em van portar a fer classes amb una monja que me'n va treure les ganes. A més, la pintura em posa molts problemes. Fixa't en aquell quadre de Murillo, el del nen que es menja un meló. Pots comptar que el pobre feia dies que no trobava un tros de pa. Però ens n'adonem? No, perquè és una imatge preciosa.

Defuges el virtuosisme?
Fins i tot hi ha vegades que procuro que em surtin coses lletges. Al Macba, hi ha un mural confeccionat amb paper d'embalar, on analitzo les relacions entre les societats i els seus instruments de tortura. Vull que quedi clar que la peça va d'això: pistoles, penjats i el garrot vil. I evito que la gent l'admiri per motius estètics.

La ruta del Macba comença amb un cartell de la teva primera exposició.
Sí, la de la Sala Vinçon. Hi sortia la meva foto i una llista de vicis. Era broma. Començava amb allò de "nascuda en pecat". I ja no recordo què més hi havia. Aquestes coses que hi ha al Macba portaven temps tancades en una habitació de casa amb pany i clau. Tot és obra dels anys 70, i de principis dels 80. Després vaig estar vivint a la Xina, i quan vaig tornar, a finals dels 90, no em quedaven ganes de reviure el passat.

Ha canviat la teva obra?
He après a fer anar el Photoshop, i el Flash. Ara deformo les imatges amb molts filtres. És simpàtic, en un llibre de Hockney sobre fotografia vaig trobar un quadre de Holbein el Jove on es veuen dos ambaixadors i una taca blanca en diagonal que, si et poses en un costat d'un quadre, es converteix en una calavera. I vaig pensar: mira, com el que faig jo.

Tornem als anys 70. Què va ser el Cancionero de los hombres horizontales y de les hombres verticales?
Un llibre que no es va arribar a publicar mai. El vaig presentar a la censura i em van arrencar un munt de pàgines, amb molta ràbia. Sempre he tingut mala sort amb el món editorial. Vaig treballar amb la Colita per fer un quadern sobre cementiris. Jo m'encarregava del disseny. A l'editorial, m'ho van plagiar. I vaig anar a judici i tot. Però com era d'esperar, vaig perdre.

Mai no pintaràs àngels?
Ja m'agradaria. Però és difícil. Si en el seu dia vaig investigar el cas Matesa, com puc passar-me a les arts decoratives amb tot el que està plovent ara?

MAI NO HE PINTAT ÀNGELS DAURATS
Macba. Fins al 26 de maig

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat