Indisposició general. Assaig sobre la fatiga

Martí Peran, el comissari de l’exposició, reivindica, en la societat de la “hiperactivitat nerviosa”, el dret a estar cansat. Proposa un recorregut per diversos estadis de la fatiga i la mandra a través d’una vintena de projectes artístics, que van del dibuix introspectiu de Sinéad Spelman o el de les 'Therapies' esbojarrades de Nedko Solakov, als enunciats en forma de pancarta de Javier Peñafiel, passant per 'Un mundo basado en la evidencia', de Julia Montilla, una maqueta d’una ciutat construïda amb blísters de diferents psicofàrmacs per allò de la societat dopada, activa a base d’estimulants i antidepressius.
Peran es demana com pot representar estèticament l’apologia del tedi, enmig d’un entorn que valora a cop de 'like' i polzes amunt l’acumulació d’experiències sense importar-ne l’interès, i ho aconsegueix. La mostra obre amb 'Sans Histoire' de Mounir Fatmi, una barrera formada per obstacles hípics on es reprodueixen cites de 'L’art de la guerra', de Sun Tzu, un tractat de tàctica i estratègia militar que utilitzen moltes escoles de negocis com a guia per millorar la competitivitat i la gestió de les empreses. A mesura que avanceu per les tres sales que acullen aquesta 'Indisposició general. Assaig sobre la fatiga' sentireu la lletania del vídeo 'Untitled (n’en finit plus)', de João Onofre, o el monòleg dramàtic 'Not I', de Samuel Beckett, on una boca crida reiteradament “tot el que estic explicant no em va passar a mi”.
Un escenari que convida a buscar, amb l’objectiu de sobreviure, alternatives al model imperant, a pensar en l’anomenada lògica del caragol i en les iniciatives entorn de les teories del decreixement que aposten per una producció i un consum sostenibles.