Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
John Law

Tornen els Influencers!

El festival d'art guerriller torna al CCCB i nosaltres hem parlat amb John Law, el més irreverent del cartell

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat
Tot va començar amb el Suicide Club, una societat subterrània i paranoica que devia el seu nom a un relat de R. L. Stevenson i que es dedicava a donar sostre a tots els joves descastats, orfes d'autoritat moral que els fes de guia en aquell dur tràngol de convertir-se en homes. Havia estat invenció d'un tal Gary Warne. John Law era un bala perduda quan s'hi va iniciar en el ja llunyà 1977. Tenia 18 anys i en portava un parell aficionant-se a les festes de pijames que s'organitzaven cada nit als calabossos de Califòrnia. "Tot apuntava que em convertiria en un delinqüent -diu-. I al club em van ensenyar a no fer res que no fos ètic". Il·legal potser sí, però sempre dins d'una disciplina de ferro. Això és el que en aquells temps daurats desconcertava el cos de policia de San Francisco.

Calculo que amb prou feines ha sortit el sol a la Costa Oest quan el tal Law despenja el telèfon. Ara té 65 anys, porta pel cap baix dues cafeteres carregades, i xerra pels colzes. M'explica que en el lustre que el Suicide Club va estar en actiu va escalar els mastelers del Golden Gate Bridge, que va fer d'actor a l'Òpera i que va interceptar la comparsa del nou any xinès, drac inclòs. "Una vegada vam fer una festa en un dipòsit de cadàvers abandonada -recorda-. Anàvem disfressats de vampirs i portàvem un taüt i tot. En acabat, encara que aquell lloc estava ple de merda, vam netejar tot el que havíem embrutat. Quan va arribar la poli estàvem traient les bosses d'escombraries". Segons en John, es van quedar a quadres.

El Suicide Club no era de ningú. Qualsevol en podia ser membre, qualsevol podia inventar-se una missió i, fos el que fos, es comunicava a la resta de socis via una 'newsletter'. "Era fantàstic, anàrquic -diu en John, amb la melangia dels assistents a un d'aquells docudrames hagiogràfics en què tots els testimonis porten barret de 'cowboy'-. Per això sabíem que no podia durar per sempre". L'organització es va desarticular a principis dels 80, mesos abans que Gary Warne patís un infart i s'emportés a la tomba els ecos d'aquell cant de respectuosa llibertat. "Era una norma bàsica no malmetre res -segueix-. Mai no vam rebentar una sola porta".

John Law està entusiasmat. Aquesta setmana serà a Barcelona, com a convidat d'honor de la tercera edició de l'Influencers, el festival d'art guerriller del CCCB, per parlar-nos del Suicide Club, i de tot el que va venir després. "L'any 88 ens vam tornar a reunir -reprèn-. És curiós, perquè ens vam adonar que molts havien trobat el seu camí gràcies al club". En John recorda el cas d'un xaval sense ofici ni benefici que es guanyava el sou rentant plats en un bar de carretera, i que amb tant colar-se a edificis desastrats es va fer arquitecte. Els que no havien oblidat els dies de glòria van fundar la Cacophony Society. Més punk, més expansiva.

Després de veure l''Stalker' de Tarkovski, s'havien convertit en exploradors a la recerca de zones susceptibles de servir de pistes d'aterratge per a alienígenes, i havien inventat el concepte de 'flash mob'. Es vestien de pallassos de McDonald's, de Pares Noels i de zombis, depenent del cas. I amb aquestes van arribar al Black Rock Desert de Nevada, i hi van instaŀlar un home gegant de neó, allà on van començar a celebrar el Burning Man Festival. En aquesta època d'esplendor, Chuck Palahniuk era un dels seus millors ideòlegs. "Jo vaig ser dels primers a llegir el manuscrit d''El club de la lluita', molt abans que es publiqués", diu. Esclar que, com el Suicide, la Cacophony també es va acabar dissolent. Tot i així, en John sap que la seva història ha estat inspiració per als gamberros més enginyosos del món sencer. Ningú no li treu aquest mèrit.

INFLUENCERS
CCCB
Del 7 al 9 de novembre

També t'agradarà

Els museus més curiosos
  • Què fer

Si ja has visitat el Picasso, la Fundació Miró o el MACBA... Quins altres museus t'ofereix Barcelona? Fora dels circuits turístics podreu trobar estranys i meravellosos museus, poc coneguts... 8 museus que mereixen una oportunitat Teatre Museu El Rei de la Màgia Barcelona i l’il·lusionisme van de la mà i una de les millors mostres és el Teatre Museu El Rei de la màgia, on es repassa la relación de la ciutat amb l’art de les il·lusions. Fundat el 1881, és un dels establiments més antics del món dedicats a la l'ensenyança i a la fabricació i venda d'articles de màgia. Museu del Perfum El catàleg del museu ho formen cinc mil peces entre flascons antics i moderns, miniatures, catàlegs, etiquetes i material publicitari antic. La col·lecció es divideix en dues parts. La primera secció mostra tota classe d'ampolles d'ungüents i flascons d'essències en ordre cronològic. Veureu coses com un tub de maquillatge per als ulls egipci o polvoritzadors eduardians i una borsa de flascons que va pertànyer a Maria Antonieta. La segona secció no està ordenada cronològicament si no per marques, amb flascons de Dior o Guerlain, així com edicions especials que van dissenyar artistes com Dalí. Museu de l'Eròtica Cal creuar la llarga perfumeria Regia per arribar a una wunderkammer que relata la his­tòria del perfum, des de l’antic Egipte fins a la perfumeria industrial. Reconeixem l’aigua de colònia 4711, contemplem les produccions de Guerlain –dels pocs mestres perfumistes que continuen en actiu–, C

Museus que obren gratis els diumenges
  • Art

El MNAC, CosmoCaixa o el Museu Picasso són alguns dels museus de Barcelona que tenen entrada gratis el primer diumenge de cada mes. D'altres són d'accés lliure els diumenges a partir de les tres de la tarda. Una bona manera –i econòmica– d'acabar la setmana. Obren gratis... Museu Nacional d'Art de Catalunya El Palau Nacional, edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de 1929, és la seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que conté peces de totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, fotografia i numismàtica) i que té la missió d'explicar la magnitud de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX. L'entrada és gratuita tots els dissabtes a partir de les 15 h i el primer diumenge de cada mes. El museu també fa jornada de portes obertes els següents dies: 11 i 24 de setembre i el 18 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. MUHBA Museu d'Història de Barcelona De la plaça del Rei a la catedral hi ha uns 4.000 m2 d'excavacions romanes subterrànies: carrers, viles i magatzems d'oli i vi, que van ser descoberts per casualitat a finals dels anys 20, quan es va aixecar part del Barri Gòtic per construir la Via Laietana. Hi podeu accedir per la Casa Padellàs, un palau de mercaders de l'any 1498, que es va traslladar pedra per pedra fins a la plaça del Rei.L'entrada al museu és gratuita cada diumenge a partir de les 15 h i el primer diumenge de cada mes podreu entrar sense pagar durant tot el dia. A més a més, hi

Publicitat
Fotografia gratis aquí!
  • Art
  • Fotografia

The Kennedys Exposició fotogràfica que commemora el 50è aniversari de l'assassinat de JFK. Una col·lecció de 40 retrats i fotografies que no han vist la llum en els últims 50 anys, on l'objectiu de Mark Shaw recorre el camí des de la victòria de JFK a les eleccions de 1960 fins al seu assassinat el 1963. Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008 'Barcelona prêt-à-porter, 1958-2008. Mig segle d’indústria i moda. Col·lecció tèxtil Antoni de Montpalau' és una mirada retrospectiva a 50 anys de moda que dóna a conèixer la implantació i la consolidació del disseny i la confecció de la roba seriada, que va impulsar i obrir noves perspectives a la indústria tèxtil de Catalunya. Retrat Companys Amb motiu del 72è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, i per primera vegada, es presenta una exposició retrospectiva dels fons gràfics municipals sobre Lluís Companys al Castell de Montjuïc, on va ser empresonat i afusellat. Retrat Companys ressalta la imatge pública del President recollida pel millor fotoperiodisme català de la primera meitat del segle XX. Es presenten 52 fotografies (1931-1938) de reporters gràfics com Agustí Centelles, Josep Domínguez, Josep Maria Sagarra o Carlos Pérez de Rozas. Més art Exposicions gratis Els diners no són excusa per a deixar de veure art. Si sou dels que no es volen rascar la butxaca, aquí teniu una llista amb les millors exposicions gratuïtes a la ciutat! Museus que obren gratis els diumenges Museu Nacional d'Art de Catalunya El Palau Nacio

Equipaments culturals gratuïts
  • Què fer

Virreina Centre de la Imatge El Palau de la Virreina, seu de l'Institut de la Cultura de Barcelona, acull aquest centre d'exposicions especialitzat en la imatge en totes les seves expressions. Arts Santa Mònica L'Arts Santa Mònica és un centre expositiu i d'investigació  on conflueixen la creació artística contemporània amb disciplines com la ciència, el pensament i la comunicació. Amb la connexió entre disciplines com a principi, el centre, nascut el 1984 com a espai expositiu de la Generalitat, vol promoure el diàleg entre les diferents aportacions locals i els moviments socials globals. Palau Robert El Palau Robert va ser construït entre el 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb tres sales, un espai per a concerts, el Centre d’Informació de Catalunya, una oficina de turisme de la ciutat, una llibreria i jardins oberts al públic. Espai Cultural Obra Social Caja Madrid Està a una ubicació privilegiada, a la plaça de Catalunya, per on passen cada dia milers de persones, tant autòctons com turistes. Té dues sales d'exposicions, una biblioteca i un auditori on tenen lloc nombroses activitats, des de concerts a tertúlies o cicles de cinema. Encara que el seu aspecte de caixa d'estalvis confongui, parlem d'un espai pensat per a la difusió de la cultura, la reflexió i el debat sobre te

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat