La millor cuina creativa

Viatge al centre del procés creatiu del geni Si alguna cosa preocupa Ferran Adrià quan parla de creativitat és la seva  dessacralització: el llegat culinari d'ElBulli, beneït per l'estament dels crítics sense fissures com una obra d'art, es fonamenta en un procés creatiu on les idees es materialitzen,  no pas per inspiració divina, sinó a base de feina i actes tan terrenals o monòtons com torturar un moniato o fer brics amb pell de llet coagulada.Ara bé, per davant d'aquesta preocupació sobre la creativitat en passa una altra: la gestió pràctica de les idees. Som amb l'exmillor cuiner del món al taller del carrer Portaferrissa, zona zero de les idees adriàtiques, i per si algun despistat o marcià no l'ha vist mai, és un lloc molt més proper a una enorme cuina amb biblioteca que no pas a un laboratori de la NASA. Allà, ens parla de les claus d'una producció creativa i d'una gestió d'idees que han canviat el curs de la cuina moderna.  El primer restaurant amb R + D "El més important és que som al primer taller de cuina de la història", sentencia Adrià. Fins a l'obertura d'aquest espai, explica, la creativitat i producció en cuina es feien exclusivament a la mateixa cuina del restaurant: "Com si agafessis un dissenyador i el fessis treballar en la cinta de producció cada dia", compara. Un punt d'inflexió molt important va ser quan Adrià i Juli Soler, l'any 1996, es van desplaçar a París per agrair a Joël Robuchon que, abans de retirar-se, hagués dit que per a ell el millor cuine

L'Angle es trasllada del Bages a l'Eixample Festa grossa a les agendes dels gurmets barcelonins: Jordi Cruz , transfigurat de gran cuiner de la seva generació a figura mediàtica, acaba de traslladar l’Angle del Bages a l’hotel Cram (Aragó, 214). Això el converteix en l’únic cuiner que disposa de dos restaurants Michelin a la capital. Té 35 anys. El més vist 5 coses per fer avui Aprofita el teu temps i troba el que necessites: el millor del dia al teu abast Japonisme. La fascinació per l'art japonès Que consti que en Pere Calders ja ens havia avisat: som víctimes d’una invasió subtil. Jo mateix em vaig criar amb la Heidi i el Marco, escoltava música d’un Walkman Sony i m’afarto de sushi. Qui no ha tingut una Playstation o ha jugat al Super Mario Bros? O rigut amb 'Humor amarillo'? Doncs aquest fenomen ja dura segle i mig, com bé demostra l’exposició 'Japonisme. La fascinació per l’art japonès' al CaixaForum. Tot va començar el 1868, quan, després de segles d’aïllament, el Japó va reobrir els seus ports al comerç internacional. No avançaré esdeveniments, però al carrer de Ferran, per on ara passen la majoria de les manifestacions, hi havia fins a sis botigues de productes japonesos. I a Barcelona, dos museus dedicats a l’art japonès s’anunciaven a les guies turístiques. Hi havia grans col·leccionistes d’art japonès, com Josep Mansana, que va arribar a reunir més de 3.200 obres de gran qualitat.Deia que tot va començar el 1868. París va ser el gran centre comercial de productes

En motiu de l'obertura del 'Pakta', el nou restaurant 'nikkei' del carrer Lleida, entrevistem Albert Adrià perquè ens parli d'aquesta barreja de cuina peruana i japonesa i dels seus propers projectes.