Coetus: panderos i ampolles d'anís

Diu Aleix Tobias que fins fa deu anys coneixia més instruments de percussió del Senegal que d'aquí. El 2007 va formar l'orquestra de percussió ibèrica Coetus, inspirat en les de "cultures rítmiques" més conegudes, com les del Brasil.

El músic va recuperar instruments de percussió de la Península, que es tocaven sols i per acompanyar cançons populars -excepte en alguns casos de caire ritual, com els Tambors de Calanda-, i els va reunir en una orquestra en què, amb un protagonisme del qual mai no havien gaudit, dialogaven entre ells i amb la veu d'Eliseo Parra, membre d'Al Tall i pròxim a l'escena al voltant de la sala Zeleste als anys 70, a més de divulgador i renovador de la música tradicional espanyola.

Va ser Parra qui li va obrir el món de la percussió ibèrica, en què els panderos conviuen amb ampolles d'Anís del Mono rascades i paelles que es piquen amb culleres i didals, utensilis quotidians que es feien servir quan no es tenia res més per tocar i que es van anar consolidant per transmissió de pares a fills. "Són instruments limitats, però tenen una sonoritat única, i això els fa molt especials", afirma Tobias.

Una idea, no una presó
Però "qualsevol idea artística, si no es mou, es pot convertir en una presó". I per això Coetus, amb dos discos editats -l'homònim publicat el 2009 i Entre tierras (2012)- i un tercer a la vista, ha restat radicalitat a la fórmula. "Abans érem 12 percussionistes i l'Eliseo cantant, però ara hi ha dues cantants més, i la percussió i la veu queden més equilibrades", diu, i afegeix que també han permès l'entrada de guitarra, baix i flauta en alguns temes.

"Hi ha cançons que funcionen molt bé amb veu i percussió, i val la pena conservar-los sense harmonia, perquè si no s'estoven. Però n'hi ha d'altres a les quals l'harmonia enriqueix. Ens permet fer temes que abans no podíem fer, ens ha obert tot un ventall de possibilitats".

Gravacions de camp
El repertori de Coetus creix amb gravacions de camp ja enregistrades, que han permès salvar el patrimoni musical popular després que es va trencar la "cadena oral". "És una música que poca gent es posaria pel plaer d'escoltar música -avisa Tobias-, perquè és dura d'escoltar. Cal un altre context per escoltar aquelles melodies i aquells ritmes, un context actual, perquè en estat pur no ho podríem suportar. I això és el que fem Coetus".