Primavera Sound 2014: les claus del festival

Us perdeu en la immensitat del cartell del festival? Us donem algunes de les claus de l'edició d'aquest any, que se celebrarà del 19 al 31 de maig

1/26
ⒸMaria Dias
2/26
ⒸMaria Dias
3/26
ⒸMaria Dias
4/26
ⒸMaria Dias
5/26
ⒸMaria Dias
6/26
ⒸMaria Dias
7/26
ⒸMaria Dias
8/26
ⒸMaria Dias
9/26
ⒸMaria Dias
10/26
ⒸMaria Dias
11/26
ⒸMaria Dias
12/26
ⒸMaria Dias
13/26
ⒸMaria Dias
14/26
ⒸMaria Dias
15/26
ⒸMaria Dias
16/26
ⒸMaria Dias
17/26
ⒸMaria Dias
18/26
ⒸMaria Dias
19/26
ⒸMaria Dias
20/26
ⒸMaria Dias
21/26
ⒸMaria Dias
22/26
ⒸMaria Dias
23/26
ⒸMaria Dias
24/26
ⒸMaria Dias
25/26
ⒸMaria Dias
26/26
ⒸMaria Dias

El Primavera Sound continua amb la línia de les seves últimes edicions de treure's de sobre l'etiqueta de festival indie amb una programació eclèctica que portarà al Fòrum gairebé 200 artistes entre el 29 i el 31 de maig, i que s'estendrà durant tota la setmana per tota Barcelona.

RECOMANAT: Consulta tota la informació del Festival Primavera Sound.

El cartell es va fer públic -a Barcelona en un cine Aribau ple a vessar- amb la projecció de 'Line-up', un curt fantàstic rodat a Detroit en què els noms d'alguns dels artistes confirmats van anar apareixent en samarretes, portades de discos, cartells i rètols.

I va seguir a la projecció una festa a El Teatro Latino del reinaugurat Teatre Principal –dos dels nous espais que el festival incorpora– aquest any, que va comptar amb un concert sorpresa del quartet psicodèlic britànic Temples, un dels grups confirmats ahir i que es prefigura com una de les sensacions del 2014 gràcies al seu debut, 'Sun structures', a la venda el 10 de febrer.

Aquestes són algunes de les claus de l'alineació del Primavera Sound 2014:

A banda dels ja confirmats Arcade Fire, Pixies i el retorn de Neutral Milk Hotel, encapçalen el festival el cantautor brasiler Caetano Veloso, Nine Inch Nails, que defensaran la reinvenció de Trent Reznor amb el minimalista 'Hesitation marks' (2013), Queens of the Stone Age, que presentaran el celebrat '...Like clockwork' (2013), The National, presentant 'Trouble will find me' (2013), el nou projecte de Justin Vernon (Bon Iver), Volcano Choir, i el raper californià Kendrick Lamar, un dels pocs artistes de hip-hop del cartell -menys negre que en les últimes edicions, amb permís de Blood Orange (Dev Hynes)- al costat d'Earl Sweatshirt (Odd Future). Després de passar diverses edicions recuperant els herois dels 80, el Primavera Sound 2014, que en el seu dia ja va rescatar Pavement i Blur, està marcat per una forta presència de grups formats als 90 o que van tenir un fort impacte en aquesta dècada, començant per NIN i QOTSA. Els britànics Slowdive, encapçalats per Neil Halstead i del qual en va sorgir Mojave 3, protagonitzaran el retorn d'aquesta edició, amb permís d'Slint, que ja van ser al Primavera Sound 2007 i que allarguen la seva resurrecció. També passaran pel Fòrum grups dels 90 encara en actiu presentant nous àlbums com Superchunk (que apadrinaran Hospitality, un dels nous grups del seu segell, Merge), Mogwai, Shellac, Drive-By Truckers i Midlake (que amb una mica de sort faran de banda d'acompanyament del també confirmat John Grant), a més de Godspeed You! Black Emperor, Lee Ranaldo (ex-Sonic Youth) i Darren Hayman (ex-Hefner). No falta tampoc certa quota de clàssics, artistes veterans i influents en les posteriors generacions o rescatats de l'oblit. A banda de Veloso, també formen part d'aquest club selecte Dr. John, una de les eminències del blues i l'R&B de Nova Orleans, Television, que retornen al festival després de tocar-hi el 2003, ara per interpretar sencer el seu clàssic 'Marquee moon', el jazz còsmic de Sun Ra Arkestra, el projecte de Blixa Bargeld (Einstürzende Neubauten) amb el compositor italià Teho Teardo, la cantautora nord-americana de folk psicodèlic Linda Perhacs, el britànic Julian Cope, el 'soulman' Charles Bradley i els experimentals The Ex.

Requereix una menció especial, com a raresa en el cartell del festival, el Kronos Quartet, quartet de corda nord-americà per al qual han escrit John Adams, Arvo Pärt, Steve Reich, Philip Glass i Terry Riley, entre d'altres, i que han actuat amb Tom Waits, David Bowie, Paul McCartney i Björk, entre d'altres. El 2013 van celebrar el 40 aniversari i van gravar un disc amb música de Bryce Dessner (The National). L'altra proposta d'accent clàssic del cartell és el duo A Winged Victory For The Sullen. La presència d'artistes femenines i de bandes formades només per noies serà important en el Primavera Sound 2014. després de la cancel·lació per malaltia de The Julie Ruin, el nou projecte de Kathleen Hanna (ex-Bikini Kill, ex-Le Tigre), al cartell hi destaca Body/Head, la nova aventura deKim Gordon (ex-Sonic Youth), les responsables d'alguns dels discos destacats del 2013 -el trio de les germanes Haim, l'experimental Julia Holter, el trio electro-pop escocès Chvrches (mixt, però amb 'frontwoman': Lauren Mayberry), les nord-americanes Sky Ferreira i Glasser, el grup punk-pop de culte gal·lès Helen Love- i de llançaments importants del 2014 -St. Vincent, Sharon Van Etten, Warpaint, Dum Dum Girls-. A banda de Dum Dum Girls, l'evolució de l'onada de noise pop femení de finals de la dècada passada també estarà representada per La Sera (ex-Vivian Girls). I en clau catalana, per Sílvia Pérez Cruz, que presentarà nou treball al costat de Raül Fernández (Refree), per Renaldo & Clara, el grup de la lleidatana Clara Viñals, i per la cantautora de Vic Joana Serrat. Pel que fa als grups de casa, també hi destaca la presència de Mishima, que estrenaran nou àlbum, El Petit de Cal Eril, Za!, Oso Leone, Flamaradas, Súper Gegant, vàlius i The Last 3 Lines, el desembarcament dels fitxatges de El Segell del Primavera (Standstill, Refree, Joana Serrat, The Free fall Band, Svper i també els portuguesos PAUS), la nova sensació barcelonina de 2013 El Último Vecino, i els 'showcases' dels segells catalans BCore i La Castanya. De la resta de l'estat el festival porta el Grupo de Expertos Solynieve de J (Los Planetas) y Manu Ferrón. El Primavera es manté ferm en el propòsit d'obrir-se més enllà de les músiques d'arrel anglosaxona i de les escenes europees i nord-americanes. Aquest any un dels països amb més presència al festival és el Brasil: Caetano Veloso arrossega mitja dotzena d'artistes (Rodrigo Amarante, Móveis Coloniais de Acaju, Boogarins, Black Drawing Chalks, Single Parents i Garotas Suecas). De Xile, país ja present en edicions anteriors del festival, vénen Astro i Follakzoid. I dos estendards de l'afrobeat representaran la música nigeriana: la banda de Seun Kuti, fill de Fela Kuti, el pioner del gènere (a més de germà de Femi), i l'orquestra novaiorquesa Antibalas. L'escena internacional està representada per Disclosure, Laurent Garnier, la fusió de Modeselektor i Apparat que és Moderat, Jamie xx (The xx), SBTRKT, Julio Bashmore, The Haxan Cloak i Dominick Fernow en les seves múltiples facetes, com a DJ i amb els projectes Prurient i Vatican Shadow, a banda de propostes més pop com Metronomy i Cut Copy. Pel que fa a l'escena estatal, destaquen Pional (col·laborador de John Talabot), Lasers i una bona representació de DJ clàssics barcelonins com Ángel Molina, DJ Zero i DJ Fra.

Les entrevistes del Primavera

Entrevista a Arcade Fire

Els qui van ser la banda més trista de l'escena indie, ara munten festes discos inspirades en el vudú. Qüestionem el líder Win Butler pel seu nou amor pel lamé A les nou del vespre m'afegeixo a la cua de ben bé un miler de persones a l'exterior d'un inhòspit magatzem al Brooklyn més profund. Tothom vesteix formal, com es demanava. Sembla que estiguem a punt d'embarcar-nos en una festa sexual secreta, però en realitat som allà per a una cosa encara millor: un concert d'Arcade Fire.A dins l'atmosfera és menys d''Eyes wide shut' i més de discoteca clandestina. La gent balla un tema de Marvin Gaye sota la llum de mitja dotzena de boles de miralls. Podríem ser al 1977, el moment àlgid del disco, quan tot acabava a la pista de ball. "Per això m'agrada tant Nova York!", diu un home amb barret i tirants mentre la cançó s'apaga i arrenca el xou. Abillats amb vestits blancs acabats de planxar, Arcade Fire no malgasten ni un segon i es llancen al palpitant ritme alimentat de bongos del senzill 'Reflektor'. És una cançó que combina la inimitable perícia disco del seu nou productor, James Murphy (conegut per l'etapa al capdavant d'LCD Soundsystem), amb l'obsessió dels canadencs pels mons amagats, les llums que fan pampallugues i la realitat il·lusòria. "Ens enamorem, sols sobre l'escenari, en aquesta era reflectant", canta el frontman Win Butler, en part al públic, en part a la seva dona, Régine Chassagne, que toca al seu costat.Val la pena reflexionar sobre com han arribat de lluny el se

Llegir-ne més

Entrevista a Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró

El duo més intens de la nostra escena presenten 'granada', el seu primer àlbum junts "Hola? -interpeŀla la Sílvia al Raül-. Em mires d'una manera que sembla que digui una mentida!", li etziba. És divertit veure com interactuen: de vegades semblen una parella que porta més anys junts que separats; d'altres, semblen germans. Es tenen aquella confiança que fa que dues persones s'ho puguin dir tot, encara que els faci discutir. "Tenim una relació tan intensa que potser ens barallem i no tornem a tocar en sis mesos. El mateix que es veu a l'escenari és com és fora", explicava ell en una altra conversa l'any passat. Toquen com a duo des del 2006 i tenen una complicitat explosiva, però a fer entrevistes plegats encara no hi tenen tanta pràctica. No ha estat fins ara que els ha fet falta: el 6 de maig publiquen 'granada', primer àlbum conjunt de Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró. Per afavorir la simetria dels noms, ell hi ha afegit el cognom de la seva mare i ha arraconat el nom del seu projecte personal, amb què se'l coneix com si fos un sobrenom, Refree. De fet, és així com la Sílvia s'hi refereix: Refree per aquí, Refree per allà. 'granada' és una nova mostra d'això tan especial que tenen com a intèrprets i de la qual han volgut deixar constància al disc. No tenir porQuè és? Hi ha una anècdota que ajuda a entendre-ho. L'any passat, en el concert a l'Apolo en benefici de Louise Sansom, d'Anímic, el duo va sentir que l'actuació que tenien pensat fer, com sempre amb veu i guita

Llegir-ne més

Entrevista a Mishima

David Carabén ens parla de 'L'ànsia que cura' (2014), un disc entre el desig de canvi i la voluntat de conservar el que s'ha aconseguit A David Carabén li agraden les contradiccions. Mireu els últims àlbums publicats per Mishima: encara ara costa decidir què és millor, si enganxar-se o no a allò que ens donarà una insaciable 'Set tota la vida' (2007); el títol d''Ordre i aventura' (2010) parla per ell mateix, i 'L'amor feliç' (2012) no existia, esquinçat per la tensió entre el romanticisme i la vida en parella. Ara el quintet de Barcelona torna amb 'L'ànsia que cura', títol contradictori per al disc més arriscat i més conservador alhora de Mishima des que van iniciar la trilogia de Cadis que formen els seus últims treballs. Quan Mishima van baixar per primer cop a El Puerto de Santa María per gravar 'Set tota la vida' a l'estudi del productor Paco Loco ho van fer per "sortir de la zona de confort". "Buscàvem una autoritat davant la qual et caguis -diu Carabén-, un lloc amb una certa mítica que et fa quadrar i et posa a prova". Paco Loco i el seu estudi van acomplir aquesta funció al llarg de tres àlbums, però amb el pas del temps Mishima havien arribat a sentir-se massa còmodes a Cadis. "Era com casa nostra, i al Paco li teníem tanta confiança que ja no li fèiem tant de cas". A més, el grup tenia la percepció d'haver aconseguit una fita. "Havíem arribat a un punt amb L'amor feliç en què, més enllà, ja no podíem anar". Els calia fer un canvi per continuar creixent. Havien de t

Llegir-ne més

Entrevista a Temples

La nova sensació pop britànica presentarà el debut 'Sun Structures' al Primavera Sound Temples, 'Sun structures' Qui gosa dissuadir quatre joves anglesos de fer una sangria a la Rambla en la seva primera visita a Barcelona? I què carai, que facin el que els roti, que són Temples, el grup triat pel Primavera Sound per actuar a la festa de presentació del cartell del festival d'aquest any, del qual formen part. Ells no tenen ni idea de les circumstàncies de la seva estrena a la ciutat, però no són aliens a rebre aquesta mena de deferències: el segell londinenc Heavenly els va fitxar després que pengessin una cançó a YouTube, i el seu debut, 'Sun structures', és un dels discos més esperats del pop britànic aquest any. Fan un pop psicodèlic inspirat en el dels 60 que fa pensar en The Byrds, guitarra de dotze cordes inclosa. Ells ho admeten, però amb matisos: "Hi ha coses que fem al disc que no s'haurien pogut fer aleshores –diu James Bagshaw, guitarra i veu, entre glop i glop de sangria–, com fer servir sintetitzadors, caixes de ritmes o tecnologia digital, i en algunes cançons hi ha punts de referència molt moderns. També tenen un aire mític. Busquem el punt mitjà entre això i la vida real. No volem ser costumistes". La producció, un instrument mésTemples van néixer com un projecte d'estudi de Bagshaw i Thomas Warmsley que es va convertir en grup després de la repercussió de les primeres maquetes, però en aquest trànsit no han perdut l'interès per la producció,

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments