Afortunadament encara queden llocs com el Disbarat, al cor de Gràcia. Perquè llocs com aquesta taverna permeten gaudir als joves i als no tan joves, als qui els agrada sortir i menjar bé, animats, i per un preu ajustat a les seves necessitats. Ja amb gairebé quinze anys de vida, el restaurant-graella que dirigeix en Guillem té l’avantatge dels bons llocs de barri de sempre: que el comensal s’asseu com si fos al saló de casa seva. Amb miralls a gairebé totes les parets, el local està distribuït en dues plantes, decorat càlidament i ben distribuït. Una bona il·luminació, tirant a romàntica, fa que se sentin còmodes des de la parella d’enamorats fins al grup d’amics.
La seva oferta és la carn a la brasa, si bé hi ha alguns plats de cuina casolana.
Magnífic pollastre
En la meva primera visita vaig gaudir com poques vegades amb la millor de les peces que, al meu parer, surten de les graelles: la cuixa de pollastre. El pollastre ha caigut en desgràcia, encara que probablement la crisi el torni a col·locar en el lloc privilegiat que va tenir en el passat. Les carns del Disbarat estan molt ben fetes, però el pollastre era magnífic. També ho és el mig conill, amb el seu corresponent allioli de bona elaboració. Allò que en Guillem anomena Matambre –perquè li va agradar la seva traducció, ‘matagana’– és un tall molt argentí, de carn vermella, sucosa i sobretot molt saborosa, i les costelles i la cuixa de xai de Girona són un altre dels atractius, juntament amb els peus de porc.
El Matambre va ser l’estrella de la segona visita, compartit amb l’altre comensal amb un pernil ibèric correcte en la seva relació qualitat-preu. Entre les amanides, la de l’hortet és la més sana però també és suggeridora la d’alvocats i llagostins i, sobretot, l’esqueixada. Dels entrants, es recomanen els cargols de la iaia Montse i els espàrrecs a la brasa. Si no s’ha optat per les torrades, de molta varietat, ni per la brasa, el Disbarat té també una oferta de cuina casolana i de peix. Entre els primers, un trinxat de la Cerdanya i les mandonguilles amb sípia, i de peix s’ofereix un molt bon carpaccio de salmó i bacallà amb oli de fonoll, o el bacallà amb crema de formatges per als llaminers.
Entre les postres, una crema de iogurt amb mel i no hi podien faltar les postres de músic, com tota taverna que es preï. El pa cal sol·licitar-lo, si no entenen que no se’n vol. N’hi ha al pinzell, torrada amb tomàquet i torrada calenta. Excel·lent carta de vins, amb poques referències però ben seleccionades. Molt agradable beure sota els barrils del vell celler. – Marcelo Aparicio.
