Des de fa nou anys, Ginger és coneguda i molt freqüentada com a cocteleria. No és una cocteleria qualsevol. És un club de vins, copes i cuina que l’ambient, la música i l’originalitat de l’oferta l’han fet sempre diferent. Amb un aire que rescata moments i llocs dels anys 50 i 60, aquest establiment tan particular del Gòtic ofereix també petites racions de molt bons plats. La “barcelonina” anglesa Janette, la seva creadora, que va passar per bones cuines a Londres i a França, en dirigeix la cuina i proposa pocs però molt bons plats o tapes, que s’agraeixen durant o després d’un bon còctel.
La seva fama com a cocteleria és coneguda, parlarem del seu aspecte culinari, reservat només a les nits. En aquesta època de dies llargs i curtes vetllades nocturnes, és un lloc ideal per reunir-se amb amics o parella. El dia de la nostra experiència vam acceptar alguns suggeriments d’en Pep, que s’ocupa de tot el que no sigui la cuina, sobretot la música, excel·lent. Aprofitant que a la cuina hi ha una xef iraquiana, vam demanar el tabule, aquest cuscús fred amb julivert i verduretes, el dolma (les fulles de parra farcides) i un hummus de cigrons: quina fruïció! Tot acompanyat amb el pa de pita. El tàrtar de tonyina era molt saborós, ben preparat i sobretot sòbriament condimentat.
Quan els glops inicials ja s’havien acabat, entre els quals hi havia un suc de nabius molt fresc per a qui no va voler alcohol per allò de la conducció, vam voler continuar amb copes d’Indígena, un vi del Penedès, amb garnatxa, de retrogust afruitat, rodó i amb cos al final, elaboració de les dues enòlogues de Parés Baltà. Van acompanyar perfectament una brandada de bacallà amb tomàquet dolç i el magret d’ànec amb salsa de mango, una combinació sorprenent i molt bona.
Vam tastar, fora de programa, el pastisset de poma amb foie gras, un dels plats emblemàtics del lloc. La seva creadora, Jeanette, està molt orgullosa d’aquesta combinació i simplement diu que fa el tipus de cuina que li agradaria a ella, per referir-se també al seu pollastre de pagès, preparat d’una manera molt original. “La idea va ser que els que venien a prendre una copa o un còctel no haguessin de marxar del local si tenien ganes de menjar alguna cosa”, explica quan se li pregunta sobre les seves expectatives sobre aquesta original fórmula. En Pep s’ocupa dels vins, ha elaborat una carta molt equilibrada i de preus ajustats i ofereix un vi del mes, que durant aquests dies va ser el Rioja Azpilicueta, reserva 06, molt encertat i que es pot beure també a copes.
