Tala

'Tala' ('Holzfällen'): títol premonitori. La mateixa novel·la de Thomas Bernhard va ser la primera a caure sota la destral de la justícia. El text va ser embargat per la demanda presentada pel músic Lampersberg. Se sentia vulnerat en el seu honor pel cru retrat que feia l’autor d’un tal Auersberger. Quan va esclatar l’escàndol, Bernhard va concedir una entrevista que concloïa així: “Què vol que faci, sempre he estat sol i sempre ho estaré, punt; no hi ha res més a afegir”.

Reivindicació del (ferotge) llop solitari. Alguns consideren que tota la seva obra és la monstruosa veu interior d’un eremita social. Antonio Fernández Lera i Gonzalo Cunill (que també assumeix el soliloqui a l’escenari) han talat les 320 pàgines de la novel·la per deixar-lo en un monòleg net que manté l’obsessiva estructura circular, i la feridora anàlisi crítica sobre la casta cultural austríaca. En una festa “artística” –la versió amarga de 'La festa' de Blake Edwards– l’autor passa comptes amb tres dècades de camarilla cultural, amb especial dedicació a la representada per l’odiat Burgtheater.

Un text germà de 'Tres dramolette' per la seva despietada mirada sobre els  seus companys d’ofici que Juan Navarro ha adornat amb accions abstractes que potser haurien posat més que nerviós Thomas Bernhard, poc amic de la metàfora. Recursos incorporats en paral·lel que no interfereixen en la contundència del discurs i en la implicació interpretativa de Cunill, una mica escorat cap a l’actitud del poeta maleït.

 

LiveReviews|0
1 person listening