Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Els Hostalets de Pierola
© Araceli Merino

Escapada a l'Anoia: la cara oculta de Montserrat

Visitem tres municipis que es troben a la falda de Montserrat, a la frontera amb el món màgic del Penedès i a les portes de Barcelona

Escrit per
Albert Tomàs
Publicitat

Si l'Anoia nord és el país dels castells, de les planures i els cels esbatanats, hi ha un racó, al sud-est d'aquesta comarca, que es troba a redós de Montserrat, entre vinyes, torrents i camps. Us proposem una aproximació a tres pobles que fan de transició entre la Catalunya Central, el Penedès i el Baix Llobregat. Allà on comença la Catalunya rural, la plana del riu Llobregat s'eixampla cap a un esdevenir tranquil de les tardes de cap de setmana, com la que us suggerim a continuació. 

Tarda dia 1: Hostalets de Pierola, o el temps aturat

Només d'entrar als Hostalets de Pierola, un té la sensació que el temps s'ha aturat, concretament, a principis del segle XX. Va ser llavors quan al nostre país van esclatar, amb poques dècades de diferència, Modernisme i Noucentisme. Aquests moviments culturals van arribar a un bon grapat de viles catalanes i van deixar joies arquitectòniques espargides per tot el litoral i prelitoral. Un bon exemple d'això és el traçat de construccions que encara avui en dia sostenen el pes de les estacions en aquest petit municipi de 2.000 habitants. La línia de tren que va de Barcelona a Igualada va recalar a Piera el 1897, fet que va permetre els Hostalets obrir-se a la modernitat. L'impuls del tren, sumat a un entorn privilegiat, amb Montserrat de fons, van fer d'aquest llogarret un indret que va somriure a una colla d'industrials i empresaris que van triar-lo com a destí d'estiueig: una quinzena d'edificis són el resultat encara avui visible d'aquest enamorament, que va ser especialment intens durant els anys 10.

Podem resseguir la petjada modernista i noucentista als Hostalets de Pierola si aparquem el cotxe a prop del centre, pels volts de la popular Placeta. Allà hi conflueixen el carrer Major i el carrer Isidre Vallès, un bon lloc per començar el nostre recorregut. A mà dreta hi trobem, de seguida, la Casa Cucurella, de l'any 1924, un edifici noucentista pagat pels Cucurella, mecenes importants dels Hostalets durant aquells anys. La casa, projectada per l'arquitecte Josep Goday, destaca pels esgrafiats de la façana, obra de l'escultor Ferran Serra Sala. Si deixem enrere la Casa Cucurella en direcció contrària al carrer Major, arribem al que encara és, a dia d'avui, un dels centres neuràlgics culturals del poble, el Casal Català, nascut sota la protecció de la Lliga Regionalista. Ens hi podem aturar a refrescar la gola o podem creuar el carrer Catalunya per arribar a dos punts d'interès més: la Torre del senyor Enric, xalet d'estiueig de 1903, i Cal Maristany, totes dues encàrrec dels Cucurella. La primera havia de ser per Enric Cucurella, empresari, i la segona pel seu germà Joan. Avui, Cal Maristany està reformada i acull l'escola de música, un dels orgulls del poble.

Les Escoles Nacionals fan de frontissa entre les cases dels germans Cucurella i les dels germans Josep i Pau Pons, també contígües. Aquests dos indians, comerciants de vi amb l'Uruguai, van fer erigir respectivament una torre el 1907 -Cal Josepet- i uns pisos modernistes el 1915, que al cap de pocs anys van ser transformats en la primera indústria tèxtil dels Hostalets. Passem per davant de les cases dels Pons i anem a buscar el carrer Anselm Clavé, que ens torna al carrer Major per continuar la ruta. Si pugem Major amunt, passem per davant de Cal Ponsa, que conserva l'interior modernista, i arribem a la preciosa façana de la Torre Solanas. Originàriament, aquesta curiosa construcció senyorial pertanyia a la família Solanas Pujol. Avui, els merlets de la seva silueta són propietat dels Llopart.

Si seguim per la ronda de Ponent, de seguida arribem a Can Valls, construïda fa més de 800 anys i habitada per la família Valls des de 1432. A principis dels anys 20 aquest mas va ser reformat i decorat amb detalls modernistes, entre els que destaquen el trencadís i la ceràmica vidriada. Finalment, ja per acabar la visita, baixem pel carrer Jacint Verdaguer, tombem pel carrer de l'Església i ens podem aturar a contemplar la façana de Cal Xic Carboner, just abans d'arribar al punt de sortida.

Matí dia 2: entorns de Piera, o la natura silvestre

Matí dia 2: entorns de Piera, o la natura silvestre

Sense allunyar-nos gaire dels Hostalets de Pierola, us proposem un matí silvestre pels contorns de Piera. D'ambientació plenament mediterrània interior, el sud de l'Anoia es caracteritza pels seus boscos de pi i alzina, tenyits de farigola, ginesta i romaní. Tot això us podreu trobar, envoltant vinyes i camps, si us decidiu per una excursió a peu o amb cotxe. Teniu una bona pila de propostes. Nosaltres us suggerim dos recorreguts per anar a buscar l'ermita de Sant Nicolau del Tretzè, una capella romànica dels segles XII-XIII, edificada sobre un antic castell, els primers indicis del qual daten del segle XI. Agafem el cotxe a Piera i prenem la carretera del Bedorc, la BV-2242. Un cop arribem a aquesta urbanització, podem deixar el vehicle i endinsar-nos en la frondositat de la serra de la Guitza. Tot resseguint la vall del riu Anoia, arribem a la masia de Can Codony. Allà prenem el camí de terra que ressegueix el curs del riu i, si ens animem, podem continuar fins a la BV-2304. No hem de patir, hi ha camí de terra paral·lel, que ens porta a Sant Jaume Sesoliveres, a uns 4 quilòmetres del Bedorc. Des d'allà, després de fer un volt i refrescar-nos una mica, reculem per la BV-2242 fins al primer trencall a mà esquerra, on de seguida trobem l'ermita. Per tornar, agafem el camí de terra que surt de l'ermita en direcció al Bedorc i l'anem seguint paral·lelament a la carretera, fins que arriba un punt que el camí mateix hi desemboca, a pocs centenars de metres d'on hem deixat el cotxe.

Si preferiu un matí més tranquil, però, hi ha una via molt més directa d'arribar a l'Església i, si es vol, a Sant Jaume Sesoliveres. Un cop hem agafat el cotxe a Piera, travessem el Bedorc i seguim BV-2242 enllà, fins que trobem el trencall de l'ermita de Sant Nicolau. Un cop acabada la visita -podem, també, fer una mica de ruta a peu pels voltants- tornem al vehicle per continuar fins a Sant Jaume. Pel camí, d'anada i de tornada, ens podem fixar en els masos que vigilen, impertèrrits, la carretera.
Publicitat

Tarda dia 2: la Piera monumental, o els inicis de la civilització cristiana

Si els voltants de Piera ens han fet perdre en una dimensió natural, la vila ens transporta en la història des de les arrels de la nostra cultura fins al present. Per entrar en contacte amb el passat podem començar un recorregut més o menys anàrquic a la plaça de la Vila, on passejar entre les arcades és una bona manera de trencar la mandra de després de dinar. Des d'allà podem vagar fins a la plaça de Joan Orpí, on unes altres arcades ens criden l'atenció: amaguen la Casa de les Voltes, del segle XVI, època d'una prosperitat de la qual és símbol aquesta construcció.

Ens desplacem en l'entramat de carrers cap a la plaça de l'Església, que acull, com el seu nom indica, l'Església de Santa Maria de Piera, que data del segle XII. El temple, inicialment romànic però ampliat amb gòtic de transició, conté una capella que es pot visitar. Sortim de l'Església i continuem caminant enrere en el temps: prenem el carrer de Sant Bonifaci i a poc a poc ens acostem al nucli fundacional d'aquesta vila, el castell del segle X que avui en dia encara es conserva i que està obert al públic el primer diumenge  de cada mes. El castell, inicialment propietat del Monestir de Sant Cugat, va ser adquirit per la família dels comtes de Barcelona cap a mitjans del segle XI, i es va mantenir lligat a la protecció reial fins que va ser adquirit pel Monestir de Pedralbes a mitjans del segle XV. Es tracta d'una construcció característica d'aquesta zona: la seva funció primitiva era la de vigilar la frontera amb els àrabs, que tallava per aquella zona i delimitava els confins de la Catalunya Vella. Tant si som aficionats a l'univers medieval -Sala d'armes- com si tenim ganes de fer una passejada -jardins-, el castell de Piera satisfarà, segur, les nostres expectatives.

Si encara ens hem quedat amb ganes d'història, podem seguir amb la visita. Fem una parada al carrer de Jaume Fons, pel mateix per on hem arribat al castell, per contemplar la façana de Casa Sastre, del segle XVIII. Anem resseguint les nostres passes i arribem de nou al carrer de Sant Bonifaci, on s'hi troba la Creu de la Plaça, avui en dia sense sentit pràctic però que en temps antics marcava una fita en el Camí Reial que anava de Barcelona a Madrid, que passava per Piera. Per acabar aquest recorregut històric, podem agafar el cotxe i arribar fins a la urbanització de Can Martí, on ens espera pacientment, des del segle XIII, l'Ermita de Santa Magdalena de l'Estela, un bon lloc per posar punt i final a aquest dia tranquil.
Matí dia 3: Masquefa, o una finestra a l'exotisme
© Marc Vila

Matí dia 3: Masquefa, o una finestra a l'exotisme

Hem tancat la visita de Piera als segles pretèrits, i una bona manera de començar el matí a Masquefa és tornar al cada cop més llunyà segle XX i visitar el centre d'interpretació de la Fàbrica Rogelio Rojo, situada a tocar del carrer Major. Allà descobrirem com aquesta indústria metal·lúrgica que es va instal·lar a la Masquefa rural dels anys 10 ha perdurat ininterrompudament en el temps fins fa ben pocs anys com a motor econòmic del municipi. En la memòria col·lectiva dels vilatans de Masquefa encara hi sona la sirena de la Fàbrica, que, com en tants d'altres pobles, marcava el ritme de la vida lenta.

Sortim de la Fàbrica Rogelio Rojo i enfilem el carrer Major, que vertebra el nucli urbà. Arribem fins a la masia de Can Massana, que, envoltada de vinyes i camps, té regust de paradís d'infantesa. Des d'allà Montserrat es desplega amb tota la seva potència, i si continuem pel camí que va paral·lel a la carretera, en direcció a Piera, podrem assolir una de les visions més insòlites d'aquesta muntanya.

Reculem una mica, però, i enfilem el camí del cementiri. Allà hi neix un bonic sender fins a l'Església de Sant Pere i la Santa Creu,  popularment coneguda com el Cementiri Vell, a un quilòmetre del poble. Es tracta d'una ermita romànica, que igual que el castell de Piera havia estat una fortificació militar per vigilar la frontera de la Marca Hispànica. Podem quedar-nos una estona a esmorzar a l'ermita, o simplement perdre'ns en el magma de boscos i torrents que l'envolten, però el que no ens podem estalviar és contemplar, de nou, Montserrat a través de les vinyes. Un cop refets els nostres passos, des de la porta de ferro de Can Massana que connecta amb el carrer Major surt un carrer a mà esquerra que ens condueix cap a la zona de les escoles. No gaire enllà, al carrer Santa Clara, hi trobarem un dels centres més exòtics de Catalunya. Es tracta del  CRARC, el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, un dels punts veterinaris de referència del nostre país, únic a Espanya i dels pocs que hi ha a Europa. La seva funció és la de sanar i afavorir la reproducció rèptils i amfibis, abandonats o no, especialment els autòctons. Alhora, el CRARC, o COMAM, com és conegut entre els vilatans, exerceix una funció social i didàctica per als seus visitants, que poden fer-se un idea molt detallada d'aquest tipus de fauna autòctona
Publicitat

Tarda dia 3: el Bruc, o la majestuositat de Montserrat

Després de tres dies de tenir-la com a teló de fons, tanquem l'escapada fent passar la muntanya de Montserrat al primer pla de l'escena. Ens allunyem uns quilòmetres de Masquefa, per l'A-2, en direcció a Igualada, i ben aviat trobem el municipi del Bruc. L'entorn privilegiat de què serem testimonis no va passar desapercebut als homes del Neolític, que s'hi van establir cap a l'any 3.000 a. C. Des de llavors, la presència de l'home a la zona ha estat ininterrompuda, i com en els seus poble veïns, la frontera entre la Catalunya Vella i el món àrab va condicionar els primers establiments cristians a la zona, com per exemple l'Església de Santa Maria del Bruc, del segle XII.

A el Bruc hi trobem també el monument a la famosa batalla del Bruc, i el complex modernista Can Casas, de 1899. Però més enllà d'una visita cultural o històrica, el que ve de gust de fer en aquest indret és perdre la tarda, potser amb una de les rutes que ens condueixen al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Mirem i remirem, doncs, des de tots els angles possibles, Montserrat, que s'erigeix, majestuosa i imponent, amb un to lilós sempre canviant, que a les postes de sol ens il·lumina amb un reflex rar: qui sap si motivat per una de les incomptables llegendes que protagonitza.
Molí Blanc
  • Hotels

Restaurant situat en l'hotel del mateix nom, el Molí Blanc disposa d'una carta selecta i de menús entre setmana i de caps de setmana molt complets, així com una extensa varietat en menús per a grup. I és que un dels seus punts forts són les sales per a celebracions i festes privades. El tipus de cuina és de mercat, moderna i de qualitat.

Busca alojamiento

Cafè de l'Ateneu
  • Restaurants

Un lloc molt vinculat a la vida social de la capital de l'Anoia, l'Ateneu Igualadí, fundat en un llunyà 1863 i que entre l'activitat que avui manté hi ha el Cafè, un espai que de ben segur no serà el restaurant més luxós que trepitjareu a la vostra vida però que té aquell sabor dels llocs històrics, tradicionals. A més a més, el servei és un no parar, i si no us va bé d'anar-hi a dinar també us hi podeu acostar a esmorzar o a fer un cafè.

Busca alojamiento

Publicitat
Amadeus
  • Restaurants

Una cuina de mercat elaborada sense excessives complicacions però, pensem, amb una excel·lent relació preu-qualitat. Podeu demanar-hi des d'un llom a la mostassa fins a unes gambes a la planxa, o un cruixent de formatge de cabra amb tomàquets confitats. Però potser una de les grans atraccions de l'Amadeus és el mateix edifici, enclavat en un tram de muralla medieval i que conserva les voltes del segle XI i les masmorres, a més a més d'estar decorat amb escultures i pintures del pintor Freixes Vivó, que en va ser propietari.

Busca alojamiento

Vinya Nova
  • Restaurants

Magnífic lloc on aturar-se a menjar, ni que només fos per la gegantina presència de la muntanya de Montserrat a tocar mateix del restaurant. Però no només per això paga la pena venir aquí, evidentment, sinó que hi ha altres factors; els mateixos propietaris diuen que és "molt més que un restaurant", i cert que és així, perquè a Vinya Nova tenen horts, bestiar, fan el seu propi oli... Ja us podeu imaginar, doncs, que allò que serveixen a taula, en qualsevol dels múltiples menjadors, és de primera qualitat i proximitat.

Busca alojamiento

Publicitat
Singular
  • Restaurants

Després de formar-se amb cuiners de prestigi, els joves Carles Alcobé i Roger Valls varen decidir emprendre el seu projecte personal. I en va sortir el restaurant Singular, un nom encertat ja que la innovació i les tècniques d'avantguarda faran que, si hi aneu, molt probablement trobeu algunes receptes ben peculiars. Tot i l'experimentació, hi ha també lloc per a alguns plats més tradicionals, i un menú diari a una excel·lent relació qualitat-preu.

Busca alojamiento

Cal Grau de Torremetzena
  • Hotels

Un indret amb una història antiga i riquíssima: la masia avui anomenada Cal Grau de Torremetzena té el seu origen fa un miler d'anys, quan aquí hi havia un aljub àrab i, segles més tard, una torre de guaita. El present de la casa és un lloc idíl·lic, envoltat de camps de conreu i tranquil·litat, i disposa de dos allotjaments independents, L'Alzina i El Roure, cadascun amb dos dormitoris i que es poden llogar junts o per separat.    

Cal Joan Pau
  • Hotels

Antiga casa de masovers de principis del segle XX, molt reformada després de restar alguns anys mig abandonada, però mantenint el seu encant, i oberta com a allotjament rural encara no fa una dècada. Hi trobareu tot allò necessari per a conviure-hi fins a 12 persones, i amb la calma i la tranquil·litat que ho embolcallen tot. Si hi aneu a l'estiu, podreu gaudir plenament del magnífic jardí i la piscina.

Publicitat
Cal Manel de Carbasí
  • Hotels

Els camps de cereals i els boscos de pins envolten el paratge en el que es troba Cal Manel de Carbasí, una antiga masia aïllada situada en una zona molt tranquil·la i agradable. A prop de la masia podreu realitzar rutes en quad i a cavall, tir amb arc, recorreguts amb carro, viatges en globus o paintball. Si us agrada la natura i penseu visitar l'Anoia en grup de fins a sis persones, aquesta masia és una molt bona proposta.

Cal Ros
  • Hotels

Les quatre espigues atorgades per la Direcció General de Turisme de la Generalitat són un bon indicatiu de la qualitat d'aquesta masia d'agroturisme situada al cor del país. Les seves cinc habitacions són elegants i cadascuna amb el seu encant personal, al saló us hi podreu relaxar i escalfar-vos al costat de la llar de foc. Si hi aneu a l'estiu us passarà el temps volant entre la piscina, el jardí i les diferents zones d'esbarjo. Un punt i a part mereix el menjar que us prepararan, especialment el contundent esmorzar que us farà començar el dia amb les piles carregades.

Publicitat
Can Bartomeu: El Graner
  • Hotels

Can Bartomeu és una masia aïllada i molt ben situada: envoltada de tranquil·litat, el fet de trobar-se un xic elevada li dóna unes panoràmiques sensacionals. S'hi manté l'activitat agrària, però des de fa alguns anys disposa de dos allotjaments per al turisme, independents i adossats: La Pallera i El Graner. Ens centrem en aquest segon, i us expliquem que és ideal per anar-hi en família si teniu canalla, ja que hi caben cinc persones distribuïdes en dues habitacions, una de doble i una de triple. Cuina completa, llar de foc o connexió a internet són altres elements a destacar.

Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia
  • Museus i institucions
  • Art i disseny

Amb precedents des del 1949 i situada al barri patrimonial del Rec, l’actual secció igualadina del mNACTEC va néixer als 90 a l’antiga cotonera Cal Boyer, del segle XIX, que n’és la seu central, amb quatre circuits: L’home i l’aigua, Dels clots als bombos, La pell en la història i Un univers de pell. L’altre centre és a l’antiga adoberia Cal Granotes, del XVIII, l’única museïtzada de Catalunya. Com que el temps s’hi ha aturat, s’hi entén in situ com s’hi adobava la pell en època preindustrial.

Museu Molí Paperer de Capellades
  • Museus i institucions
  • Infància

Tant si vam anar-hi amb l’escola –probable!– com si no, s’ha de visitar de més o menys grans. Ho fan més de 30.000 persones l’any. Secció del mNACTEC, és museu des del 1961: es tracta, de fet, del molí setcentista de la Vila, un dels 16 que hi havia a la rodalia, important centre paperer encara avui. Difon un fons dels últims set segles, divulga la cultura paperera amb visites i tallers, i –ep– fabrica paper a l’antiga, amb la venda del qual aconsegueix la meitat dels ingressos.

Publicitat
Castell de Claramunt
  • Museus i institucions

Més que equipaments, els castells són monuments; aquest, un dels 13 del Museu d’Història de Catalunya. Mil·lenari amb escreix, el castell de Claramunt és una de les icones de la comarca, una de les fortificacions més espectaculars del país i la principal de la recomanable Ruta dels Castells de Frontera de la comarca. S’hi accedeix a peu: la caminada de 25 minuts fins al capdamunt del turó té recompensa. L’itinerari el completen les fortaleses d’Òdena, la Tossa, Miralles i Vilademàger.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat