Escapada al Vallès Occidental: en contacte amb la Natura

Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac s'hi poden fer moltes rutes. La que us volem proposar ens porta a conèixer la masia de la família que va donar el nom a la serra de l'Obac. Es tracta d'una excursió d'unes dues hores i uns tres quilòmetres, senzilla, i en què també trobarem un pou de glaç o un turó de tons rogencs.

Per prendre l'inici de l'itinerari cal anar per la carretera B-122 entre Terrassa i Rellinars, i agafar un trencant proper al quilòmetre 10. Trobarem la Casanova de l'Obac, un gran mas que la família Ubach va alçar a principis del segle XIX i que porta la signatura de Domenico Bagutti, que potser us sonarà per ser l'arquitecte del barceloní Laberint d'Horta. La casa va servir perquè els Ubach ampliessin els seus negocis de vins i aiguardents, i al costat mateix hi tenien un forn de vidre, amb un casalot per als treballadors. Avui, el mas, és propietat de la Diputació de Barcelona, i actua com a punt d'informació i com a centre cultural, mentre que al lloc que ocupava el forn de vidre hi ha avui un restaurant.

Seguint el camí, ben senyalitzat i adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, en poc més de mig quilòmetre ens plantarem a la Casa Vella dels Ubach. El mas es troba en estat ruïnós, però es poden observar les estances de la que va ser una gran casa amb més de mil anys de vida. Un dels negocis que s'hi van dur a terme fou la venda de glaç, i l'espai que generava aquest comerç el trobem seguint l'itinerari: un pou de glaç molt ben conservat, un dels quatre que s'han localitzat al Parc Natural, i que servia per conservar el gel produït al llarg de l'hivern fins ben entrat l'estiu, quan es portava a vendre. També alguns Ubach varen tenir altres fonts d'ingressos, com el de la producció de carbó vegetal; si ens fixem en el sòl que hi ha als voltants mateix del pou de glaç veurem que és ben fosc. Era aquí on es produïa un combustible, el carbó, més valuós que la mateixa fusta.   

La caminada ens depara altres sorpreses, com la curiosa morfologia del turó Roig. Sense ser un element geològic d'especial espectacularitat, sí que és un element original pel seu to vermellós, perquè sembla desfer-se com un terròs de sucre, i per elevar-se ben sol fins als 681 metres. I també farem cap a la font de la Portella, on podrem prendre un bon glop d'aigua fresca.

I com que en aquesta època els dies són llargs, us proposem de completar la tarda visitant Gallifa, un petit poble de 200 habitants però que és una mina per a ciclistes, escaladors o caminaires. Gallifa reposa entre muntanyes, en una vall profunda, i no és estrany que en aquest indret hagin cercat la inspiració artistes com Josep Llorens Artigas, ceramista col·laborador de Joan Miró. Precisament la Fundació Artigas ocupa un lloc privilegiat en el poble, la masia de can Ros, a sota mateix de l'església parroquial. La Fundació va ser impulsada pel fill del ceramista, Joan Gardy Artigas, i s'hi programen exposicions, conferències, concerts o trobades de crítics d'art. Però potser allò més important és que els ceramistes hi poden fer estades i treballar en les seves instal·lacions.

A Gallifa també cal conèixer el Santuari Ecològic del Castell de Gallifa, per diversos motius. Per un costat, per les magnífiques panoràmiques que ofereix dels voltants, ja que es troba en un mirador excepcional, dalt d'un penya-segat; i per l'altre, perquè deu tractar-se de l'únic santuari ecològic del món. Es troba a tres quilòmetres del centre del poble, i ocupa el recinte de l'antic castell de Gallifa i la seva ermita. El lloc és ideal per al repòs, l'oci i la meditació, i en aquesta línia s'hi fan activitats com ara reiki o flors de Bach. I també és ideal per cloure la primera tarda vallesana.

Us demanem que prengueu avituallaments i bon calçat i us reserveu el segon dia d'escapada per fer una senyora ruta. Es tracta d'una de les etapes de la Ruta dels 3 monts, itinerari d'extraordinària bellesa que va des del Montseny fins a Montserrat, passant també per la Mola, i que pel seu quilometratge (106 quilòmetres) es recomana fer en sis etapes. Nosaltres no disposem de tants dies i a més a més volem fer altres coses pel Vallès en aquesta sortida, però sí que pretenem fer un tast de la Ruta, i hem triat la caminada que va de Sant Llorenç Savall fins a Mura. Heu d'estar mínimament avesats a caminar, ja que en total seran 24 quilòmetres els que recorrerem, amb un desnivell acumulat de 1.228 metres. Tenim tot el dia.

Comencem, doncs, a Sant Llorenç Savall, en direcció a la Creu del Racó i l'antiga zona d'horts. Remuntarem la vall cap als contraforts de la serra de Sant Llorenç del Munt, i veurem el Marquet de les Roques, una antiga masia reformada al segle XX sota estil modernista. A partir d'aquí s'inicia un dels trams més durs, d'ascens al collet de Llor, i després cap al coll d'Eres, a 942 metres d'altura. Des d'aquí podem atacar el cim de la Mola, desviant-nos un xic del que seria l'itinerari directe cap a Mura. Però l'excursió a la Mola val la pena, i a més a més en aquest tram trobarem també monòlits amb milers d'anys d'antiguitat i motiu de llegendes. Després de gaudir de l'excepcional mirador que és la Mola, hem de tornar fins al coll d'Eres i d'aquí cap al d'Estenalles, passant prop del Montcau. Més endavant els nostres passos coincideixen amb el GR 5, cap al coll de Boix i d'aquí en descens fins a Mura, poble medieval bellíssim que ja pertany a la comarca del Bages, i on clou l'etapa.

El tercer i darrer dia de la nostra escapada el dediquem sencer a Sentmenat, vila amb poc menys de deu mil habitants i d'interessants elements arquitectònics. Al capdamunt hi hem de situar l'església i el castell, a costat i costat del nucli principal del municipi. Van ser alçats al voltant del segle XI. D'aquella església primerenca en queda la solitària però ferma torre romànica, mentre que el castell fa anys que ha perdut els seus elements defensius. Però ambdós cal conèixer-los. Així que comencem.

El campanar de l'església està força reformat, si bé manté el seu accent romànic. Tot i tractar-se d'una torre aïllada, segueix sent l'encarregada de donar puntualment les hores. Està dedicada a Sant Menna, igual que l'església de la que formava part. Sant Menna va ser un màrtir egipci del segle IV, i d'ell ens ve el nom de Sentmenat. L'església actual de Sant Menna està a uns vint metres del campanar, i és barroca, de l'any 1744. Malauradament, tampoc aquella església barroca la podem admirar gaire, ja que va patir importants desperfectes en el decurs de la guerra civil, i se'n va fer una reconstrucció a fons el 1955. Ara, l'església actual amaga algun tresor; el més important, l'ara de Sant Menna, darrera l'altar, una peça d'època paleocristiana, quadrangular i elaborada amb marbre de Carrara, amb grafits (antropònims i invocacions religioses) escrits fa quinze segles.

Sortint de l'església ens encaminem al centre de Sentmenat. A la plaça de la Vila s'hi fa molta vida social. En una de les parets, una placa recorda una frase de la que fou mestra a l'escola pública de la vila entre el 1930 i el 1941, Joaquima Mas i Serra: "El que cal respectar de les persones és la seva llibertat". L'edifici de l'Ajuntament tanca la plaça per un costat, i a l'altra banda hi ha la seu de la Societat Coral Obrera La Glòria Sentmenatenca, més coneguda com El Coro, entitat nascuda l'any 1895 i que és molt més que una coral. L'edifici data de l'any 1908 (obra de Josep Renom), amb un bar d'aquells de tota la vida a la planta baixa, i una façana modernista que és Bé Cultural d'Interès Local, coronada per un bust d'Anselm Clavé, fundador del moviment coral a Catalunya. Parlant de modernisme, si sou uns apassionats d'aquest moviment, a Sentmenat també caldrà que aneu al cementiri, obra de l'arquitecte Antoni de Falguera.

Acabem la nostra ruta per Sentmenat al castell, actualment propietat municipal. L'aspecte defensiu inicial es transformà de primer cap a un aspecte més senyorial, i més endavant fou un simple magatzem agrícola. No per això deixen de sorprendre'ns les seves dimensions i la seva estructura irregular.

Si disposeu de més temps, i de vehicle o de ganes de caminar, als entorns de Sentmenat, però dins del mateix terme municipal, hi ha molts altres llocs d'interès, com ara la gegantina alzina de can Ramoneda, al costat de la masia del mateix nom, can Fruitós, una de les masies més antigues de Sentmenat, o el dolmen de Serra Cavallera, el vestigi més antic de l'indret i que demostra que fa molts segles Sentmenat ja era un bon lloc on viure!