Una celebració del periodisme old school, tan sobrecarregada com enlluernadora. Wes Anderson condensa tres històries curtes en una sola pel·lícula que homenatja el seu país d’adopció i també revistes sofisticades com The New Yorker. La ciutat on passa La Crónica Francesa ens recorda el París d’Amélie, on rates, gigolós i vianants coexisteixen amb romàntics, estudiants revolucionaris, xefs de renom i grans artistes. No hi falten, tampoc, jocs formals: animació a càmera lenta, imatges congelades, treball de càmera de mà i una persecució de cotxes que sembla treta d’un llibre de còmics. Anderson presenta personatges com una Elisabeth Moss que fa d’editora, un Jeffrey Wright que és periodista gastronòmic i un Timothée Chalamet en forma de revolucionari del Maig del 68. Ens voldríem aturar en les seves aventures, però a diferència d’una revista que pots fullejar al teu ritme, La Crónica Francesa no vol que et prenguis el teu temps... i les històries avancen a gran velocitat.