Al borde del abismo

Un home amenaça de suïcidar-se llançant-se al buit des de la terrassa d'un hotel. Arriben els curiosos i els bombers. S'activa tot el dispositiu mediàtic i morbós que comporten aquests esdeveniments. Però hi ha alguna cosa darrere d'aquesta posada en escena, la representació amaga una història molt diferent de la que imaginem i que té a veure més amb el thriller que amb la crítica social. Perquè Al borde del abismo abandona aviat aquesta línia i es transforma en una pel·lícula d'acció que utilitza totes les trampes del pitjor cinema del gènere per construir arquetips i situacions tan previsibles com avorrits. Muntatge paral·lel d'allò més elemental, personatges d'una peça, girs argumentals per satisfer l'espectador menys exigent i fins i tot una inversemblant història d'amor: res no sembla suficient per tal que l'espectacle no s'aturi i que la roda segueixi girant. Calia importar un director danès per acabar fabricant una mercaderia hollywoodiana de la pitjor espècie? –Carlos Losilla.