Cruz del Sur

És d’aquelles pel·lícules en què els sentiments són tan seriosos com un cor retallable del dia de Sant Valentí, en què l’amistat porta la firma de Cédric Klapisch igual que una vaca marcada amb ferro roent, i en què quan un pregunta “¿Cuánto me querés?” l’altra contesta “¿Cuántas estrellas hay en el cielo?”. Coneixíem el tàndem Sanz-López per un curt, 'Last rain', que encara que carregava amb un guió pla com una pedra de riu se salvava per una atmosfera psicodèlica amb el ganxo de modesta sèrie B que li tocava per fàbrica. Per desgràcia a la trama de 'Cruz del sur' no hi surten discoteques. Us l’explico: un immigrant uruguaià ve a Barcelona, com si fos la terra promesa. Moltes intencions de tocar la fibra que s’arrosseguen, i arrosseguen, i arrosseguen. –J. L.