[title]
“És una història fascinant”. Aquesta frase se sol sentir quan es parla de documental. Sí, la història del professional de l’engany Frédéric Bourdin que retrata 'L’impostor' és apassionant; ara bé, el resultat de la pel·lícula és una altra cosa. El director, Bart Layton, combina entrevistes amb una recreació del crim de Bourdin. L’estètica recorda la de tantes sèries de televisió britàniques del moment, amb una fotografia i uns espais artificiosos i una narració precipitada. La pel·lícula només intenta reposar en un moment, quan veiem San Antonio, Texas, un lloc que no té res a veure amb allò que el protagonista imaginava. El relat d’'El impostor' queda explicat des del principi; a partir d’aquí, el documental ha d’explorar altres camins, profunditzar. En aquest sentit, queda lluny d’un altre documental sobre un mestre de les aparences: el català 'Ich bin Enric Marco', un film que es prenia el temps suficient per indagar sobre els límits de l’engany.