[title]
Una mena d'essència destil·lada del cinema dels germans Dardenne, cronistes implacables de la ràbia adolescent a la recerca d'una redempció, 'El niño de la bicicleta' sembla una simplificació del seu univers dirigida a un públic més ampli. Això no vol dir que sigui una pel·lícula menyspreable, però sí que la seva lleugeresa decebrà una mica aquells que admiren l'estil cru i brut de 'Rosetta' (1999) o 'El fill' (2005). Aquí la història d'aquest nano que busca un pare i que acaba trobant una mare es presenta amb una simplicitat a mig camí entre la transparència i l'esquematisme.
De vegades l'emoció emergeix espontàniament de situacions inesperades, dotades de sentiments genuïns. D'altres tot sembla prefabricat per tornar als orígens després del fracàs que va suposar el canvi de terç d''El silenci de Lorna' (2008). I entre una cosa i l'altra, aquest crític desitjaria que es tractés simplement d'un pròleg per a una nova etapa de plenitud. –Carlos Losilla.