El Petit Príncep

Allà on Stanley Donen va fracassar, en una versió musical d’allò més 'camp', l’animació triomfa. Potser perquè la imaginació naïf del clàssic de Saint-Exupéry, que tots associem amb les seves minimalistes il·lustracions, és al·lèrgica a la cursileria hollywoodenca. 'El petit príncep' no ha estat només el conte infantil que tots els pares volen llegir als fills a la vora del llit sinó també una faula existencial sobre l’amistat i la transició cap a l’edat adulta escrita des de la malenconia. En aquesta brillant adaptació, la necessària ampliació de la trama no traeix l’obra original i ofereix una porta oberta a la combinació entre dues tècniques, la digital i l''stop motion', que donen un contrast molt bell i delicat, molt allunyat de les pràctiques de l’animació 'mainstream'. Més que una pel·lícula, sembla una figura de cristall a punt de trencar-se.