[title]
Més que una convencional seqüela de 'Lluita de titans' (2010), 'Ira de titanes' és una variació, en el sentit musical del terme. Deixant de banda l'espectacular adulteració del mite de Perseu, un cop més la mitologia heÅ€lènica és una excusa per parlar-nos de les bones i males religions, del cel i l'infern, dels perills de la secularització, del risc de caure en un fanatisme escatològic i violent quan la mala religió té les seves arrels en la pobresa, en l'embrutiment i en la desesperació. I de l'important paper que tenen els “bons” líders polítics –i religiosos– en l'estabilitat de l'univers. Ira de titanes no és un producte innocu, sens dubte, però gràcies a la tasca del realitzador Jonathan Liebesman, l'aventura, l'acció, el terror i la plasticitat de cada pla, de cada escena, s'imposen a dubtosos missatges per regalar-nos una violenta experiència esteticista al límit, com succeeix en les seqüències on apareix Makhai, el dimoni de les batalles... –Antonio José Navarro.