[title]
La família, assegura Matt King (magnífic George Clooney), és un arxipèlag format per illes que se separen amb el pas del temps. Com s'ha de convertir aquest arxipèlag en una península, com s'han d'aixecar ponts entre roques divorciades pel tsunami de la pèrdua i el dol? Com és de costum en el seu cinema, Alexander Payne ha fet una gran pel·lícula que sembla una obra menor. És difícil de descriure la delicadesa amb què el director d'Entre copes (2004) equilibra el somriure i la llàgrima en aquesta meditació sobre els vincles entre l'home i la terra, entre el perdó i la rancúnia, entre el món dels vius i el dels morts. Tots els films de Payne estan protagonitzats per gent que s'equivoca, i que té la impressió que ha fet tard per esmenar els seus errors. Sempre hi ha una epifania, que es produeix quan el protagonista aprèn a mirar el seu voltant: aquí el que veu són les seves arrels, l'herència que deixarà al món, la vida en tota la seva vasta complexitat. –Sergi Sánchez.