[title]
S'hauria estrenat 'Los infieles' sense l'Oscar de 'The artist'? Ens hauria estalviat la distribució espanyola aquesta versió afrancesada de 'Los bingueros'? Si Jean Dujardin, principal artífex del projecte, es molestés a explicar-se, potser es trauria d'altres referents de la màniga, atès que Mariano Ozores no ha creuat les fronteres de la marca hispànica: el Dino Risi de 'L'escapada' o 'Monstres d'avui', el Fellini d''Els inútils'… o l'Alvaro Vitali de 'La nena cañón y don Máximo el ligón'. No siguem injustos, perquè aquest film d'episodis sobre la immaduresa masculina té pretensions sociològiques, i en més d'una ocasió sembla posar-se seriós per analitzar quin és el lloc que ocupa l'home de mitjana edat en la societat contemporània, atrapat en aquell instant en què la idea de perdre la capacitat de seducció fa trontollar el seu món.
El principal problema de 'Los infieles', doncs, són les seves ruptures de to. Entre esquetx i esquetx no sembla haver-hi cap continuïtat més enllà del tema de la infidelitat. Passem del gag estil Benny Hill a la comèdia d'humiliació, i d'aquí al psicodrama de parella. Tots els episodis tenen un objectiu comú: demostrar que els tòpics, materialitzats en acudits de mal gust o contes moralitzants, són veritat dogmàtica. De vegades sembla que la pel·lícula els vulgui subvertir (l'esgarrifós capítol final) amb tones de vulgaritat, però, en general, aspira a ser un tractat de saviesa popular. Si la teva dona et demana que li confessis que has comès adulteri assegurant-te que no passa res, no li facis cas: es posarà histèrica. Si tens quaranta anys i t'emboliques amb una jove universitària, acabaràs com el rosari de l'aurora. Si acabes a l'hospital enganxat al cul de la teva amant... etcètera, etcètera.
Potser el millor episodi és el dirigit per Michel Hazanavicius, en què un Dujardin repentinat i amb panxa cervesera fa el que pot –posar-se en ridícul davant dels seus companys de feina– per no passar la nit sol. El director de 'The artist' sap treure profit dels espais anònims i mediocres d'un hotel de convencions i degrada el carisma seductor de Dujardin fent que cada pas que dóna el venedor de fertilitzants que interpreta l'apropi més a convertir-se en la nèmesi de l'estrella del cinema mut que l'ha fet famós. –Sergi Sánchez.