Marieke

'Ay Marieke, Marieke, je t’aimais tant', que ens cantava Jacques Brel. Fa uns mesos donàvem part del talent d’Anna Paquin, la Margaret de Lonergan, aquella adolescent que aspirava a convertir-se en un personatge de Bergman i s’imposava a la mare igual que Liv Ullman a 'Sonata de tardor'. També Hande Kodja és una xavala amb aires de teatre nòrdic. I ben portats. La pena és que se li desbordi el factor Freud: la seva Marieke és una Electra en tota regla que omple el buit del difunt pare anant-se’n al llit amb vells. No em manifesto contra la parafília, però a Schoukens li falta instint per trampejar la psicoanàlisi de manual. –Josep Lambies.