Mi encuentro con Marilou

Jean Becker sempre fa la mateixa pel·lícula: la trobada entre dos personatges diferents que s’ajuden i s’enriqueixen mútuament en un moment crucial de les seves vides en un marc afable i un entorn humà. Uniu 'El artista y la modelo' i 'Mis tardes con Margueritte' o 'Conversaciones con mi jardinero' i obtindreu 'Mi encuentro con Marilou', en què el director torna a aplicar la seva mirada benintencionada. I això que els protagonistes viuen un autèntic drama, al servei d’una història tan mínima que ni tan sols és capaç de treure partit de les anotacions que planteja. És tan plana com un telefilm de sobretaula, i les seves lliçons sobre la vida tenen un inevitable regust ranci. Llàstima que en Jean no hagi heretat el talent del seu pare Jacques i la capacitat crítica i incisiva que aquest sí que va saber imprimir en les seves pel·lícules.