[title]
La indústria del cinema nord-americà no es diversifica, no s'obre a noves propostes que renovin la mediocre oferta de Hollywood, bé sigui des de títols de gran pressupost o des de l'enganyifa de l'anomenat cinema indie. Per això, Paranormal Activity 3 és igual que les seves predecessores. Un cop més, ens enfrontem a una lenta (i avorrida) pel·lícula de suspens sobrenatural, a estones esgarrifosa, a estones previsible, al voltant de l'etern mite de la casa embruixada. Ara, gràcies a una forçada curvatura temporal, anem fins al 1988 per mostrar com les germanes Katie i Kristi van ser traumatitzades de nenes per 'coses' que sorgien de nit. Un cop més, la base del film és la seva narrativa el·líptica, mitjançant un muntatge de vídeos gravats per algú (?) sense cap mena de narració explicativa. Els codirectors del film no s'esforcen gaire, jugant amb l'ansietat de l'espectador, que no sempre veu tot el que desitjaria veure, i que només pot imaginar. –Antonio José Navarro.