ReMine. El último movimiento obrero

En aparença un documental convencional sobre les vagues mineres a Astúries del 2012, que van culminar amb la Marxa Negra cap a Madrid, 'ReMine' és més aviat una narració èpica i una crònica apasionada del final de l’obrerisme, dotada també d’una certa malenconia. Es tracta del primer llarg de Marcos M. Merino, però això no és obstacle perquè demostri un domini implacable del temps del relat, de la progressió narrativa, del retrat dels personatges i de la transmissió d’unes emocions que sempre són nobles i honestes, de vegades fins a la llàgrima. En la gran tradició de John Ford, Patricio Guzmán o Barbara Kopple, Merino ha aconseguit una pel·lícula admirable, un 'track' polític sense concessions i una mostra de cinema activista indispensable en aquests temps sense ideologia: la seqüència final, l’arribada a Madrid, resulta insuperable en aquest sentit.