Robocop

Bona elecció, la de José Padilha, com a director d’aquesta nova versió de 'Robocop'. El realitzador brasiler no busca recuperar la capacitat satírica i subversiva del film original de Paul Verhoeven. Aquest és més aviat un exercici d’estil efectista, poc ‘compromès’ políticament –tot i l’escena inicial, on veiem els carrers de Teheran envaïts per robots nord-americans que porten la ‘democràcia’ al país dels aiatoŀlàs– i convencional, des del punt de vista dramàtic. Les dues armadures de 'Robocop' –una de platejada i una altra de negra– són el símbol perfecte de la dualitat d’un personatge traït i explotat, que cerca justícia, venjança i coneixement. Però sense gaire profunditat.