Todos están muertos

Tornen els 80, però ho fan des del record, des de la distància. 'Todos están muertos' té lloc el 1994. Lupe, que una dècada abans triomfava com a estrella del rock, viu tancada a casa amb un fill adolescent amb qui no es relaciona i amb la seva mare. També amb el fantasma del seu germà, cantant de la banda. Sanchis s’endinsa en el passat des del tema –la superació de la pèrdua, la supremacia del record sobre el present– i des de la fotografia, que pretén transportar-nos unes dècades enrere. La pel·lícula acaba sent previsible. Flirteja amb la nostàlgia i rebutja la possibilitat de crear un relat més profund sobre una època, els 80 de la Transició, que és en l’eix del debat tant polític com cinematogràfic, amb cintes com El futuro de Luis López Carrasco, transgressora tant per l’estètica com pel discurs que proposa.