[title]
Si heu tingut la sort, lectors, de veure aquella preciosa miniatura titulada 'Oldjoy', sabreu de què parlo, perquè 'Viaje a Surtsey' n’és una maldestra variació. Dos amics que fa temps que no es veuen, el yin i el yan de l’experiència vital, emprenen una excursió de quatre dies a la muntanya per rememorar vells temps. L’única variació significativa que introdueixen Pérez i Asenjo en la bella i concisa fórmula de Reichardt és que els seus personatges ja són pares de família i s’emporten els seus fills de viatge per afegir a l’assumpte una mica de sal i pebre intergeneracional. Mai no queda clar el fora de camp d’aquesta amistat, i allà on Reichardt deixava respirar la immensa malenconia de les coses acabades, aquí les relacions humanes funcionen a cop de manual d’autoajuda, com si arribar al cim de l’Otal fos l’única manera possible de superar l’erosió del temps; com si, en fi, casar-se fos la solució al peterpanisme d’una generació sense remei.