Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
 REQUIEM   de Mozart,
Pascal Victor

Òpera i més enllà: la nova temporada de somni del Gran Teatre del Liceu

Grans produccions d'obres clau del repertori, estrelles internacionals, ballets espectaculars i una proposta general avantguardista i inclusiva: el Liceu ens vol portar a viure en un món meravellós

Time Out en col·laboració amb Gran Teatre del Liceu
Publicitat

Des de l'arribada de Víctor García de Gomar a la direcció artística del Gran Teatre del Liceu, la proposta cultural d'aquesta institució centenària ha fet un salt important. Per descomptat, l'òpera és l'eix vertebrador de l’oferta del teatre, que busca constantment l'excel·lència a tots els nivells –una suma de veus admirables, una orquestra de prestigi i produccions principals del circuit internacional tant en òpera com en dansa–, però hi ha molt més al Liceu: cal afegir un programa complementari –més que paral·lel– de música simfònica, una connexió íntima amb arts com la poesia, les expressions plàstiques i els llenguatges multimèdia contemporanis, així com una eficient proposta inclusiva que busca acostar totes aquestes meravelles al públic jove i infantil, i al general que encara no ha trobat l’oportunitat de submergir-se en aquest món d’emocions. En definitiva, hi ha un pla general que es tradueix en el lema que resumeix tota la temporada que ve 2024-2025: perseguint un somni.

Aquest somni es resumeix en una proposta que inclou sis noves produccions operístiques liderades pel Liceu (tres de les quals són estrenes absolutes), quatre produccions recuperades d'altres teatres, quatre òperes en versió concert, tres ballets i un bon nombre de concerts, recitals, propostes híbrides entre música i art a l'espai del Liceu de les Arts i moltes altres activitats que passem a explicar-vos a continuació. El somni del Liceu continua, i ara és el vostre torn per fer-vos amb ell i culminar-lo.

1. Estrenes i coproduccions

Una de les funcions principals d'un teatre de primer nivell internacional com el Liceu és mantenir viu el repertori operístic i ampliar-lo, i en aquest aspecte té una gran importància el finançament de noves produccions i l'encàrrec d'obres. Aquesta temporada podrem assistir a l'estrena a Barcelona de sis títols importants (o absolutament nous) en versions escèniques dissenyades per a l'ocasió. El començament de la temporada serà amb la revisió que ha fet Àlex Ollé, director d'escena resident al Liceu per tercer any consecutiu, d'una de les òperes més conflictives i esgarrifoses del segle XX, Lady Macbeth de Mtsensk, de Dmitri Xostakóvitx, que aixecarà el teló el 25 de setembre. El Liceu també ha impulsat una nova versió a partir del març de Lohengrin, de Richard Wagner, amb la direcció d'escena de Katharina Wagner –besnéta del compositor i actual directora artística del festival de Bayreuth–, i l'estrena absoluta al juliol de Benjamin a Portbou, una òpera contemporània escrita per Antoni Ros-Marbà. A més, arribaran al teatre tres coproduccions de títols com el conte de fades Rusalka (Antonin Dvorák, amb direcció escènica de Christof Loy, al juny), La sonnambula (Vincenzo Bellini, sota la mirada de Bàrbara Lluch, a partir de l'abril) i Giulio Cesare in Egitto (Händel, sota la lupa de Calixto Bieito, al maig).

2. Altres produccions d'òpera

La mirada contemporània sobre l'òpera, amb l'intent de trobar noves lectures i significats als títols més importants del repertori històric, s'amplia amb el rescat de diverses produccions, algunes de les quals ja vistes al Liceu, i que val la pena recuperar. Per exemple, al desembre tornarà la versió de Madama Butterfly (Giacomo Puccini) de Moshe Leiser i Patrice Caurier que planteja la història com una crítica al turisme sexual, o al gener la intel·ligent versió de La traviata (Giuseppe Verdi) del director escocès David McVicar , que aprofundeix en els aspectes mòrbids (i morbosos) de la tragèdia de Violetta Valéry. També hi haurà dates per reprendre al novembre La forza del destino, de Verdi, en la producció de Jean-Claude Auvray, i per conèixer, a partir del febrer, una interessant versió del Rèquiem de Mozart, una peça religiosa mai pensada per a l'escena, però que comptarà amb una interpretació simbòlica de la gran figura avantguardista de les arts escèniques actuals, Romeo Castellucci.

3. Òperes en versió concert

La tercera via de la programació operística són les adaptacions semiescenificades o en versió concert, entre les quals n'hi haurà quatre aquesta temporada. L'última, al juliol, el tancament espectacular del somni d'aquest any, serà West Side Story (Leonard Bernstein), sota la batuta del mestre veneçolà Gustavo Dudamel. Abans, passaran per l'escenari del Liceu operetes populars com Die Fledermaus (Johan Strauss, 18 de desembre, dirigida per Marc Minkowski), una obra de joventut de Mozart (Idomeneo, 29 de gener, sota la direcció de René Jacobs) i una raresa barroca del compositor d'origen català Domènec Terradellas, La Merope, el 20 de febrer, que descobrirem sota la batuta de Francesco Corti.

4. Grans estrelles internacionals

Totes aquestes òperes estaran liderades per directors importants d'escena i, per descomptat, també per grans figures del cant i la direcció musical. La programació d'aquest any s'assembla més a una galàxia que no pas a una constel·lació, ja que l'acumulació d'estrelles és extraordinària. La principal figura individual serà la soprano Nadine Sierra, que cantarà a les produccions de La sonnambula, La traviata i el concert de West Side Story, així com en una gala al costat de Pretty Yende. Altres dives fonamentals del moment, en les representacions d'òpera, seran l'emergent Asmik Grigorian (a Rusalka), Julie Fuchs (Giulio Cesare, al paper de Cleòpatra), Anna Prohaska (veu de soprano al Rèquiem de Mozart) i un trio espectacular a Madama Butterfly format per Sonya Yoncheva, Saioa Hernández i Aylin Pérez. Entre les estrelles masculines destaquen el tenor polonès Piotr Beczala (Rusalka), el mexicà Javier Camarena, que abordarà el paper d'Alfredo a La traviata, o el contratenor barceloní Xavier Sabata, que defensarà el rol principal a Giulio Cesare.

5. Concerts i recitals

La programació musical es desdobla també als recitals i concerts simfònics que completen l'oferta, i que aquest any ens porta la continuació de projectes en marxa –com la quarta entrega del cicle Univers Mahler, en què el mestre titular de l'orquestra del Liceu, Josep Pons, dirigeix les simfonies del compositor austríac, amb torn ara per a la Sisena– o gales líriques com les que lideraran duos de somni com els formats per les sopranos Nadine Sierra i Pretty Yende, el baríton Matias Goerne i la soprano Lise Davidsen –que inclourà al seu repertori la seva primera interpretació mundial de l'essencial mort d'Isolda, de Wagner–, o el recital que proposaran dues de les veus més estimades del Liceu, la soprano americana Sondra Radvanovsky i el tenor polonès Piotr Beczala. També hi haurà dos recitals individuals d’altíssim atractiu: els de la soprano albanesa Ermonela Jaho i la mezzo letona Erina Garanča.

6. Temporada de dansa

La programació de ballet comptarà amb tres títols aquesta temporada, d'estil i de caràcter molt variats, però units per l'ambició per desenvolupar nous llenguatges escènics a partir de la integració de música, escenografia i moviment. El primer serà Afanador, a l'octubre, una proposta del Ballet Nacional d'Espanya que parteix del flamenc i el connecta amb la mirada del fotògraf colombià Ruvén Afanador, sota el concepte global de Marcos Morau. El segon ballet, al març, serà una recuperació de dos títols del segle XVIII del gran reformador del classicisme, C.W. Gluck: Semíramis i Don Juan, dues obres unides pel talent del compositor i la mirada actual dels coreògrafs Ángel Rodríguez i Edward Clug, que treballaran amb el Ballet du Capitoile de Tolosa i el director musical Jordi Savall. Finalment, al juny, el ballet de l'òpera de Gotteborg presentarà Hammer, un ballet actual amb música de Mikael Karlsson i coreografia d'Alexander Ekman.

7. Liceu de les Arts: mirades multidisciplinàries

El Liceu de les Arts és una manera d'ampliar l'espectre artístic de la proposta del teatre: un espai on diferents creadors –del món de les arts pictòriques, la fotografia, el disseny gràfic, la poesia o l'audiovisual– dialoguen amb la música i l’òpera. Aquest any, les col·laboracions més destaques són amb el fotògraf brasiler Sebastiao Salgado, que aborda la música de Heitor Villalobos i Philip Glass a l'espectacle Amazônia (novembre), i amb William Kentridge, el director d'escena sud-africà que, a Oh to believe in another world (octubre) presentarà una versió escènica de la Desena simfonia de Dmtri Shostakovich. Finalment, al març, l'artista visual Gerhard Richter connectarà els mons lírics de dos grans romàntics, Franz Schubert i Robert Schumann, a l'espectacle Dichterliebe.

8. Liceu per a tots

Un teatre d'òpera ha de satisfer el públic, els abonats, els aficionats casuals que van a obres específiques però que no segueixen tota la temporada, però també té una responsabilitat amb el futur: ha de ser un espai per formar les properes generacions que mantinguin viu i rellevant aquest art. Dues iniciatives del Liceu ja plenament consolidades donen la mesura del compromís de la institució amb l'educació, la formació i l'accessibilitat. D'una banda, el Petit Liceu, una programació per a públic infantil i adolescent amb una estreta col·laboració amb escoles de tot Catalunya, que torna a apostar pels seus títols emblemàtics, com ara La cuina de Rossini, El conte de Nadal, Trencanous Jazz o la nova obra La torre dels somnis. D'altra banda, hi ha la iniciativa LiceuUnder35, sessions especials per a públic menor de 35 anys –amb preu reduït de les entrades– que aquest any es concentraran a Lady Macbeth de Mtsensk, Afanador, Oh to believe in another world, Madama Butterfly, La sonnambula i el Rèquiem, en aquest cas amb un concert únic i especial a la basílica de la Sagrada Família, el 17 de febrer. També s'estén una temporada més la iniciativa Òpera entre Generacions, que ofereix entrades dobles a preus assequibles per a dos membres de la família de diferents edats perquè el públic veterà faciliti l'accés a l'òpera als més joves. Aquest any, l'òpera escollida per a aquest intercanvi serà Rusalka.

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat