El joc de l’amor i de l’atzar

  • Teatre
  • Teatre clàssic
©David Ruano

De: Pierre de Marivaux. Traducció: Salvador Oliva. Direcció: Josep Maria Flotats. Amb: Enric Cambray, Àlex Casanovas, Rubèn de Eguía, Guillem Gefaell, Vicky Luengo, Bernat Quintana, Mar Ulldemolins.

Josep Maria Flotats va venir fa més de 30 anys a Catalunya per mostrar l’excel·lència del teatre francès i en particular de la Commédie Française, a on treballava. A l’hora del seu retorn al Teatre Nacional sembla que ha volgut incidir amb allò que ell creu fonamental i a l’abast, tal com diu al programa de mà, només d’una elit d’intèrprets.

Flotats volia una obra exquisida i per això ha escollit un clàssic de Marivaux, servit segons els cànons de la gran institució teatral francesa que no altera els textos i es cenyeix als dictats dels autors en la confiança que l’excel·lència pugui superar els inconvenients d’una comèdia amb un argument i uns personatges prou llunyans.

Com saben, 'El joc de l’amor i de l’atzar' proposa la trobada d’una jove parella d’aristòcrates per conèixer-se abans del seu matrimoni. Ambdós, però, imaginaran una juguesca per a aprofundir en aquest coneixement a l’intercanviar els papers amb el seus criats.  

El títol ho diu. La comèdia és un joc i com a tal ha de desprendre l’esperit lúdic i el perfum de l’alegria de viure i d’enamorar-se. I en l’espectacle de Josep Maria Flotats trobem a faltar justament aquesta espurna vital, aquesta simpatia emocional que ens fa riure i entretenir.

Certament que la posada en escena és notable pel que fa a escenografia i vestuari. Certament que els intèrprets brillen, i és molt d’agrair, una claredat meridiana a l’hora de dir el text. Però no és suficient. De fet, només la sobrietat de Bernat Quintana i la picardia de Mar Ulldemolins ens transmeten l’esperit de l’obra, per més que Ruben d’Eguia ho intenti com un Arlequí passat de voltes.

LiveReviews|0
1 person listening