Conspiranoia
El pretext de l'obra frega gairebé la ridiculesa: quatre amics es troben per fer canviar d'opinió un d'ells, que fa mesos que està convençut que la Terra és plana. Però el resultat final és magnífic. Perquè l'obra va fent giragonses, se salta semàfors en vermell i efectua salts al buit brillants. La peça que han escrit Marc Angelet i Jordi Casanovas és d'una reeixida orfebreria dramàtica i els intèrprets que la fan possible ens ho fan creure tot, fins i tot, sí, que la Terra té la forma d'una pizza. A 'Conspiranoia' no hi ha cap gest que sigui debades. Per què en Roger (Eduard Farelo), la parella de la terraplanista (Clara, Àurea Márquez), col·loca les cadires com si es tractés d'imitar un tribunal? Per què ella apareix en escena amb un vestit com d'anar a pescar al riu? Per què l'Àlex (David Vert) vesteix una camisa de lleopard? Per què la Sònia (Mia Esteve) és tan visceral en la seva primera intervenció davant la Clara? Tot acaba tenint una resposta i mai no és la que ens podem imaginar d'entrada. Sortim del teatre sabent que tots tenim cadàvers a l'armari Angelet i Casanovas han escrit una peça que es pot comparar sense enrojolar-nos amb les comèdies de situació d'Edward Albee ('La cabra o qui és Sylvia?') o de Yasmina Reza ('Un déu salvatge'), amb el punt favorable que ni el motor dramàtic fa vergonyeta ni el tema central està molt gastat. Tampoc no ens alliçonen, ni ens diuen qui té raó o qui no la té del tot. Sortim del teatre sabent que tots tenim cadàvers a l'armari i
