El millor de la cartellera de maig als cinemes de Barcelona

La reconeguda novel·la gràfica homònima de Paco Roca arriba al cinema per commoure els espectadors i posar un mirall al seu davant. Perquè, d'alguna manera, tots ens podem sentir reflectits en aquesta història familiar de dol i memòria emocional, de retrets i abraçades de set segons. Tres germans es reuneixen amb les seves parelles i fills a la casa d'estiueig després de la mort del pare, amb la idea de vendre's aquell espai que desperta tants records. Des de la senzillesa del plantejament, i amb la cura d'una adaptació que mai cau en el sentimentalisme, 'La casa' es converteix en un relat d'enorme poder catàrtic, on brillen tots els actors d'una proposta tan coral: David Verdaguer, Óscar de la Fuente, Olivia Molina, Marta Belenguer, Lorena López, María Romanillos, Jordi Aguilar, Tosca Montoya, Luis Callejo i Miguel Rellán.

Dir. Álex Montoya (Espanya, 2024). 83 min. Estrena: 1 de maig.

El vermell de la sang, d'un vestit o d'un pintallavis marca la pauta visual d'una història de revenja, de culpes col·lectives, d'abusos sexuals i reflexions sobre el consentiment, d'identitats partides per la meitat. I de sang. Andrea Jaurrieta ('Ana de día') dibuixa un entorn opressiu, un poble d'Euskadi, i segueix el retorn a casa d'una dona amb un trauma per enfrontar. Almodovariana en l'estètica, seca com un western desèrtic, estructurada en una doble línia temporal que ens ajuda a comprendre les intencions de la seva protagonista, Nina es posa a les mans d'una de les millors actrius del país, Patricia López Arnaiz. I la veu de la seva directora fuig dels clixés i obre perspectives noves, sense deixar d'abraçar la iconografia d'alguns clàssics com 'Duelo al sol' i 'Johnny Guitar'. El vermell de la sang i, encara que amagat, el verd de l'esperança a l'hora de fer les paus i tancar ferides obertes.

Dir. Andrea Jaurrieta (Espanya, 2024). 105 min. Estrena: 10 de maig.

La saga va començar, sense consciència de la porta que obria, l'any 1968: 'El planeta dels simis' (Franklyn J. Schaffner) és una obra mestra de la ciència-ficció, i té un dels millors finals de la història del cinema, amb un Charlton Heston maleint un descobriment fatal a la vora del mar. L'èxit de la pel·lícula va provocar quatre continuacions a inicis dels anys 70. Molts anys més tard, i amb aquell fallit reboot de Tim Burton pel mig, la franquícia es va reiniciar amb 'El origen del planeta de los simios' (2011) i dos films més. Ara Hollywood continua estirant el xiclet, obrint un nou arc narratiu en el qual els micos dominen el planeta, amb un nou i tirànic líder que fa empal·lidir aquell Cèsar “interpretat” per Andy Serkis, i els humans segueixen vivint en la clandestinitat. I un jove simi qüestionarà totes aquelles veritats absolutes que els han obligat a creure's. Pur espectacle sense coartades per amants del cinema fantàstic.

Dir. Wes Ball (EUA, 2024). 145 min. Estrena: 10 de maig.

Després del seu estimulant debut amb 'Falling' (2020), Viggo Mortensen torna a posar-se darrere la càmera per signar un western romàntic i tràgic, i amb ànima feminista. Una aproximació al gènere singular, amb una orgànica successió de flashbacks i flashforwards, però també plena de respecte, amb moltes de les seves constants. Vicky Krieps ('El fil invisible') n'és la protagonista, i en la seva fortalesa s'edifica una història d'amor, absències, abusos, malsons, revenja i esperança. Viggo Mortensen no en té prou amb la direcció de la pel·lícula, i es multiplica en tasques d'actor i compositor de la banda sonora, i és l'autor del guió. Un projecte ben personal que respira aires de clàssic.

Dir. Viggo Mortensen (EUA, 2023). 129 min. Estrena: 10 de maig.

Després d'anys desapareguda en un parèntesi que ella mateixa celebra, Meg Ryan torna amb una pel·lícula que té elements de comèdia i molt d'amor, però que no acabaria d'encaixar en les rom-com, que la tenen com a reina absoluta. A 'Lo que sucede después' es passen comptes, es responen preguntes incòmodes, es balla i es fa broma de l'edat i dels dolors del cos. Ja ho diu la dita: a partir dels 50, si no et fa mal res, és que estàs mort. Els dos protagonistes estan atrapats una nit de tempesta en un aeroport, a punt per fer un canvi d'avió que mai no s'enlairarà, s'han trobat per casualitat, després de més de dues dècades sense veure's. Fou llavors quan van trencar la seva relació, i la vida els brinda una oportunitat per tancar velles ferides. Ryan es mostra en plena forma, dirigint i entrant en combustió amb David Duchovny, així funciona la química. I amb valentia i tocs de realisme màgic, la pel·lícula trenca algunes expectatives que l'allunyen de 'Quan en Harry va trobar la Sally' o 'Alguna cosa per recordar'.

Dir. Meg Ryan (EUA, 2023). 105 min. Estrena: 17 de maig.

El seu impacte va durar el mateix que un caramel a la porta d'una escola, però, durant una estona, Locomía va ser un fenomen bestial devorat per la inconsciència dels seus membres i, sobretot, del seu líder, Xavi Font. Les sabates punxegudes, els vestits coloristes, les muscleres infinites i els ventalls gegantins que movien al ritme de cançons impossibles que ells ni tan sols cantaven, perquè no en sabien, van construir la imatge d'una època: després d'una dècada de llibertats postdictadura, Eivissa es va convertir en el Shangri-La de l'hedonisme. I els components de Locomía s'hi van llençar de cap: sexe lliure, drogues, festes passades de rosca... van preferir viure sense normes que aprofitar les fissures d'una indústria musical que es va posar als seus peus. Jaime Lorente, Blanca Suárez i Alberto Ammann protagonitzen la crònica d'un auge, i la seva corresponent caiguda lliure, en un retrat de la peripècia de la banda que el cineasta Kike Maíllo ('Eva', 'Toro') fa amb simpatia, sense jutjar-la, per oferir també una mirada a aquell moment d'efervescència creativa.

Dir. Kike Maíllo (Espanya, 2024). 104 min. Estrena: 17 de maig.

La mirada humanista del cineasta i metge Thomas Lilti va trobar magnífics altaveus en pel·lícules com 'Hipócrates' (2014), 'Un doctor en la campiña' (2016) i 'Mentes brillantes' (2018). Totes elles situades en un món que coneix bé, el dels hospitals i la medicina. Ara canvia d'entorn per seguir parlant de sectors fonamentals, i que haurien de ser intocables, a la nostra societat. 'Los buenos profesores' parla d'aquelles persones entregades a l'ensenyament, a l'educació, seguint la peripècia d'un jove mestre en un entorn caracteritzat per la manca de recursos i les retallades pressupostàries. Lilti compta amb dos dels seus actors habituals, Vincent Lacoste i François Cluzet, i continua sabent equilibrar humor i reflexió social amb una d'aquelles pel·lícules que fan tan bé els francesos.

Dir. Thomas Lilti (França, 2023). 101 min. Estrena: 17 de maig.

Quan George Miller va ressuscitar aquella vella trilogia protagonitzada per Mel Gibson amb una nova versió de Mad Max en la que Tom Hardy recuperava el personatge icònic, l'altra protagonista del film va acaparar quasi tota l'atenció dels espectadors: la Imperator Furiosa interpretada per Charlize Theron era una guerrera en un desèrtic món postapocalíptic dominat per la violència i la mort. Ara, Miller torna a la distopia i a l'heroïna d'acció amb una preqüela que abunda en els orígens de Furiosa, ara interpretada per Anya Taylor-Joy ('Gambito de dama'). Acció desenfrenada, amor pel gènere fantàstic i un dolent a qui dona vida un Chris Hemsworth que s'ho passa pipa oblidant-se de Thor i entregant-se al Mal.

Dir. George Miller (Austràlia, 2024). Estrena: 24 de maig.

Aquesta no és una pel·lícula sobre Los Planetas, ens diuen. Però, una mica, sí. La cosa és que 'Segundo premio', títol de la pel·lícula i d'una de les cançons més importants de la banda, ens condueix a la Granada efervescent dels anys 90, i al moment en què el grup treballa en el disc 'Una semana en el motor de un autobús': creació i desercions, addiccions i drogues, ambicions i amistats traïdes, autodestruccions i ferides per tancar, i música que va passar a la història... Amb la col·laboració indispensable del seu codirector Pol Rodríguez, la mirada del grandíssim Isaki Lacuesta és tan revolucionària com ho foren moltes de les cançons de Los Planetas. Sensorial, emocional, lírica, simbòlica, a estones lisèrgica, respectuosa, però mai rendida a la llegenda, aquesta no és una pel·lícula sobre Los Planetas, ens diuen. Més aviat ho és sobre l'imaginari col·lectiu de la banda, i sobre les llums i ombres de tota una generació.

Dir. Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez (Espanya, 2024). 109 min. Estrena: 24 de maig.

A mig camí entre 'L'exorcista' (1973) i 'Network' (1977), aquesta pel·lícula, beneïda per Stephen King i guanyadora del premi a Millor Guió a Sitges, és un festival pels amants del cinema de terror. Però també és una ferotge sàtira dels espectacles televisius que busquen audiència a qualsevol preu. Situada a finals dels anys 70, ens porta agafats per la mà fins al plató televisiu on s'emet en directe un 'late night' en hores baixes, que busca agafar aire amb un especial de Halloween. Entrevistar una noia posseïda pel Diable, una d'aquelles idees que haurien fet trempar a Pepe Navarro i Xavier Sardà, convertirà el programa en l'eix del Mal. Els germans Cameron i Colin Cairnes ofereixen, doncs, una d'aquelles experiències que passen a la història del gènere.

Dir. Cameron i Colin Cairnes (Austràlia, 2024). 93 min. Estrena: 24 de maig.