Soc barceloní i vell com l'arbre de David el Gnomo. Escrivint sobre cinema des que tenia cabells. Crec en Billy Wilder i en Groucho Marx, en Epi i Blas, i en Pepe Rubianes. Guardo com un tresor una xapa que em va regalar l'Agnès Varda. Hauria volgut compartir pis amb Jack Lemmon i Walter Matthau. Reivindico rondinar. Cruyffista, guardiolista i messista, nostàlgic, suposo...

Àlex Montoya

Àlex Montoya

Editor de cine

Follow Àlex Montoya:

Articles (79)

Cosas para hacer en Barcelona este fin de semana

Cosas para hacer en Barcelona este fin de semana

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
Cosas para hacer en Barcelona en noviembre

Cosas para hacer en Barcelona en noviembre

Un mes por estrenar, lleno de cosas nuevas y experiencias por vivir. Y también lleno de ocio y cultura que os recogemos aquí mismo. Tenéis exposiciones de las que todo el mundo hablará, festivales y ciclos de cine, actividades para hacer en familia, estrenos de teatro, conciertos.... Esta es la agenda cultural imprescinidble de nuestra ciudad. NO TE LO PIERDAS: 50 lugares para ir con niños. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
Coses per fer a Barcelona al novembre

Coses per fer a Barcelona al novembre

Un mes per estrenar, ple de coses noves i experiències per viure. I també farcidet d'oci i cultura que us recollim aquí mateix. Teniu exposicions de les quals tothom parlarà, obres de teatre i dansa, cicles i festivals de cinema, activitats per fer amb la canalla, concerts, exposicions. Aquesta és l'agenda cultural imprescindible de la nostra ciutat! NO T'HO PERDIS: Coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.
Los mejores estrenos de cine de este mes en Madrid

Los mejores estrenos de cine de este mes en Madrid

¿Qué películas hay ahora en la cartelera? Si quieres saber qué ver cada mes en los cines de Madrid, estás en el sitio adecuado. Y si os cuesta decidiros a la hora de elegir una película, os lo queremos poner más fácil. Aquí tenéis lo mejor que llega este mes a las salas madrileñas (también para ir en familia), si además está entre los cines más bonitos, mejor. Unos cuantos buenos motivos para ir a ver películas en pantalla grande y con todas las comodidades.  RECOMENDADO: 50 películas que hay que ver al menos una vez en la vida.
Cosas para hacer en Barcelona en octubre

Cosas para hacer en Barcelona en octubre

¿Has notado los efectos del otoño? Disfruta de la nueva estación, de los nuevos colores que irán cambiando la fisonomía de la ciudad y de toooodos los grandes planes que llegan en octubre a Barcelona. ¿Quieres saber cuáles son las mejores cosas para hacer en Barcelona durante los próximos 30 días? En esta lista encontrarás de todo, desde festivales, hasta conciertos, estrenos de teatro y de cine, gastronomía, exposiciones y también actividades gratis, porque también se puede disfrutar sin abrir el monedero. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes del fin de semana. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
El top 10 de la cartelera de cine de Barcelona este noviembre

El top 10 de la cartelera de cine de Barcelona este noviembre

¿Os cuesta decidiros a la hora de ir al cine? Porque os lo queremos poner más fácil, aquí tenéis el mejor cine que llega a las salas de Barcelona y Cataluña este mes. 'Blockbusters', cine de autor, comedias alocadas, musicales y mucho más, para ver sólo en pantalla grande y con un gran cuenco de palomitas. ¡Hay para todos los gustos! ¿Cuál es el día del espectador? Si queréis ahorraros un dinerito, id al cine el día del espectador (siempre que no sea festivo o víspera de festivo), que es el miércoles en los cines del Grup Balañà y los Cinesa; los miércoles y lunes en los cines Renoir; los martes en los cines Girona, y domingos y lunes en los Verdi (aplicable a solo en la última sesión). NO TE LO PIERDAS: 🍿 Las 50 mejores películas de la historia Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
El top 10 de la cartellera de cinema a Barcelona aquest novembre

El top 10 de la cartellera de cinema a Barcelona aquest novembre

Us costa decidir-vos a l'hora d'anar al cinema? Perquè us ho volem posar més fàcil, aquí teniu el millor cine que arriba a les sales de Barcelona i Catalunya aquest mes. 'Blockbusters', cinema d'autor, comèdies esbojarrades, musicals i molt més, per veure només en pantalla gran i amb un gran bol de crispetes. N'hi ha per a tots els gustos! Quin és el dia de l'espectador? Si voleu estalviar-vos uns calerons, aneu als cinemes el dia de l'espectador (sempre que no sigui festiu o vigília de festiu), que és el dimecres als cinemes del Grup Balañà i als Cinesa; els dimecres i dilluns als cinemes Renoir; dimarts als cinemes Girona, i diumenges i dilluns als Verdi (aplicable a només a l'última sessió).     NO T'HO PERDIS: 🍿 Les 50 millors pel·lícules de la història del cine Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.  
Las mejores películas infantiles de la cartelera de Barcelona

Las mejores películas infantiles de la cartelera de Barcelona

¿Qué películas infantiles se pueden ver en la cartelera de Barcelona los próximos días? Los más pequeños (y los adultos también) disfrutarán con esta selección de películas para el público familiar que podréis encontrar en las salas de Barcelona, y de paso le cogerán el gusto a ver cine en pantalla grande, con un gran bol de palomitas en la falda y un sistema de audio que les hará caer de la butaca. ¡Que en la vida no todo tienen que ser móviles y tabletas! NO TE LO PIERDAS: 🍿 Los mejores estrenos de cine del mes 🍿 Las 50 mejores películas de la historia Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido.
Coses per fer a l'octubre a Barcelona

Coses per fer a l'octubre a Barcelona

Heu notat els efectes de la tardor? Gaudiu de la nova estació, dels nous colors que aniran canviant la fisonomia de la ciutat i de toooots els grans plans que arriben a l'octubre a Barcelona. Voleu saber quines són les millors coses per fer a Barcelona durant els 30 dies vinents? En aquesta llista hi trobareu de tot, des de festivals, fins a concerts, estrenes de teatre i de cinema, gastronomia, exposicions i moltes activitats gratuïtes, perquè també es pot gaudir sense obrir el moneder. NO T'HO PERDIS: 50 coses per fer amb nens a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.
Les millors pel·lícules infantils de la cartellera de Barcelona

Les millors pel·lícules infantils de la cartellera de Barcelona

Quines pel·lícules infantils s'estrenen aquests dies a la cartellera de Barcelona? Els nens (i els adults també) gaudiran amb aquesta selecció de pel·lícules per al públic familiar que podreu trobar a les sales de Barcelona, i de passada agafaran gust per veure cinema en pantalla gran, amb un gran bol de crispetes a la falda i un sistema d'àudio que els farà caure de la butaca. Que no tot han de ser mòbils i tauletes, a la vida! NO T'HO PERDIS: 🍿 Les millors estrenes de cinema del mes 🍿 Les 50 millors pel·lícules de la història del cine Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.
Las 51 mejores películas para ver en familia

Las 51 mejores películas para ver en familia

Seguro que más de una vez habéis hecho u os han hecho esta pregunta: ¿Qué película me recomiendas para ver en familia? Pues aquí tenéis medio centenar de recomendaciones de cine del bueno, para todos los públicos, claro. Reunid a los vuestros y coged un buen bol de palomitas: ¡las mejores películas familiares os están esperando y os decimos en qué plataformas podéis verlas! Hemos reunido un poco de todo: clásicos, de dibujos animados, películas de princesas Disney, niños de los 90... ¡y todo lo que os podáis imaginar! ¿Lo que queréis es reíros? Poneos 'Los Goonies'. ¿Lo que os apetece es una de animales? Poneos 'Mi perro Skip'. Os garantizamos que tenemos películas para todos los gustos y aunque no tengáis pequeñajos y pequeñajas cerca, recordad que la mayoría de estas películas también merecen un lugar en la historia del séptimo arte. NO TE LO PIERDAS: Las mejores comedias y otras películas de buen rollo para ver en Netflix Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
Cosas para hacer en Barcelona en septiembre

Cosas para hacer en Barcelona en septiembre

Septiembre en Barcelona marca el inicio de una de las épocas más vibrantes del año. La ciudad recupera su pulso cotidiano, pero lo hace rodeada de fiestas, conciertos y propuestas culturales que la llenan de vida. Uno de los momentos más esperados es la Mercè, la gran celebración popular que transforma las calles con música, espectáculos y tradiciones que invitan a todos a salir y disfrutar del ambiente festivo. Más allá de la gran fiesta mayor, la agenda del mes ofrece una variedad de planes para todos los gustos. Los amantes de la lectura tienen su cita con la Setmana del Llibre en Català, que convierte la literatura en protagonista a través de presentaciones, encuentros con autores y actividades familiares. También destacan las festas majors de barri, donde la música en vivo, las comidas populares y el ambiente vecinal mantienen viva la esencia más auténtica de la ciudad. Y si lo que apetece es algo distinto, septiembre trae también mercados y festivales donde convergen diseño, gastronomía y cultura alternativa, como el Palo Market Fest o las jornadas de puertas abiertas en fábricas de creación artística, que permiten descubrir de cerca el trabajo de artistas locales. Incluso hay propuestas para viajar en el tiempo con festivales de recreación medieval en poblaciones cercanas. NO TE LO PIERDAS: 50 lugares para ir con niños Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Listings and reviews (4)

Sala Montjuïc 2025:  Emilia Pérez

Sala Montjuïc 2025: Emilia Pérez

Dir.: Jacques Audiard (Francia, 2024). 130 min. Versión original en castellano e inglés, con subtítulos en castellano Podría caer en lo más espantoso del ridículo, pero pisa con firmeza la cuerda floja por la que transita desde el primer minuto para hipnotizar al espectador con una mezcla aparentemente imposible: con su nueva película, Jacques Audiard (director de títulos como Un profeta y París, distrito 13) propone lo que se ha definido como un narcomusical queer, y navega constantemente entre la genialidad y el disparate, saliendo airoso de cada reto que asume. La película sigue la peripecia de un poderoso y temido jefe de un cártel de la droga mexicano que decide dar el paso que ha soñado desde pequeño: Manitas del Monte siempre se ha sentido una mujer y secuestra a una abogada para que le organice un cambio de sexo con la máxima discreción. Entre el corrido, la ópera y el folletín, Audiard llena de canciones y música esta trama, y nos convence de una tesis que podría parecer discutible: la transición es también la del asesino sanguinario redimido y convertido en una mujer que trabaja por la comunidad. Todo un descubrimiento, el de la madrileña Karla Sofía Gascón, interpretando el doble papel de narcotraficante y benefactora de las familias que ella misma había destrozado en su vida anterior. La acompañan en el reparto Selena Gomez, Zoe Saldaña y Adriana Paz (ganadoras ex aequo del premio de interpretación en el Festival de Cannes), y juntas contribuyen a hacer de Emilia
Sala Montjuïc 2025:  Emilia Pérez

Sala Montjuïc 2025: Emilia Pérez

Dir.: Jacques Audiard (França, 2024). 130 min. Versió original en castellà i anglès, amb subtítols en castellà  Podria caure en el més espantós dels ridículs, però trepitja ferma la corda fluixa per la qual transita des del minut u per hipnotitzar l'espectador amb una barreja aparentment impossible: amb la seva nova pel·lícula, Jacques Audiard (director de títols com Un profeta i París, distrito 13) proposa el que defineixen com a narcomusical queer, i navega constantment entre la genialitat i el disbarat, sortint airosa de cadascun dels reptes que entoma. La pel·lícula ressegueix la peripècia d'un poderós i temut cap d'un càrtel de la droga mexicà que decideix fer el pas que somia des de petit: Manitas del Monte s'ha sentit sempre una dona, i segresta una advocada perquè li organitzi un canvi de sexe amb la màxima discreció. Entre el corrido, l'òpera i el fulletó, Audiard omple de cançons i música aquesta trama, i ens convenç d'una tesi que podria ser discutible: la transició és també la de l'assassí sanguinari redimit i convertit en una dona que treballa per la comunitat. Quin descobriment el de la madrilenya Karla Sofía Gascón, interpretant el doble paper de narcotraficant i de benefactora de les famílies que ella mateixa havia destrossat en la seva vida anterior. L'acompanyen al repartiment Selena Gomez, Zoe Saldaña i Adriana Paz (guanyadores ex aequo del premi d'interpretació al Festival de Canes), i juntes contribueixen a convertir Emilia Pérez en una de les incontestab
Cinema Lliure a la Platja: Salve Maria

Cinema Lliure a la Platja: Salve Maria

¡Qué inicio para la carrera de la nueva película de Mar Coll, con presencia en el palmarés del prestigioso Festival de Locarno! La cineasta catalana, que deslumbró con su debut Tres días con la familia (2009) y que no firmaba un largometraje desde Todos queremos lo mejor para ella (2013), regresa ahora con una mirada insólita y radical sobre la maternidad, centrando el foco en el arrepentimiento y el rechazo tras tener un hijo. Basada en el libro de Katixa Agirre Las madres no, Coll y su coguionista habitual Valentina Viso ofrecen el retrato de una escritora que acaba de tener un bebé y, obsesionada con un caso real de infanticidio, empieza a fantasear con la posibilidad. Entre el drama y el terror, Salve Maria presenta el primer papel protagonista en cine de Laura Weissmahr (miembro del colectivo teatral VVAA, Goya a Mejor actriz revelación y Gaudí a Mejor interpretación revelación), acompañada por Oriol Pla. Se proyecta en Barcelona el jueves 17 de julio.  Dirección: Mar Coll (España, 2024), 111 min. Con Laura Weissmahr, Oriol Pla, Giannina Fruttero, Belén Cruz, Julie Maes. En catalán con subtítulos en inglés. No recomendada para menores de 16 años. Cortomoetraje previo: Paumo d’amour.  
Cinema Lliure a la Platja: Salve Maria

Cinema Lliure a la Platja: Salve Maria

Quin començament, el de la carrera de la nova pel·lícula de Mar Coll, amb presència al palmarès del prestigiós Festival de Locarno. La cineasta catalana, que va enlluernar amb el seu debut amb Tres dies amb la família (2009), i que no signava un llarg des de Tots volem el millor per a ella (2013), torna ara amb una mirada insòlita i radical a la maternitat, posant el focus en el penediment i rebuig després de tenir un fill. Sobre el llibre de Katixa Agirre Les mares no, Coll i la seva coguionista habitual Valentina Viso mostren el retrat d'una escriptora que acaba de tenir un nadó i, obsessionada amb un cas real d'infanticidi, comença a fantasiejar en la possibilitat. Entre el drama i el terror, Salve Maria presenta el primer rol protagonista al cinema de Laura Weissmahr (membre del col·lectiu teatral VVAA, Goya a Millor actriu revelació i Gaudí a Millor interpretació revelació), acompanyada d'Oriol Pla. Es projecta a Barcelona el dijous 17 de juliol.  Direcció: Marc Coll (Espanya 2024), 111 min. Amb Laura Weissmahr, Oriol Pla, Giannina Fruttero, Belén Cruz, Julie Maes. En català i subtítols en anglès. No recomanada per a menors de 16 anys. Curtmetratge previ: Paumo d’amour.

News (82)

Alba Flores: "Me dicen que me parezco a mi abuelo, que era bastante más reservado"

Alba Flores: "Me dicen que me parezco a mi abuelo, que era bastante más reservado"

Cuenta que, cuando murió, ella estaba un poco enfadada con su padre. Alba no pudo despedirse, ni siquiera acudió a su funeral. Tenía ocho años, y el revuelo mediático hizo que protegerla fuera una obligación. En solamente quince días había perdido al pilar de la familia, la abuela “Oleole”, como ella la llamaba; Lola Flores, como la llamábamos los demás. Devastado por la tristeza, y mientras su álbum Cosas mías parecía hacerle imparable en el mundo de la música, Antonio no pudo soportarlo. Han pasado tres décadas, y Alba Flores (Madrid, 1986) ha recorrido un largo camino de reconciliación, de autoconocimiento, de poner las cosas en su sitio y de atreverse a decir en voz alta lo que nunca había osado preguntar. El Festival In-Edit de Barcelona estrena un documental que es, al mismo tiempo, un ejercicio catártico para la familia González Flores –y en especial para Alba– y un luminoso homenaje-celebración del arte de un hombre único que se fue demasiado pronto. Es imposible salir de la proyección de Flores para Antonio sin que alguna lágrima cruce la mejilla de un espectador removido por dentro. Pero el efecto de esta película, codirigida por Isaki Lacuesta y Elena Molina, es también el de un sentido y amoroso abrazo. Es a través de la mirada de Alba, de sus charlas con sus tías Lolita y Rosario o con viejos amigos de su padre, de sus descubrimientos, de las cajas de fotografías, de las grabaciones de maquetas, de los vídeos caseros y también de muchísimas imágenes televisivas,
Alba Flores: "L’essencial de la meva família té a veure amb l’art, no tant amb la fama"

Alba Flores: "L’essencial de la meva família té a veure amb l’art, no tant amb la fama"

Explica que, quan va morir, ella estava una mica enfadada amb el seu pare. L’Alba no es va poder acomiadar, ni tan sols va assistir al funeral. Tenia 8 anys, i el rebombori mediàtic va fer que protegir-la fos una obligació. En només quinze dies havia perdut el pilar de la família, l’àvia “Oleole”, com ella l’anomenava; la Lola Flores, com l’anomenàvem la resta. Devastat per la tristesa, i mentre el seu àlbum Cosas mías semblava fer-lo imparable en el món de la música, l’Antonio no ho va poder suportar. Han passat tres dècades, i l’Alba Flores (Madrid, 1986) ha recorregut un llarg camí de reconciliació, d’autoconeixement, de posar les coses al seu lloc i d’atrevir-se a dir en veu alta allò que mai no havia gosat preguntar. El Festival In-Edit de Barcelona acaba d'estrenar un documental que arribarà a les sales el proper 28 de novembre i que és, al mateix temps, un exercici catàrtic per a la família González Flores –i en especial per a l’Alba– i un lluminós homenatge-celebració de l’art d’un home únic que va marxar massa aviat. És impossible sortir de la projecció de Flores para Antonio sense que alguna llàgrima travessi la galta d’un espectador remogut per dins. Però l’efecte d’aquesta pel·lícula, codirigida per Isaki Lacuesta i Elena Molina, és també el d’una abraçada sentida i amorosa. És a través de la mirada de l’Alba, de les seves xerrades amb les tietes Lolita i Rosario o amb vells amics del seu pare, dels descobriments, de les capses de fotografies, de les gravacions de
Alauda Ruiz de Azúa: “¿Que deje de petarlo? No pude hacer mi primera película hasta los 40 años”

Alauda Ruiz de Azúa: “¿Que deje de petarlo? No pude hacer mi primera película hasta los 40 años”

En solo tres años ha pasado de ser una desconocida aspirante a directora de cine, curtida en cortometrajes y en el mundo de la publicidad, a convertirse en uno de los nombres clave de la ficción audiovisual española actual. Con Cinco lobitos (2022), una mirada a la maternidad y a la conciliación que ponía el foco en las sombras más que en las luces, ganó Goyas, Feroces y Biznagas. Con Querer (2024), una de las mejores series originales de Movistar Plus+, puso sobre la mesa un tema como el consentimiento dentro del matrimonio. Y ahora, con Los domingos, se llevó el premio gordo en el último Festival de San Sebastián contando la historia de una adolescente que recibe la llamada del Señor, convencida de dedicarle su vida como monja de clausura. Tres producciones que han situado a Alauda Ruiz de Azúa entre las voces más relevantes de nuestro cine. Y tres producciones que coinciden en diseccionar y cuestionar la institución de la familia, que tantas veces nada tiene que ver con el confortable retrato que mandan los cánones. En el caso de Los domingos, la cineasta plantea un escenario que puede resultar un tanto, como ella dice, exótico (¿quién, en pleno siglo XXI, se plantea abandonarlo todo y retirarse a un convento?) para reflexionar sobre la libertad a la hora de tomar según qué decisiones y sobre el papel de la religión y las vocaciones en nuestras vidas. Es una película compleja, sensible, austera y extraordinariamente inteligente, que muestra el conflicto y a los personajes
Alauda Ruiz de Azúa: “Que deixi de petar-ho? No vaig poder fer la meva primera pel·lícula fins ja passats els 40 anys”

Alauda Ruiz de Azúa: “Que deixi de petar-ho? No vaig poder fer la meva primera pel·lícula fins ja passats els 40 anys”

En només tres anys ha passat de ser una desconeguda aspirant a directora de cinema, bregada en curtmetratges i en el món de la publicitat, a convertir-se en un dels noms clau de la ficció audiovisual espanyola actual. Amb Cinco lobitos (2022), una mirada a la maternitat i a la conciliació que posava el focus més en les ombres que no pas en les llums, va guanyar Goya, Feroz i Biznagas. Amb Querer (2024), una de les millors sèries originals de Movistar Plus+, va posar sobre la taula un tema com el del consentiment dins del matrimoni. I ara, amb Los domingos, s’ha endut el premi gros a l’últim Festival de Sant Sebastià explicant la història d’una adolescent que rep la crida del Senyor, convençuda de dedicar-li la vida com a monja de clausura. Tres produccions que han situat Alauda Ruiz de Azúa entre les veus més rellevants del cinema espanyol. I tres produccions que coincideixen a disseccionar i qüestionar la institució de la família, que tantes vegades no té res a veure amb el retrat confortable que marquen els cànons. En el cas de Los domingos, la cineasta planteja un escenari que pot resultar una mica, com ella diu, exòtic (qui, en ple segle XXI, es planteja abandonar-ho tot i retirar-se a un convent?) per reflexionar sobre la llibertat a l’hora de prendre segons quines decisions i sobre el paper de la religió i les vocacions en les nostres vides. És una pel·lícula complexa, sensible, austera i extraordinàriament intel·ligent, que mostra el conflicte i els personatges sense j
Leticia Dolera: "Pretendemos que los adolescentes entiendan qué es el consentimiento, cuando nosotros todavía tenemos el debate abierto"

Leticia Dolera: "Pretendemos que los adolescentes entiendan qué es el consentimiento, cuando nosotros todavía tenemos el debate abierto"

Una denuncia pública de una agresión sexual supuestamente cometida por tres adolescentes dentro de una colla castellera. Un caso con una víctima de solo 13 años que pondrá en cuestión los valores de toda una comunidad y confrontará a los adultos con sus responsabilidades hacia estos menores, colocándolos contra las cuerdas: ¿descubrir la verdad o proteger a los tuyos? Con esta premisa, Pubertad pone el dedo en varias llagas, planteando preguntas incómodas en torno a la educación y la exploración sexual, al consentimiento, al fin de la inocencia infantil, a la intimidad de niños y adultos, a las dinámicas familiares, a las herencias patriarcales, al machismo y a la toxicidad de las redes sociales. La colla castellera convertida en perfecta metáfora de una sociedad que, quizá porque no quiere o quizá porque no es capaz, no parece tener las herramientas necesarias para plantar cara a una situación como esta. La colla castellera como destino de un viaje al corazón de la cultura popular en el que a menudo chocan las tradiciones y el progreso. Durante un tiempo, se difuminaron los límites entre la profesional del audiovisual y la activista. Entre charlas, tuits en las redes, reivindicaciones en galas de premios y alfombras rojas y declaraciones públicas en mil y una entrevistas, Leticia Dolera (Barcelona, 1981) se convirtió en una voz de referencia del feminismo. Pero también fue víctima de su compromiso y de su propia sinceridad, o más bien de la violencia de aquellos que todavía
Leticia Dolera: "Pretenem que els adolescents entenguin què és el consentiment, quan nosaltres encara tenim el debat obert"

Leticia Dolera: "Pretenem que els adolescents entenguin què és el consentiment, quan nosaltres encara tenim el debat obert"

Una denúncia pública d'una agressió sexual suposadament comesa per tres adolescents dins d'una colla castellera. Un cas amb una víctima de només 13 anys que posarà en qüestió els valors de tota una comunitat i confrontarà els adults amb les seves responsabilitats envers aquests menors, col·locant-los contra les cordes: descobrir la veritat o protegir els teus? Amb aquesta premissa, Pubertat posa els dits en diverses nafres, plantejant preguntes incòmodes al voltant de l'educació i l'exploració sexual, del consentiment, de la fi de la innocència infantil, de la intimitat de nens i grans, de les dinàmiques familiars, de les herències patriarcals, del masclisme i de la toxicitat de les xarxes socials. La colla castellera convertida en perfecta metàfora d'una societat que, potser perquè no vol o potser perquè no és capaç, no sembla tenir les eines necessàries per plantar cara a una situació com aquesta. La colla castellera com a destí d'un viatge al cor de la cultura popular en què sovint xoquen les tradicions i el progrés. Durant una època, es van difuminar els límits entre la professional de l'audiovisual i l'activista. Entre xerrades, piulades a les xarxes, reivindicacions en gales de premis i catifes vermelles i declaracions públiques en mil i una entrevistes, Leticia Dolera (Barcelona, 1981) va esdevenir veu de referència del feminisme. Però també va ser víctima del seu compromís i de la seva pròpia sinceritat, o més aviat de la violència d'aquells que encara es resisteixen
Cesc Gay y Nora Navas celebran el amor a partir de los 50 en 'Mi amiga Eva'

Cesc Gay y Nora Navas celebran el amor a partir de los 50 en 'Mi amiga Eva'

La vida de Eva es aparentemente plácida. Trabaja en una editorial, tiene dos hijos y un sólido matrimonio de dos décadas. Pero un encuentro casual en un viaje de trabajo encenderá una llama que nadie espera. De la noche a la mañana, Eva decide romper con la rutina, dejar a su marido y volver a lo que ella llama el juego del amor. Con esta premisa, Cesc Gay regresa con una de sus películas sobre gente normal. Una comedia finísima, llena de sutilezas, medida hasta el infinito, que cuenta con una cómplice de primera, una inspiradísima Nora Navas que dibuja un personaje de enorme complejidad que navega entre dudas y decisiones marcadas por el azar. Y, junto a la protagonista, un reparto de lujo que incluye a Juan Diego Botto, Rodrigo de la Serna, Àgata Roca, Marian Álvarez, Francesco Carril, Mercedes Sampietro y Miki Esparbé. Navas y Gay se reencuentran después de Historias para no contar (2022) y de aquel fenómeno teatral llamado Los vecinos de arriba, que no solo fue un éxito en los escenarios catalanes sino que viajó por todo el mundo y que el propio Gay convirtió en película, Sentimental (2020). Aún más: se han hecho remakes en medio planeta, de Francia a Italia, de Chequia a Rusia. Incluso en Hollywood. Volviendo a Mi amiga Eva, cineasta y actriz se sientan con Time Out para darnos las claves de una magnífica película que llega a los cines el 19 de septiembre. ¿Quién es Eva? Nora: Es una mujer a punto de cumplir 50 años, que está en la middle age de su vida. Y está en un mom
Cesc Gay i Nora Navas celebren l'amor a partir dels 50 a 'Mi amiga Eva'

Cesc Gay i Nora Navas celebren l'amor a partir dels 50 a 'Mi amiga Eva'

La vida de l'Eva és aparentment plàcida. Treballa en una editorial, té dos fills i un sòlid matrimoni de dues dècades. Però una trobada casual en un viatge de feina encendrà una flama que ningú no s'espera. De la nit al dia, l'Eva decideix trencar amb la rutina, deixar el seu marit i tornar al que ella anomena el joc de l'amor. Amb aquesta premissa, Cesc Gay torna amb una de les seves pel·lícules sobre gent normal. Una comèdia finíssima, plena de subtileses, mesurada fins a l'infinit, que té una còmplice de primera, una inspiradíssima Nora Navas que dibuixa un personatge d'enorme complexitat que navega entre dubtes i decisions marcades per l'atzar. I, al costat de la protagonista, un repartiment de luxe que inclou Juan Diego Botto, Rodrigo de la Serna, Àgata Roca, Marian Álvarez, Francesco Carril, Mercedes Sampietro i Miki Esparbé. Navas i Gay es retroben després d'Historias para no contar (2022) i d'aquell fenomen teatral anomenat Els veïns de dalt, que no només va ser un èxit als escenaris catalans sinó que va viatjar per tot el món i que el mateix Gay va convertir en pel·lícula, Sentimental (2020). Encara més: se n'han fet remakes a mig planeta, de França a Itàlia, de Txèquia a Rússia. Fins i tot a Hollywood. Tornant a Mi amiga Eva, cineasta i actriu s'asseuen amb Time Out per donar-nos les claus d'una magnífica pel·lícula que arriba als cinemes el 19 de setembre. Qui és l'Eva?Nora: És una dona a punt de fer 50 anys, que està en el middle age de la seva vida. I està en un
Llúcia Garcia i Mitch Martín naveguen cap a l'èxit en la pel·lícula dirigida per Carla Simón

Llúcia Garcia i Mitch Martín naveguen cap a l'èxit en la pel·lícula dirigida per Carla Simón

Quina arribada al món del cinema, la d'aquests dos! A ella mai li havia passat pel cap ser actriu ni, per descomptat, despertar el més mínim interès mediàtic. Ell, en canvi, des dels 15 es mou per l'escena musical alternativa madrilenya, i ja havia provat sort en la interpretació en un parell de curtmetratges i en la sèrie juvenil HIT. A ella la van abordar a la plaça de la Vila de Gràcia, quan tornava de campaments amb l'Agrupament Escolta Wé Ziza i per proposar-li participar en un càsting. Ell, en canvi, compartia representant amb la cineasta catalana més internacional, que va començar a seguir-lo a l'instagram convençuda del seu potencial. Proves davant de la càmera, esperes més o menys llargues –ell, sis mesos; ella, qüestió de dies–, i, finalment, la trucada que podria canviar les seves vides: Llúcia Garcia (Barcelona, 2006) i Mitch Martín (Madrid, 2003) havien estat escollits per protagonitzar Romería, el tercer llargmetratge de Carla Simón després d'un debut tan lloat i premiat com Estiu 1993 (2017) i d'un segon film, Alcarràs (2022), que va suposar un salt endavant quan es va endur l'Os d'Or a la Berlinale. En aquest tancament de la trilogia sobre la identitat i la memòria que ha portat a la directora catalana a recosir fils amb el seu passat i orígens, Simón torna a mirar cap a la seva família, font d'inspiració creativa: a la pel·lícula, la Marina recupera el contacte amb la família del pare anys després de quedar-se orfe, quan amb 18 anys necessita els certificats
'Esmorza amb mi', la película que te anima a creer en el amor después del amor

'Esmorza amb mi', la película que te anima a creer en el amor después del amor

Natàlia trabaja como camarera en un bar del Raval y está rodando un documental sobre el desamor con la voluntad de dar respuesta al que dirigió Pier Paolo Pasolini en 1964, Comizi d'amore. Cuando sufre un accidente que podría dejarla en silla de ruedas, se reencuentra con un viejo amigo, Salva, ahora enfermero del hospital tras un cambio de vida radical. Su pareja es Carlota, que se está recuperando de los excesos y el abandono que la han marcado, y que no ha podido olvidar un encuentro puntual en el pasado con un músico, Omar, quien ahora vive una profunda crisis creativa. Y que, cerrando el círculo, está relacionado con Natàlia. La trama de Desayuna conmigo, ópera prima de Iván Morales basada en su propia obra de teatro, nace de este universo de vidas cruzadas para ofrecer un rompecabezas narrativo en el que todas las piezas encajan a la perfección. La propuesta, desde una marcada perspectiva de clase, reflexiona sobre el amor y el desamor, pero también sobre la generosidad y la empatía, sobre la responsabilidad afectiva y la sinceridad en las relaciones humanas en las grandes ciudades. El cineasta explica que, antes de tomar forma en los escenarios, Esmorza amb mi nació hace ya veinte años como un guion cinematográfico: “No pudimos sacarlo adelante y me puse a hacer teatro. Escribí Sé de un lugar y a partir de ahí, una obra llevó a otra. Pero la idea de dirigir una película seguía ahí... y la que hemos hecho ahora tiene muy poco que ver con la obra teatral de 2018 y con el
'Esmorza amb mi", la pel·lícula que t'esperona a creure en l'amor després de l'amor

'Esmorza amb mi", la pel·lícula que t'esperona a creure en l'amor després de l'amor

La Natàlia treballa com a cambrera en un bar del Raval i està rodant un documental sobre el desamor amb la voluntat de donar resposta al que va dirigir Pier Paolo Pasolini l'any 1964, Comizi d'amore. Quan té un accident que podria deixar-la en cadira de rodes, es retroba amb un vell amic, el Salva, ara infermer de l'hospital després d'un gegantí canvi de vida. La seva parella és la Carlota, que es recupera dels excessos i l'abandonament que l'han deixat marcada, i que no ha pogut oblidar una trobada puntual en el passat amb un músic, l'Omar, que ara viu una profunda crisi creativa. I que, tancant el cercle, està relacionat amb la Natàlia. La trama d'Esmorza amb mi, l'òpera prima d'Iván Morales sobre la seva pròpia obra de teatre, neix d'aquest univers de vides creuades, per oferir un trencaclosques narratiu en el qual totes les peces encaixen a la perfecció. La proposta, des d'una marcada perspectiva de classe, reflexiona sobre l'amor i el desamor, però també sobre la generositat i l'empatia, sobre la responsabilitat afectiva i la sinceritat en les relacions humanes en les grans ciutats. El cineasta explica que, abans de prendre forma als escenaris, Esmorza amb mi va néixer ja fa vint anys com a guió cinematogràfic: “No vam poder aixecar-la i em vaig posar a fer teatre. Vaig escriure Sé de un lugar i a partir d'aquí, una obra va portar a una altra. Però la idea de dirigir una pel·lícula seguia allà... i la que hem fet ara té molt poc a veure amb l'obra teatral del 2018 i amb
Sergi López: "Els meus fills només han vist tres o quatre pel·lícules meves"

Sergi López: "Els meus fills només han vist tres o quatre pel·lícules meves"

Tres dècades de carrera, de premis i reconeixements, aquí i a França, on manté un enorme prestigi des dels temps d'Una relación privada (1999) i de Harry, un amigo que os quiere (2000). I, curiosament, Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965) continua generant al seu interlocutor una sensació de normalitat que, en la indústria del cinema i en l'univers dels actors, és tota una raresa. Una aparent paradoxa, que ser tu mateix et faci estrany, que l'actor entoma amb la mateixa proximitat i el mateix somriure de sempre. “La gent troba excepcional que cada matí diguis 'hola, bon dia'. Doncs no ho sé... He anat aprenent que, per a la gent, per a la tribu, és estrany que un actor sigui algú normal. Tinc la sort de viure en un poble on ja no soc notícia, m'assec al bar i em prenc un cafè i la gent em fa... ei!, sense més. I visc envoltat de gent que no és cinèfila, els meus fills només han vist tres o quatre pel·lícules meves, i quan he tornat a casa des del Festival de Canes no els ha impressionat gens. La gent del meu entorn no està dins d'aquest món d'ostentació i de repercussió mediàtica, està molt lluny de tot això”. Sergi López parla de Canes, i la seva vivència d'enguany ha estat molt especial. I això que ja tenia fins a una desena d'experiències prèvies, amb films seus participant a la Secció Oficial del festival més important del món. “Diria que és l'any on he tingut més consciència de què és Canes, i de l'impacte que ha tingut la pel·lícula. He rebut missatges d'amics i gen