Soc barceloní i vell com l'arbre de David el Gnomo. Escrivint sobre cinema des que tenia cabells. Crec en Billy Wilder i en Groucho Marx, en Epi i Blas, i en Pepe Rubianes. Guardo com un tresor una xapa que em va regalar l'Agnès Varda. Hauria volgut compartir pis amb Jack Lemmon i Walter Matthau. Reivindico rondinar. Cruyffista, guardiolista i messista, nostàlgic, suposo...

Àlex Montoya

Àlex Montoya

Editor de cine

Follow Àlex Montoya:

Articles (81)

Què fer a Barcelona al març

Què fer a Barcelona al març

Donem la benvinguda al mes de març, que ens porta la primavera i un munt d'activitats meravelloses per esprémer la ciutat al màxim. Entre moltes altres coses, tenim plans a l'aire lliure, noves i importants exposicions, estrenes de teatre, concerts i pel·lícules per gaudir en pantalla gran. Siguin quins siguin els vostres gustos, segur que trobareu un pla perfecte.   NO T'HO PERDIS:  El cap de setmana ideal a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.
Qué hacer en marzo en Barcelona

Qué hacer en marzo en Barcelona

Le damos la bienvenida al mes de marzo. Con él llega la primavera y un montón de actividades maravillosas para exprimir al máximo la ciudad. Entre muchas otras cosas, tenemos planes al aire libre, nuevas e importantes exposiciones, estrenos de teatro, conciertos y películas para disfrutar en pantalla grande. Sean cuales sean vuestros gustos, seguro que encontraréis el plan ideal.      No te lo pierdas: Las mejores cosas para hacer este fin de semana Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
Los mejores estrenos de cine de este mes en Madrid

Los mejores estrenos de cine de este mes en Madrid

¿Qué películas hay ahora en la cartelera? Si quieres saber qué ver cada mes en los cines de Madrid, estás en el sitio adecuado. Y si os cuesta decidiros a la hora de elegir una película, os lo queremos poner más fácil. Aquí tenéis lo mejor que llega este mes a las salas madrileñas (también para ir en familia), si además está entre los cines más bonitos, mejor. Unos cuantos buenos motivos para ir a ver películas en pantalla grande y con todas las comodidades.  RECOMENDADO: 50 películas que hay que ver al menos una vez en la vida.
Cosas para hacer en Barcelona este fin de semana

Cosas para hacer en Barcelona este fin de semana

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
El top 10 de la cartelera de cine de Barcelona este marzo

El top 10 de la cartelera de cine de Barcelona este marzo

¿Os cuesta decidiros a la hora de ir al cine? Porque os lo queremos poner más fácil, aquí tenéis el mejor cine que llega a las salas de Barcelona y Cataluña este mes. 'Blockbusters', cine de autor, comedias alocadas, musicales y mucho más, para ver sólo en pantalla grande y con un gran cuenco de palomitas. ¡Hay para todos los gustos! ¿Cuál es el día del espectador? Si queréis ahorraros un dinerito, id al cine el día del espectador (siempre que no sea festivo o víspera de festivo), que es el miércoles en los cines del Grup Balañà y los Cinesa; los miércoles y lunes en los cines Renoir; los martes en los cines Girona, y domingos y lunes en los Verdi (aplicable a solo en la última sesión). 🍿 Las 50 mejores películas de la historia (y en que plataforma las puedes ver) Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
El top 10 de la cartellera de cinema a Barcelona aquest març

El top 10 de la cartellera de cinema a Barcelona aquest març

Us costa decidir-vos a l'hora d'anar al cinema? Perquè us ho volem posar més fàcil, aquí teniu el millor cine que arriba a les sales de Barcelona i Catalunya aquest mes. 'Blockbusters', cinema d'autor, comèdies esbojarrades, musicals i molt més, per veure només en pantalla gran i amb un gran bol de crispetes. N'hi ha per a tots els gustos! Quin és el dia de l'espectador? Si voleu estalviar-vos uns calerons, aneu als cinemes el dia de l'espectador (sempre que no sigui festiu o vigília de festiu), que és el dimecres als cinemes del Grup Balañà i als Cinesa; els dimecres i dilluns als cinemes Renoir; dimarts als cinemes Girona, i diumenges i dilluns als Verdi (aplicable a només a l'última sessió).     🍿 Les 50 millors pel·lícules de la història del cine (i les plataformes on les pots veure) Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut. 
Qué hacer en Barcelona en febrero

Qué hacer en Barcelona en febrero

Apenas nos hemos dado cuenta y enero ya ha pasado. ¿Qué hacer en Barcelona en febrero? Es el mes más cortito del año, pero no el menos interesante. Lo encaramos con una gran ilusión, porque se celebran grandes eventos como Llum BCN y los actos y las puertas abiertas de Santa Eulàlia, así como nuevas exposiciones, obras de teatro, estrenos de cine y conciertos. Las actividades y eventos de Barcelona en febrero 2025 son espectaculares. ¡Vamos allá!  NO TE LO PIERDAS: Planes geniales y gratis para hacer en Barcelona
Què fer a Barcelona al febrer

Què fer a Barcelona al febrer

Gairebé no ens n'hem adonat i el gener ja ha passat. Què fer a Barcelona al febrer? Ara toca encetar el febrer, el mes més curtet de l'any però no pas el menys interessant. L'encarem amb una gran il·lusió, perquè se celebren grans esdeveniments com el Llum BCN i els actes i les portes obertes per Santa Eulàlia, així com noves exposicions, obres de teatre, estrenes de cinema i concerts. Els esdeveniments i les activitats de Barcelona per aquest febrer 2025 són espectaculars. Som-hi!  NO T'HO PERDIS: Plans genials i gratis per fer a Barcelona
Les 50 millors pel·lícules catalanes de la història

Les 50 millors pel·lícules catalanes de la història

Ja ningú manté que el nostre és un cinema de cama fluixa i acomplexat, però, per si algú té encara algun dubte, a Time Out Barcelona estem disposats a demostrar que hi ha hagut bones pel·lis catalanes des de molt abans que Carla Simón guanyés l'Os d'Or a Berlín i que els somnis d'un robot arribessin als Oscar, abans que l'Albert Serra conquerís la crítica francesa i que l'Agustí Villaronga s'endugués nou premis Goya amb 'Pa negre', abans que se celebrés la primera gala dels Gaudí i, fins i tot, des d'abans que en J.A. Bayona es matriculés a l'Escac. Cal recordar aquells pioners que, fa més d'un segle, van fer de Barcelona el centre de producció d'aquella nova joguina inventada pels Lumière: Fructuós Gelabert ('Baralla en un cafè', considerada la primera ficció del cinema espanyol i català) i Segundo de Chomón ('L'hereu de ca'n Pruna') eren els noms capdavanters, sense oblidar-nos dels germans Ramón i Ricardo de Baños (autors de 'Don Juan Tenorio' i, també, fundadors de Royal Films, la productora que assortia de pornografia el rei Alfonso XIII) i de Domènec Pruna, que va filmar 'El Cafè de la Marina', considerada la primera pel·lícula en la nostra llengua. Des de llavors, el cinema català ha superat les prohibicions i boicots del franquisme, ha viscut brots verds industrials (amb les incomptables produccions d'Ignacio F. Iquino i els westerns a Esplugues City dels germans Balcázar) i ha gaudit de moviments tan renovadors com els de l'avantguardista Escola de Barcelona o el del
Las 50 mejores películas catalanas de todos los tiempos

Las 50 mejores películas catalanas de todos los tiempos

Ya nadie mantiene que el catalán es un cine acomplejado, pero, por si alguien tiene todavía alguna duda, en Time Out Barcelona estamos dispuestos a demostrar que ha habido buenas pelis catalanas desde mucho antes de que Carla Simón ganara el Oso de Oro en Berlín y que los sueños de un robot llegaran a los Oscar, antes de que Albert Serra conquistara la crítica francesa y que Agustí Villaronga se llevara nueve premios Goya con 'Pa negre', antes de que se celebrara la primera gala de los Gaudí e, incluso, desde antes de que J.A. Bayona se matriculara en el ESCAC. Hay que recordar a aquellos pioneros que, hace más de un siglo, hicieron de Barcelona el centro de producción de ese nuevo juguete inventado por los Lumière: Fructuós Gelabert ('Pelea en un café', considerada la primera ficción del cine español y catalán) y Segundo de Chomón ('El heredero de ca'n Pruna') eran los nombres líderes, sin olvidarnos de los hermanos Ramón y Ricardo de Baños (autores de 'Don Juan Tenorio' y, también, fundadores de Royal Films, la productora que surtía de pornografía al rey Alfonso XIII) y de Domènec Pruna, que filmó 'El Cafè de la Marina', considerada la primera película en catalán.Desde entonces, el cine catalán ha superado las prohibiciones y boicots del franquismo, ha vivido brotes verdes industriales (con las incontables producciones de Ignacio F. Iquino y los westerns en Esplugues City de los hermanos Balcázar) y ha gozado de movimientos tan renovadores como los de la vanguardista Escuel
Las mejores cosas para hacer en Barcelona en enero

Las mejores cosas para hacer en Barcelona en enero

Enero es un mes mágico y, en esta ocasión, parece que un poco más. Tenemos todos nuestros deseos y esperanzas puestos en 2026, con muchas cosas interesantes que van a pasar en Barcelona durante los siguientes meses.  De momento, en este primer mes del nuevo año podremos disfrutar de obras de teatro y danza, conciertos de pop y de música clásica, exposiciones, mercados... Un montón de propuestas culturales para hacer en Barcelona durante estos días de frío. ¿Con poco dinero después de las fiestas? ¡No pasa nada: todos estos planes son gratis! Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido
Les millors coses per fer a Barcelona al gener

Les millors coses per fer a Barcelona al gener

El gener és un mes màgic i en aquesta ocasió, sembla que una mica més. Tenim tots els nostres desitjos i esperances posades en el 2026: aquest any passaran una pila de coses interessants a Barcelona. De moment, en aquest primer mes del nou any tenim obres de teatre i dansa, concerts de pop, música clàssica, mercats i exposicions, si res altera els plans. Un munt de propostes culturals per fer a Barcelona durant aquests dies de fred. Sense diners després de les festes? No pateixis: tots aquests plans a Barcelona són gratis Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Listings and reviews (4)

Sala Montjuïc 2025:  Emilia Pérez

Sala Montjuïc 2025: Emilia Pérez

Dir.: Jacques Audiard (Francia, 2024). 130 min. Versión original en castellano e inglés, con subtítulos en castellano Podría caer en lo más espantoso del ridículo, pero pisa con firmeza la cuerda floja por la que transita desde el primer minuto para hipnotizar al espectador con una mezcla aparentemente imposible: con su nueva película, Jacques Audiard (director de títulos como Un profeta y París, distrito 13) propone lo que se ha definido como un narcomusical queer, y navega constantemente entre la genialidad y el disparate, saliendo airoso de cada reto que asume. La película sigue la peripecia de un poderoso y temido jefe de un cártel de la droga mexicano que decide dar el paso que ha soñado desde pequeño: Manitas del Monte siempre se ha sentido una mujer y secuestra a una abogada para que le organice un cambio de sexo con la máxima discreción. Entre el corrido, la ópera y el folletín, Audiard llena de canciones y música esta trama, y nos convence de una tesis que podría parecer discutible: la transición es también la del asesino sanguinario redimido y convertido en una mujer que trabaja por la comunidad. Todo un descubrimiento, el de la madrileña Karla Sofía Gascón, interpretando el doble papel de narcotraficante y benefactora de las familias que ella misma había destrozado en su vida anterior. La acompañan en el reparto Selena Gomez, Zoe Saldaña y Adriana Paz (ganadoras ex aequo del premio de interpretación en el Festival de Cannes), y juntas contribuyen a hacer de Emilia
Sala Montjuïc 2025:  Emilia Pérez

Sala Montjuïc 2025: Emilia Pérez

Dir.: Jacques Audiard (França, 2024). 130 min. Versió original en castellà i anglès, amb subtítols en castellà  Podria caure en el més espantós dels ridículs, però trepitja ferma la corda fluixa per la qual transita des del minut u per hipnotitzar l'espectador amb una barreja aparentment impossible: amb la seva nova pel·lícula, Jacques Audiard (director de títols com Un profeta i París, distrito 13) proposa el que defineixen com a narcomusical queer, i navega constantment entre la genialitat i el disbarat, sortint airosa de cadascun dels reptes que entoma. La pel·lícula ressegueix la peripècia d'un poderós i temut cap d'un càrtel de la droga mexicà que decideix fer el pas que somia des de petit: Manitas del Monte s'ha sentit sempre una dona, i segresta una advocada perquè li organitzi un canvi de sexe amb la màxima discreció. Entre el corrido, l'òpera i el fulletó, Audiard omple de cançons i música aquesta trama, i ens convenç d'una tesi que podria ser discutible: la transició és també la de l'assassí sanguinari redimit i convertit en una dona que treballa per la comunitat. Quin descobriment el de la madrilenya Karla Sofía Gascón, interpretant el doble paper de narcotraficant i de benefactora de les famílies que ella mateixa havia destrossat en la seva vida anterior. L'acompanyen al repartiment Selena Gomez, Zoe Saldaña i Adriana Paz (guanyadores ex aequo del premi d'interpretació al Festival de Canes), i juntes contribueixen a convertir Emilia Pérez en una de les incontestab
Cinema Lliure a la Platja: Salve Maria

Cinema Lliure a la Platja: Salve Maria

¡Qué inicio para la carrera de la nueva película de Mar Coll, con presencia en el palmarés del prestigioso Festival de Locarno! La cineasta catalana, que deslumbró con su debut Tres días con la familia (2009) y que no firmaba un largometraje desde Todos queremos lo mejor para ella (2013), regresa ahora con una mirada insólita y radical sobre la maternidad, centrando el foco en el arrepentimiento y el rechazo tras tener un hijo. Basada en el libro de Katixa Agirre Las madres no, Coll y su coguionista habitual Valentina Viso ofrecen el retrato de una escritora que acaba de tener un bebé y, obsesionada con un caso real de infanticidio, empieza a fantasear con la posibilidad. Entre el drama y el terror, Salve Maria presenta el primer papel protagonista en cine de Laura Weissmahr (miembro del colectivo teatral VVAA, Goya a Mejor actriz revelación y Gaudí a Mejor interpretación revelación), acompañada por Oriol Pla. Se proyecta en Barcelona el jueves 17 de julio.  Dirección: Mar Coll (España, 2024), 111 min. Con Laura Weissmahr, Oriol Pla, Giannina Fruttero, Belén Cruz, Julie Maes. En catalán con subtítulos en inglés. No recomendada para menores de 16 años. Cortomoetraje previo: Paumo d’amour.  
Cinema Lliure a la Platja: Salve Maria

Cinema Lliure a la Platja: Salve Maria

Quin començament, el de la carrera de la nova pel·lícula de Mar Coll, amb presència al palmarès del prestigiós Festival de Locarno. La cineasta catalana, que va enlluernar amb el seu debut amb Tres dies amb la família (2009), i que no signava un llarg des de Tots volem el millor per a ella (2013), torna ara amb una mirada insòlita i radical a la maternitat, posant el focus en el penediment i rebuig després de tenir un fill. Sobre el llibre de Katixa Agirre Les mares no, Coll i la seva coguionista habitual Valentina Viso mostren el retrat d'una escriptora que acaba de tenir un nadó i, obsessionada amb un cas real d'infanticidi, comença a fantasiejar en la possibilitat. Entre el drama i el terror, Salve Maria presenta el primer rol protagonista al cinema de Laura Weissmahr (membre del col·lectiu teatral VVAA, Goya a Millor actriu revelació i Gaudí a Millor interpretació revelació), acompanyada d'Oriol Pla. Es projecta a Barcelona el dijous 17 de juliol.  Direcció: Marc Coll (Espanya 2024), 111 min. Amb Laura Weissmahr, Oriol Pla, Giannina Fruttero, Belén Cruz, Julie Maes. En català i subtítols en anglès. No recomanada per a menors de 16 anys. Curtmetratge previ: Paumo d’amour.

News (94)

Álvaro Cervantes: "Ahora mismo, al cine catalán no se le resiste nada"

Álvaro Cervantes: "Ahora mismo, al cine catalán no se le resiste nada"

¡Qué año el de Álvaro Cervantes! Desde la presentación de Sorda en el Festival de Berlín de 2025, los premios en el Festival de Málaga (compartidos con el de su hermana, Ángela, por La furia), el impacto de su estreno, las llegadas a las salas de cine de Desayuna conmigo y de Ramón y Ramón, y, ahora, el premio como mejor actor secundario, categoría en la que también está nominado a los Goya. “No había vivido un año como este”, reconoce el actor. La rueda no se detiene, y el año Cervantes continúa con una nueva película que promete tener, también, un largo recorrido. Es Balandrau, infierno helado, o la traducción en imágenes de una tragedia que golpeó a la sociedad catalana hace ya veinte años. Era el 30 de diciembre de 2000 cuando un grupo de amigos aficionados a la montaña decidió subir los poco más de 2.500 metros del Balandrau, en el Ripollès. En pocos minutos, un violento ventisquero transformó un día de sol y cielo azul en una pesadilla, con unas temperaturas que descendieron 30 grados y vientos que superaron los 140 km/h. Solo hubo un superviviente, Josep Maria Vilà, a quien, en la película, interpreta Álvaro Cervantes. Dirigida por Fernando Trullols, Balandrau, infierno helado cuenta también con intérpretes como Marc Martínez, Bruna Cusí, Anna Moliner, Eduardo Lloveras y Pep Ambrós. 'Balandrau' es uno de esos proyectos que exigen una responsabilidad añadida con los supervivientes y las familias de las víctimas. El trabajo se tiene que hacer muy bien hecho... Totalmen
Álvaro Cervantes: "Ara mateix, al cinema català no se li resisteix res"

Álvaro Cervantes: "Ara mateix, al cinema català no se li resisteix res"

Quin any, el de l'Álvaro Cervantes! Des de la presentació de Sorda al Festival de Berlín de 2025, els premis al Festival de Màlaga (compartits amb el de la seva germana, l'Ángela, per La furia), l'impacte de la seva estrena, les arribades a les sales d'Esmorza amb mi i de Ramón y Ramón, i, ara, el premi com a millor actor secundari, categoria en què també està nominat als Goya. “No havia viscut un any com aquest”, reconeix l'actor. La roda no s'atura, i l'any Cervantes continua amb una nova pel·lícula que promet tenir, també, un llarg recorregut. És Balandrau, vent salvatge, o la traducció en imatges d'una tragèdia que va colpejar la societat catalana ara fa vint anys. Era el 30 de desembre del 2000 quan un grup d'amics aficionats a la muntanya va decidir pujar els poc més de 2.500 metres del Balandrau, al Ripollès. En pocs minuts, un violent torb va transformar un dia de sol i cel blau en un malson, amb unes temperatures que van descendir 30 graus i vents que van superar els 140 km/h. Només hi va haver un supervivent, en Josep Maria Vilà, a qui, a la pel·lícula, interpreta l'Álvaro Cervantes. Dirigida per Fernando Trullols, Balandrau, vent salvatge compta també amb intèrprets com Marc Martínez, Bruna Cusí, Anna Moliner, Eduardo Lloveras i Pep Ambrós. 'Balandrau' és un d'aquells projectes que demanen una responsabilitat afegida amb els supervivents i les famílies de les víctimes. La feina s'ha de fer molt ben feta... Totalment, la responsabilitat és màxima, en el sentit que
Isabel Coixet: “Una de mis grandes esperanzas es que en mi funeral la gente se lo pase bien y se ría”

Isabel Coixet: “Una de mis grandes esperanzas es que en mi funeral la gente se lo pase bien y se ría”

Coixet fue toda una pionera cuando, hace más de treinta años, rodó Cosas que nunca te dije (1995) en Estados Unidos, en inglés y con actores norteamericanos. Era su segunda película, se convirtió en un pequeño fenómeno y disparó la carrera de una directora que ha rodado en medio mundo, en un puñado de idiomas diferentes, y que se ha convertido en un referente del cine europeo. Y también un espejo para muchas de las mujeres cineastas que ahora iluminan el cine catalán y español, y que ponen en valor que Isabel Coixet alcanzó objetivos que eran casi una quimera si no se era un hombre. Tras títulos tan celebrados como Mi vida sin mí (2003), La vida secreta de las palabras (2005), Mapa de los sonidos de Tokio (2009), Nadie quiere la noche (2015), La librería (2017) y Un amor (2023), ahora presenta Tres adioses, una historia conmovedora y luminosa que adapta dos de los relatos que componen Tres cuencos, el testamento literario, y con abundantes elementos autobiográficos, de la escritora italiana Michela Murgia. A partir de una discusión aparentemente trivial que provoca una ruptura sentimental con su pareja, la protagonista de Tres adioses pierde el apetito y empieza a sufrir unos problemas estomacales que pronto sabrá que tienen otro origen. Un diagnóstico médico se convertirá en una revelación para Marta, que decide abrirse a la vida y disfrutar de pequeñas cosas que antes pasaba por alto. Interpretada por una fenomenal Alba Rohrwacher, está muy bien acompañada por Elio Germano
Isabel Coixet: “Una de les meves grans esperances és que al meu funeral la gent s'ho passi bé i rigui”

Isabel Coixet: “Una de les meves grans esperances és que al meu funeral la gent s'ho passi bé i rigui”

La Coixet va ser tota una pionera quan, fa més de trenta anys, va rodar Cosas que no et vaig dir mai (1995) als Estats Units, en anglès i amb actors nord-americans. Era la seva segona pel·lícula, es va convertir en un petit fenomen i va disparar la carrera d'una directora de cine que ha rodat a mig món, en un grapat d'idiomes diferents, i que s'ha convertit en un referent del cinema europeu. I també un mirall per a moltes de les dones cineastes que ara il·luminen el cinema català i espanyol, i que posen en valor que Isabel Coixet va assolir objectius que eren quasi una quimera si no s'era un home. Després de títols tan celebrats com Mi vida sin mí (2003), La vida secreta de les paraules (2005), Mapa dels sons de Tòquio (2009), Ningú no vol la nit (2015), La llibreria (2017) i Un amor (2023), ara presenta Tres adioses, una història commovedora i lluminosa que adapta dos dels relats que componen Tres cuencos, el testament literari, i amb abundants elements autobiogràfics, de l'escriptora italiana Michela Murgia. A partir d'una discussió aparentment trivial que provoca una ruptura sentimental amb la seva parella, la protagonista de Tres adioses perd la gana i comença a patir uns problemes estomacals que aviat sabrà que tenen un altre origen. Un diagnòstic mèdic es convertirà en una revelació per a la Marta, que decideix obrir-se a la vida i gaudir de petites coses que abans passava per alt. Interpretada per una fenomenal Alba Rohrwacher, està molt ben acompanyada d'Elio Germano
Les 15 pel·lícules més esperades del cinema català el 2026

Les 15 pel·lícules més esperades del cinema català el 2026

Quan encara vivim en plena carrera de premis de la collita del 2025, a Time Out ja pensem en termes de futur. I és que la boníssima salut del cinema català, que fins i tot ha arribat a les portes de l’Oscar amb les dues candidatures de Sirât, es respira també en l'allau de produccions que arribaran aquest 2026. Així doncs, hem seleccionat 15 títols que tallaran el bacallà en aquesta nova temporada. Entre d'altres, hi trobem cineastes consolidats com José Luis Guerin, Albert Serra, Daniel Monzón, José Corbacho o Javier Ruiz Caldera; joves talents que busquen la confirmació com Júlia de Paz Solvas, Mikel Gurrea, David Moragas o Meritxell Colell, i mirades noves com les de Bàrbara Farré o Aina Clotet. Pel·lícules de qualitat amb vocació comercial i/o autoral que prometen mantenir l'elevadíssim nivell que la cinematografia catalana ha assolit des de fa una pila d'anys. 1. Tres adioses   greta de lazzarisTres adioses Isabel Coixet adapta Tres cuencos, el testament emocional de la novel·lista italiana Michaela Murgia, i ofereix una delicada i commovedora història sobre l'espai per l'alegria i la vitalitat que es pot trobar, fins i tot, en els pitjors moments. I és que la protagonista d'aquest relat aprèn a viure i a gaudir de tot el que l'envolta després de dues notícies que trasbalsarien a qualsevol. Alba Rohrbacher fa tota una exhibició de recursos interpretatius posant-se a la pell d'una protagonista que comença a menjar-se la vida quan la vida està a punt de menjar-se-la a el
Las 15 películas más esperadas del cine catalán en 2026

Las 15 películas más esperadas del cine catalán en 2026

Cuando todavía vivimos en plena carrera de premios de la cosecha de 2025, en Time Out ya pensamos en el futuro. Y es que la buenísima salud del cine catalán, que incluso ha llegado a las puertas del Oscar con las dos candidaturas de Sirât, se respira también en el aluvión de producciones que llegarán este 2026. Así pues, hemos seleccionado 15 títulos que nos llevarán a la salas esta nueva temporada. Entre otros, encontramos a cineastas consolidados como José Luis Guerin, Albert Serra, Daniel Monzón, José Corbacho y Javier Ruiz Caldera; jóvenes talentos que buscan la confirmación como Júlia de Paz Solvas, Mikel Gurrea, David Moragas y Meritxell Colell, y miradas nuevas como las de Bàrbara Farré o Aina Clotet. Películas de calidad con vocación comercial y/o autoral que prometen mantener el elevadísimo nivel que la cinematografía catalana ha alcanzado desde hace un montón de años. 1. Tres adioses  Isabel Coixet adapta Tres cuencos, el testamento emocional de la novelista italiana Michaela Murgia, y ofrece una delicada y conmovedora historia sobre el espacio para la alegría y la vitalidad que se puede encontrar, incluso, en los peores momentos. Y es que la protagonista de este relato aprende a vivir y a disfrutar de todo lo que la rodea después de dos noticias que trastornarían a cualquiera. Alba Rohrbacher hace toda una exhibición de recursos interpretativos poniéndose en la piel de una protagonista que comienza a comerse la vida cuando la vida está a punto de comérsela a ella.
Les 10 millors pel·lícules del 2025

Les 10 millors pel·lícules del 2025

Històries intimistes i superproduccions, drames i comèdies, terror sobrenatural i pel·lícules-abraçada, cine d'aquí i d'allà. L'any 2025 ens ha regalat moments per somiar, per flipar, per patir, per reflexionar, per plorar i per riure, per gaudir. Fer llistats mai no és fàcil, sempre queda la sensació d'injustícia, de deixar fora títols que molt bé podrien ser-hi presents, però aquests deu llargmetratges exemplifiquen talent, risc, emocions i pur cinema. 1. Valor sentimental  Foto: Elastica FilmsValor sentimental Secrets i conflictes de família, un cineasta egocèntric i manipulador i les seves dues filles, depressions i atacs d'ansietat, traumes heretats i responsabilitats mai assumides, Ingmar Bergman i Henrik Ibsen, darrere les càmeres i entre bambolines, Europa i Hollywood (i Netflix), homenatges i retrets, una casa i mil records. Després d'enamorar-nos amb La peor persona del mundo, Joachim Trier i la seva musa Renate Reinsve superen amb nota l'expectació al voltant de la seva nova proposta, un poderós drama tocat de brillants tocs d'humor amb el qual el cineasta noruec ens fa mirar pel forat del pany en la intimitat d'un nucli familiar desestructurat: el pare, reconegudíssim director de cinema, va fotre el camp dècades enrere. Ara, amb la mort de la mare, es retroba amb les dues filles: més que recuperar el temps perdut i connectar-hi emocionalment, sembla desitjar només que una, actriu teatral amb problemes de salut mental, sigui la protagonista del seu retorn als rod
Las 10 mejores películas de 2025

Las 10 mejores películas de 2025

Historias intimistas y superproducciones, dramas y comedias, terror sobrenatural y películas-abrazo, cine de aquí y de allá. El año 2025 nos ha regalado momentos para soñar, para alucinar, para sufrir, para reflexionar, para llorar y para reír, para disfrutar. Hacer listas nunca es fácil, siempre queda la sensación de injusticia, de dejar fuera títulos que muy bien podrían estar presentes, pero estos diez largometrajes ejemplifican talento, riesgo, emociones y puro cine. 1. Valor sentimental  Foto: Elastica FilmsValor sentimental Secretos y conflictos de familia, un cineasta egocéntrico y manipulador y sus dos hijas, depresiones y ataques de ansiedad, traumas heredados y responsabilidades nunca asumidas, Ingmar Bergman y Henrik Ibsen, detrás de las cámaras y entre bambalinas, Europa y Hollywood (y Netflix), homenajes y reproches, una casa y mil recuerdos. Tras enamorarnos con La peor persona del mundo, Joachim Trier y su musa Renate Reinsve superan con nota la expectación alrededor de su nueva propuesta: un poderoso drama tocado con brillantes toques de humor con el que el cineasta noruego nos hace mirar por el ojo de la cerradura la intimidad de un núcleo familiar desestructurado. El padre, reconocidísimo director de cine, se largó décadas atrás. Ahora, tras la muerte de la madre, se reencuentra con sus dos hijas: más que recuperar el tiempo perdido y conectar emocionalmente, parece desear solo que una, actriz teatral con problemas de salud mental, sea la protagonista de s
Maria Rodríguez Soto: "La ultraderecha va subiendo entre los más jóvenes, porque seguramente no se les ha explicado bien qué es el fascismo"

Maria Rodríguez Soto: "La ultraderecha va subiendo entre los más jóvenes, porque seguramente no se les ha explicado bien qué es el fascismo"

La de Maria Rodríguez Soto ha sido una trayectoria profesional de hormiguita, con algunos picos encaminados a una explosión que llegó hace ahora un año, cuando el fenómeno Casa en flames y el premio en el South By Southwest de Austin con Mamífera la pusieron bajo unos focos que, hasta aquel momento, apenas la habían iluminado gracias a su trabajo en el teatro. El cine la abrazó el año 2019, convirtiendo su embarazo en la narrativa de la magnífica Els dies que vindran con David Verdaguer, padre de su hija Lupe, y a las órdenes de un Carlos Marques-Marcet que construyó una ficción alrededor de una maternidad inminente, aquella película le dio el Gaudí a Mejor Protagonista, pero también provocó una histórica injusticia (si esta fuera una sección deportiva futbolera la llamaríamos un robo a mano armada) cuando las nominaciones a los Goya la ignoraron. Ella siguió su camino, y el año pasado le llegó el momento: "2024 fue un momento de recoger frutos. Estrené Casa en flames y Mamífera, que para mí eran muy importantes, y entonces fue un año de hacer muchas entrevistas, de estar mucho en el ojo del huracán. Con las nominaciones a los Goya, a los Gaudí y a los Feroz, y también para recibir más llamadas con proyectos y castings, y de estar más presente a nivel nacional español", recuerda. Ahora prepara dos proyectos teatrales que le hacen mucha ilusión, acaba de rodar para Movistar+ la serie Matar a un oso, nueva producción de los hermanos Sánchez-Cabezudo (después de la reconocidísim
Maria Rodríguez Soto: "L'ultradreta va pujant entre els més joves, perquè segurament no se'ls ha explicat bé el què és el feixisme"

Maria Rodríguez Soto: "L'ultradreta va pujant entre els més joves, perquè segurament no se'ls ha explicat bé el què és el feixisme"

La de Maria Rodríguez Soto ha estat una trajectòria professional de formigueta, amb alguns pics encaminats a una explosió que va arribar ara fa un any, quan el fenomen Casa en flames i el premi al South By Southwest d'Austin amb Mamífera la van posar sota uns focus que, fins aquell moment, tot just l'havien il·luminat gràcies a la seva feina sobre els escenaris. L'audiovisual la va abraçar l'any 2019, convertint el seu embaràs en la narrativa de la magnífica Els dies que vindran: amb David Verdaguer, pare de la seva filla Lupe, i a les ordres d'un Carlos Marques-Marcet que va construir una ficció al voltant d'una maternitat imminent, aquella pel·lícula li va donar el Gaudí a Millor Protagonista, però també va provocar una històrica injustícia (si aquesta fos una secció esportiva futbolera en diríem un robatori a mà armada) quan les nominacions als Goya la van ignorar. Ella va seguir el seu camí, i l'any passat li va arribar el moment: "2024 va ser un moment de recollir fruits. Vaig estrenar Casa en flames i Mamífera, que per a mi eren molt importants, i llavors va ser un any de fer moltes entrevistes, d'estar molt en l'ull de l'huracà. Amb les nominacions als Goya, als Gaudí i als Feroz, i també per rebre més trucades amb projectes i càstings, i d'estar més present a nivell nacional espanyol", recorda. Ara prepara dos projectes teatrals que li fan molta il·lusió, acaba de rodar per Movistar+ la sèrie Matar a un oso, nova producció dels germans Sánchez-Cabezudo (després de la
'Ruido', una pel·lícula sobre batalles de galls rejoveneix el cinema català

'Ruido', una pel·lícula sobre batalles de galls rejoveneix el cinema català

Amb aquesta pel·lícula, i fent honor al seu títol, tenen ganes de fer soroll. Ens ho diuen en un moment d'una entrevista que vol celebrar l'arribada al cinema català de dues nouvingudes amb moltes coses a dir: l'actriu Latifa Drame i la cineasta Ingride Santos –nouvinguda si parlem de llargmetratges, perquè té moltíssima experiència en el camp de la publicitat i en el món dels curts–. Per tal de xerrar amb elles, ens porten fins al Parc de l'Espanya Industrial de Barcelona, un dels llocs que serveixen de plató a Ruido, i l'escenari que, fins fa no gaire, reunia centenars de persones per assistir a espectaculars batalles de galls: la música urbana i el rap d'estil lliure, improvisat, amb competidors que juguen amb paraules i sinònims sobre un beat, i fan servir les rimes com a arma llancívola, com si fossin aprenents de Cyrano de Bergerac. El freestyle és el gran protagonista d'una pel·lícula que ens acosta un univers quotidià molt poc vist al cinema, el musical però també el vital de joves de la perifèria a la recerca de la seva identitat. Ruido ressegueix la peripècia de la Lati, una afrodescendent aspirant a rapera que somia petar-ho en aquest masculinitzat món del freestyle. Marcada per la mort del pare, troba refugi en la música, malgrat l'oposició de la mare, una dona musulmana que representa els valors tradicionals que no veuen amb bons ulls la vida desitjada per la seva filla. Explica Ingride Santos, la directora del film, que va descobrir aquest món de les batalles de
'Ruido', una película sobre batallas de gallos rejuvenece el cine catalán

'Ruido', una película sobre batallas de gallos rejuvenece el cine catalán

Con esta película, y haciendo honor a su título, tienen ganas de hacer ruido. Nos lo dicen en un momento de una entrevista que quiere celebrar la llegada al cine catalán de dos recién llegadas con muchas cosas que decir: la actriz Latifa Drame y la cineasta Ingride Santos –recién llegada si hablamos de largometrajes, porque tiene muchísima experiencia en el campo de la publicidad y en el mundo de los cortos–. Para charlar con ellas, nos llevan hasta el Parc de l'Espanya Industrial de Barcelona, uno de los lugares que sirven de plató a Ruido, y el escenario que, hasta hace no mucho, reunía a cientos de personas para asistir a espectaculares batallas de gallos: la música urbana y el rap de estilo libre, improvisado, con competidores que juegan con palabras y sinónimos sobre un beat, y usan las rimas como arma arrojadiza, como si fueran aprendices de Cyrano de Bergerac. El freestyle es el gran protagonista de una película que nos acerca un universo cotidiano muy poco visto en el cine, el musical pero también el vital de jóvenes de la periferia en busca de su identidad. Ruido recorre la peripecia de Lati, una afrodescendiente aspirante a rapera que sueña con triunfar en este mundo masculinizado del freestyle. Marcada por la muerte de su padre, encuentra refugio en la música, a pesar de la oposición de su madre, una mujer musulmana que representa los valores tradicionales que no ven con buenos ojos la vida deseada por su hija. Ingride Santos, la directora del filme, explica que de