Torna l'Atlántida Film Fest

És més que una opció de sobretaula perquè els que us esteu posant com el quico amb aquelles mantegoses racions de mona i la seva corresponent cort de pollets grocs naufragats en ametlla feu la digestió. L’Atlántida Film Fest és un festival de cinema, i dels bons. Online, això també ho té. La gràcia és que podreu gaudir del programa a l’hora que us doni la gana, des de Les Cases d’Alcanar, Sant Quirze Safaja o allà on sigui que estigueu acabant el dejuni de Quaresma. Tot el cartell estarà a la vostra disposició fins al 22 d’abril (unes hores més, i encara hauria usurpat el protagonisme al llibre).
No és que vulgui destriar-vos el gra de la palla, perquè aquí no n’hi ha gens, de palla, però 37 pel·lícules en cartera són moltes pel·lícules, i en aquestes circumstàncies tenir a mà un full de ruta és molt d’agrair.

El primer must és 'Post tenebras lux', l’última pel·lícula de Carlos Reygadas, el Terrence Malick del cinema mexicà, que l’any passat es va endur la Palma al millor director a Canes. Feia temps que els auspicis eren bons, sobretot després que l’estrena de Batalla en el cielo, l’any 2007, li fes brillar la vena de místic-lúbric, lírica i alhora visceral. A 'Post tenebras lux', el risc encara és major: és una pel·lícula sobre el diable. Indispensable número 2: Abbas Kiarostami, i el seu 'Like someone in love'. Aquest cop, ni l’Iran devastat d’'El vent se’ns endurà', ni la França provinciana de 'Còpia certificada'. Kiarostami ha deixat els escenaris habituals per explicar-nos la sòrdida història d’un triangle amorós al Japó. No us ho podeu perdre, com tampoc no podeu deixar escapar l’aportació de Michel Gondry al festival, 'The We and the I'. A punt d’estrenar a França la seva adaptació de 'L’écume des jours' de Boris Vian, aquest enfant terrible crescudet ens tanca en un autobús escolar, escenari de les trifurques i ambicions d’un grup d’adolescents que es preparen per a l’últim dia de curs. Terceres i quartes posicions per a Sarah Polley, que poc després de 'Take this waltz' se les té amb el documental 'Stories we tell', i Michael Franco, amb 'Después de Lucía'. I acabo el top 5 amb una menció especial per a Andrew Jarecki, el director de 'Capturing de Friedmans', un dels retrats de família més terrorífics i al·lucinants que s’han vist mai. S’estrena en la ficció amb 'Todas las cosas buenas', una pel·lícula de misteri, sospita i crim amb Ryan Gosling i Kirsten Dunst de protagonistes. Mal rotllo! Les processons, aquest any, ja les veurem per Corpus, que si molt no m’equivoco cau a finals de maig.