'Los desorientados'

Us donem cinc raons per llegir 'Los desorientados', d'Amin Maalouf

Los desorientados, d'Amin Maalouf
Llegir Maalouf és traspassar límits. Fronteres, pàtries, exilis. Després d’una dècada lluny de la ficció, el libanès ha novel·lat la història d’un professor que torna a casa per enterrar un amic. Allà les arrels se li mouen: ha nascut en un planeta o en un país? Los desorientados és un cant a l’amistat perduda. Quan Adam, el protagonista, intenta reunir la colla de joventut, s’adona que la vida els ha canviat. Volien menjar-se el món i el món n’ha devorat uns quants. La llavor, però, roman, i cal buscar-la. Reunir vells amics al Líban, com ha fet l’autor de Les croades vistes pels àrabs, obliga a creuar fronteres interiors: la religió, la família, la política, la guerra... L’amor, fins i tot, centrat a la bella Semiramis. Els greuges entre Orient i Occident, en tot cas, tornen a ser cabdals: per odiar, perdonar o recordar. La potència de Maalouf: a Los desorientados, un personatge explica la teoria del blind spot, el punt cec de cada època, la tara per la qual ens jutjarà el futur. De la inquisició a l’esclavatge, els exemples històrics són clars. Però i demà? Què no veiem, avui, i demà ens definirà? Maalouf ho apunta. Inesgotable en unes línies, aquesta és una de les grans noveŀles de Maalouf, i un resum de les seves virtuts: profunditat, universalitat, tradició i talent narratiu. Un bon regal de Reis, a repetir a l’abril: per Sant Jordi, si res no falla, l’obra apareixerà també, com es mereix, en català. LOS DESORIENTADOS
d'Amin Maalouf. Alianza Editorial, 528 pàgines.

Comentaris

0 comments