La segona joventut d'Edwyn Collins

Entrevista amb l'heroi del pop escocès a propòsit d''Understated', el segon àlbum que compon des que una embòlia gairebé se l'emporta a l'altre barri

Edwyn Collins

Mantenir una conversa telefònica amb Edwyn Collins i Grace Maxwell, la seva inseparable companya, és com entrar a la cabina dels germans Marx. Parlant, ells dos es trepitgen, l'un acaba les frases de l'altre, es riuen les gràcies... és un caos, i tampoc no hi ajuda el fet que ell s'estigui recuperant de l'afàsia que li va provocar l'infart cerebral que va patir el 2005, ni que ella tingui un tancadíssim accent de Glasgow.

Estan junts des de mitjan anys 80, quan ella es va convertir en la mànager d'Orange Juice, l'influent grup independent de pop escocès que l'Edwyn va liderar fa més de tres dècades, i en què mesclava rock anglosaxó, soul i funk. Quan l'Edwyn va patir l'embòlia que li va afectar la parla, una de les primeres coses que va ser capaç de tornar a dir va ser el nom d'ella, "Grace Maxwell", que repetia com un tic quan no era capaç d'expressar què volia dir.

"Ho donem tant per fet això de parlar -diu la Grace-. Tu parles més d'una llengua, i suposo que d'alguna manera és com aprendre un altre idioma, com esforçar-te per expressar-te en un altre idioma. Però te n'estàs sortint -diu a l'Edwyn-. Se'n surt! I per mi és estrany que la seva manera de fer música sigui tan diferent de com era abans".

Les cançons d'un home jove
El 25 de març Edwyn Collins publica 'Understated', el seu vuitè àlbum en solitari -en va publicar quatre al capdavant d'Orange Juice-, i el tercer des que va patir l'embòlia, tot i que un d'ells ja estava gairebé acabat abans de caure malalt.

'Understated' és així el segon àlbum que compon i interpreta l'Edwyn postafàsia, i com el seu predecessor, 'Losing sleep' (2010), és un disc urgent i directe. Els dic que sembla el treball d'un home jove. "Em sento viu i sento que he tornat a néixer", canta en un dels temes nous, 'Forsooth'.

"Abans de l'embòlia era fàcil per mi que les cançons fossin completes i complicades -diu l'Edwyn-. I avui és difícil aconseguir les cançons que vull i fer observacions. És frustrant i és difícil". "Però el que surt és més pur i simple, oi? -afegeix la Grace-. És interessant que diguis que sona com el disc d'un home més jove, perquè sona com si fessis servir un...". "Estil més directe", acaba ell la frase. "Un estil més naïf", continua ella. "La música és bona", diu l'Edwyn, que sembla que hagi recuperat la bogeria pel soul dels inicis, però amb més urgència: Dilemma, el primer senzill d''Understated', "és ràpid i gairebé northern soul", diu, el soul frenètic i ballable tan popular entre els mods als 60.

"La música sempre és fàcil. He perseverat amb les cançons, i ara la música flueix", diu ell. "És capaç d'aixecar-se a mitjanit i passejar-se per la casa que tenim als Highlands cantant perquè no li marxi del cap una cançó, em desperta de mal humor -diu la Grace, mentre es peta de riure-. L'Edwyn, a les fosques, amunt i avall per la casa, buscant la gravadora en plena nit!".
 
Segell propi
Understated es publica a AED Records, l'acabat d'estrenar segell que l'Edwyn codirigeix amb James Endeacott (1965 Records, Rough Trade). Per què heu format una discogràfica? "Per què no? -riu l'Edwyn-. Estic fart de les multinacionals, i a AED s'hi respira una bona atmosfera familiar".

"Volíem ajudar certes persones a publicar els seus discos -diu la Grace-, i semblava absurd tenir un estudi i no fer discos amb aquesta gent". Entre els fitxatges il·lustres d'AED hi ha Roddy Frame (Aztec Camera), que va formar part de la banda de Collins al seu debut en solitari, 'Hope and despair' (1989), i en el seu concert de retorn a Barcelona al festival Summercase el 2008. Frame està treballant en el seu proper àlbum.

Comentaris

0 comments