Apocalipsi hormonal

Ah, divina joventut. Sempre amb la pistola a punt. Quan tens vint anyets t’ho menjaries tot; la nit de Barcelona és un bufet lliure de locals per sucar i sucar fins que no quedi cap xurro!

Que el minimal és fred? Que als clubs de techno hi ha molta droga i poca libido? Com diria Palomino: mentida! Al Club 4 de la sala City Hall la combinació de ritmes teutons i de marro funciona. La música és estrictament underground i te regust a club berlinès. Ara bé, el gènere que hi ha al corral és jove, té gana i presenta una forta presència de guiris que volen carn d'olla. El millor de tot és que aquestes sessions es fan els dijous. I el dijous, quan es tracta de buscar, trobar i menjar bistec, és molt dijous.

Rock i sexe sempre han estat conceptes equivalents. Si voleu lligar amb una banda sonora compatible amb la vostra dèria per les guitarres, és obligatori provar sort al Sidecar i al Màgic. Les coordenades d'ambdós locals són molt semblants: molta gent, molta calor, rock sense adulterar, bastants guiris i un mar de possibilitats que resulta més accessible a partir de les dues de la matinada, quan el whisky i el vodka ja han trencat la fina membrana que separa la timidesa de l'"A mi també m'agraden els Strokes..." de l'"A casa meva o a casa teva?".

Vaig anar-hi fa poc amb una parella amiga i juro que vam haver d'espantar incomptables borinots que li volien pispar la xicota al meu col·lega. Feia temps que no veia un atac tan agressiu de voltors famèlics. Plataforma s'ha convertit en una parada obligatòria per lligar entre la fauna universitària que es mou pel Paral·lel i que s'emborratxa al petit Apolo. Ara bé, portar una noia guapa a aquest lloc és com llençar un pernil de Jabugo a una piscina plena de piranyes enfervorides.

Tothom sap el que es cou en aquest Titànic del vici juvenil. Malalts de Festa ofereix suor, alcohol i tot el necessari perquè la fauna universitària gaudeixi. Aquí van al gra: actuacions ultracomercials, convidats de Gran Hermano tractats com si fossin déus egipcis i un ferum de sexe universitari que fa que American Pie sembli una comèdia romàntica.

Sentiu el pes de les feromones universitàries? I tant que el sentiu. Pippermint és un clàssic de la zona alta per lligar amb erasmus. Aquí són gats vells i saben que on hi ha carn estrangera, radiofòrmula i alcohol en quantitats industrials (recordo uns cubalitres que farien tremolar en Godzilla) hi ha marro i negoci. Si voleu viure de primera mà el Ragnarok hormonal d'aquest oasi lúbric, els dijous organitzen l'University Bar, una excusa com una altra per sortir amb l'AK 47 i disparar a tot el que es mogui.

Els locals

City Hall

Aquesta sala va viure un moment esplendorós que va deixar enrere. Ara es manté viva gràcies a les sessions fetes fora del cap de setmana i a la programació de música en viu del Music Hall, amb una capacitat per a 500 persones. L'oferta se centra en una electrònica de qualitat amb artistes nacionals i internacionals. El públic és més aviat jove però varia en funció de la nit.

Llegir-ne més
Dreta de l'Eixample

Sidecar Factory Club

Recomanat

El temple soterrani de l'indie rock ha arribat al quart de segle amb una salut envejable, una sessió diferent cada dia i la certesa que la gent cool s'abeura aquí al menys un cop per setmana.

Llegir-ne més
Ciutat Vella

Magic Club

Discoteca rock a Barcelona? Un nom: Magic Club. És l'antre al qual acudeix la fauna roquera de la ciutat en massa, quan noten que se'ls cauen a sobre les parets de la modernitat imposada, les decepcions vitals o senzillament tenen ganes d'agafar un bon pet escoltant els Dictators i ballant. D'ençà de l'obertura l'any 1976, el Magic ho ha vist passar tot: ona laietana, contracultura, punk, new wave. Des de mitjan dels noranta fins ben entrada la darrera dècada va viure una segona joventut com a sala de concerts. Johnny Thunders, Hellacopters, el millor del rock d'alta energia mundial ha cremat el seu minúscul escenari. Ara, per imposició municipal, només funciona com a discoteca i assisteix impassible a l'aparent declivi del rock'n'roll. És un minúscul univers on els caps de setmana podem viure en foscor perpètua fins a les sis del matí. I les seves dues pistes de ball agiten tatuatges, joves amb ganes de festa abominadors del techno i dones perilloses: tot s'hi val. Menys fumar a la pista de ball! –R.M

Llegir-ne més
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Comentaris

0 comments