Les obres temàtiques sempre corren el risc de què la matèria tractada acabi engolint la funció i tot el que l'envolta. De vegades, també poden ser alliçonadores i surts del teatre sentint-te que t'han tractat de ruc. Helena Tornero, tanmateix, és prou hàbil per esquivar totes les dificultats que representa escriure sobre l'ecofeminisme i no morir en l'intent. Perquè 'Dona i aspiradora(a)' parla, bàsicament, de com una dona que sempre ha estat sotmesa als desigs dels altres pren consciència del moment que viu el planeta i decideix fer alguna cosa.
En escena, només tenim una actriu, Míriam Escurriola, que engega màquines amb l''Express yourself' de Madonna i que ens acabarà oferint fragments de l''Aloma' de Rodoreda i el 'Desolació' d'Alcover. Una lliçó de com començar per dalt i arribar a la poesia. Ella és una dona que treballa com a professora de retòrica en una empresa de màrqueting, però també és germana i, sobretot, tieta. Ens explicarà, més o menys, el seu present i ens oferirà pinzellades del seu passat, per fer-nos entendre com és que sempre s'ha deixat portar pel corrent.
Una lliçó de com començar per dalt i arribar a la poesia
Arriba un dia, tanmateix, en què es desperta i decideix seguir les passes del seu nebot activista. I el millor és que, teatralment, Tornero, que també dirigeix l'obra, porta fins a l'extrem la seva proposta mediambiental de manera molt coherent, diria que insòlita. Quan la vegeu, ho entendreu.
L'autora i directora, a més, sempre ha sabut com analitzar els seus personatges, a banda d'escriure teatre amb molt bona mà. Escurriola no se n'escapa i s'enfronta amb el cap alt a un text que la porta per viaranys complexos, tan textualment com física. El seu desgast durant el muntatge és important, però sembla sortir-se'n sense despentinar-se. 'Dona i aspirador(a)' ens fa pensar, sí, però també és una funció més que interessant.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
