Get us in your inbox

Andreu Gomila

Andreu Gomila

Andreu Gomila is Time Out's former Barcelona Editor.

Articles (518)

Els millors llibres per regalar aquest Sant Jordi 2024

Els millors llibres per regalar aquest Sant Jordi 2024

Aquest Sant Jordi promet. En primer lloc, perquè els aiguats de l'any passat van deixar un regust amarg a llibreters, autors i editors i, en segon lloc, perquè a més de la superilla literària, que enguany encara serà més gran, Barcelona recupera les Rambles per als llibres i les roses. Per anar-vos preparant, i si encara no teniu clar quin/s llibre/s regalar/regalar-vos, us proposem aquesta llista amb algunes de les millors novetats que hem llegit aquest any.   NO T'HO PERDIS: Tres llibres que t'has de llegir al març  

Las obras de teatro recomendadas de la cartelera de Barcelona

Las obras de teatro recomendadas de la cartelera de Barcelona

Desde espectáculos más pequeños a grandes producciones, de monólogos a musicales alucinantes... La cartelera de teatro de Barcelona es potente y ofrece shows para todo tipo de público. Si te preguntas cuáles son las mejores obras que se pueden ver en nuestros escenarios, hemos hecho una selección de las piezas que no hay que perderse de ninguna de las maneras: ¡y no te despistes demasiado, que te puedes quedar sin entradas! NO TE LO PIERDAS: ¡Participa en la gran fiesta del teatro en Catalunya, Cap Butaca Buida!

Coses per fer a Barcelona aquesta setmana

Coses per fer a Barcelona aquesta setmana

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens aquest cap de setmana a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona

Las mejores cosas para hacer esta semana en Barcelona

Las mejores cosas para hacer esta semana en Barcelona

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine, planes de fin de semana y muchas cosas para hacer en la ciudad.  NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona

Cosas para hacer en Barcelona este fin de semana

Cosas para hacer en Barcelona este fin de semana

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona

Les obres de teatre recomanades de la cartellera de Barcelona

Les obres de teatre recomanades de la cartellera de Barcelona

Des d'espectacles més petits a grans produccions, de monòlegs a espatarrants musicals... La cartellera de teatre de Barcelona és potent i ofereix xous per a tota mena de públic. Si us pregunteu quines són les millors obres que es poden veure als nostres escenaris, hem fet una tria de les peces que no us heu de perdre de cap de les maneres: i no badeu gaire, que us podeu quedar sense entrades! NO T'HO PERDIS: Participa a la gran diada del teatre català, Cap Butaca Buida  

5 coses per fer avui a Barcelona

5 coses per fer avui a Barcelona

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer gratis a Barcelona

9 teatres bonics de Catalunya per anar el dia de Cap Butaca Buida

9 teatres bonics de Catalunya per anar el dia de Cap Butaca Buida

Catalunya és plena de teatres que mantenen una programació interessant i que conserven un patrimoni arquitectònic que, sovint, va molt més enllà de les arts escèniques. Espais reconvertits o llocs que són fruit de l'esforç de les agrupacions locals per veure a casa grans espectacles. Perquè no només a Barcelona hi ha teatres i hi ha teatre de qualitat a tot Catalunya: aprofita la festa del Cap Butaca Buida, el 16 de març, en què tenim el repte d'omplir totes les localitats del país, per descobrir la teva nova sala favorita! NO T'HO PERDIS: Compra la teva entrada del Cap Butaca Buida

3 libros recomendados para leer este mes de marzo

3 libros recomendados para leer este mes de marzo

¿Te has terminado lo que estabas leyendo y ya tienes ganas de hincarle el diente a nuevas páginas? ¿Sufres por si no te llenan tanto como el volumen que tan feliz te ha hecho durante incontables horas antes de ir a la cama? ¿Te preguntas que libros hay que leer para no aburrirse nunca más? Solo otra gran historia puede llenar el vacío que nos deja un libro que nos ha robado horas y horas de sueño después de cerrarlo por la última página. Aquí te ofrecemos soluciones en forma de novedades imprescindibles, así que no tenéis que esperar a Sant Jordi ni a ningún otro día o feria del libro para tener entre manos lo mejor que se escribe y publica en estos momentos.  Quizás también te interesará saber cuáles son las nuevas librerías de Barcelona que debes conocer y cuáles las librerías más bonitas de Barcelona.  NO TE LO PIERDAS: Estos fueron los mejores libros del pasado Sant Jordi

3 llibres que t'has de llegir aquest mes de març

3 llibres que t'has de llegir aquest mes de març

Us heu acabat el que estàveu llegint i ja sentiu les ganes de mossegar noves pàgines? Patiu per si no us omplen tant com el volum que us ha fet tan feliços durant incomptables hores abans d'anar a dormir? Només una altra gran història pot omplir el buit que ens deixa un llibre que ens ha robat hores i hores de son després de tancar-lo per l'última pàgina. Aquí us oferim solucions en forma de novetats imprescindibles majoritàriament en català, de manera que no us cal patir més. NO T'HO PERDIS: Aquests van ser els millors llibres del Sant Jordi 2023  

Les millors obres de teatre infantil a Barcelona per omplir el Cap Butaca Buida!

Les millors obres de teatre infantil a Barcelona per omplir el Cap Butaca Buida!

Barcelona és una ciutat que estima el teatre, i també el fet especialment per a un públic infantil. Cada setmana trobareu propostes variades i que treballen amb tècniques diferents, des de titelles a ombres xineses passant pel musical, el clown o el teatre tradicional i seguint les mesures de seguretat.  Ara, a més a més, tens l'oportunitat de viure amb la canalla el Cap Butaca Buida!, el Sant Jordi del teatre: un repte de país que farà que el 16 de març s'omplin totes les localitats de tots els teatres catalans. A sota de cada obra trobaràs l'enllaç per adquirir entrades pel dia 16. Què fer amb nens a Barcelona? Amb les obres de teatre es traslladaran a mons màgics. Viuran aventures, coneixeran personatges esbojarrats, descobriran noves músiques i noves veus i tornaran a casa plens de noves experiències! NO T'HO PERDIS: 50 llocs on anar amb la canalla.

Las mejores obras de teatro infantil en Barcelona para llenar el Cap Butaca Buida

Las mejores obras de teatro infantil en Barcelona para llenar el Cap Butaca Buida

Barcelona es una ciudad que ama el teatro, y también el hecho especialmente para un público infantil. Cada semana encontraréis propuestas variadas y que trabajan con técnicas diferentes, desde marionetas a sombras chinas pasando por el musical, el clown o el teatro tradicional. Ahora, además, tienes la oportunidad de vivir con los más pequeños Cap Butaca Buida!, el Sant Jordi del teatro: un reto de país que hará que el 16 de marzo se llenen todas las localidades de todos los teatros catalanes. Debajo de cada obra encontrarás el enlace para adquirir entradas para el día 16. ¿Qué hacer con niños en Barcelona? Estas obras de teatro infantil les trasladarán a mundos mágicos. Vivirán aventuras, conocerán personajes alocados, descubrirán nuevas músicas y nuevas voces y volverán a casa llenos de nuevas experiencias. NO TE LO PIERDAS: 50 lugares de Barcelona para ir con niños.

Listings and reviews (390)

'La veritat de la mentida'

'La veritat de la mentida'

4 out of 5 stars

A Enrico Ianniello ya lo conocíamos gracias a Oriol Broggi, de 'Filumena Marturano' y 'Questi fantasmi'. Sabíamos que es un actor de primera línea napolitano, que también ha hecho fortuna en el audiovisual, en el 'Mia Madre', de Nanni Moretti, por ejemplo. O que es el principal responsable del éxito de las obras de Pau Miró en Italia, de quien es el traductor. Pero nunca lo habíamos disfrutado, en nuestro país, aguantando tanto peso en escena como en este 'La veritat de la mentida'. Todo pasa por Ianniello. Casi no desaparece. Y es su conflicto el que mueve la pieza, entre la admiración por el amigo que ha cambiado de vida a través de una nueva pareja, mucho más joven que la anterior, y el amor, sí, que siente por su esposa, con la que lleva al menos veinte años casado. El autor, Florian Zeller, el mismo de 'El padre' y 'La madre', la escribió para otro tótem, Daniel Auteuil, Daniel al que da vida Ianniello. Un hombre indeciso, editor de profesión, que suele hacer lo que le manda la mujer, buen cocinero y sin ganas de meterse en problemas. Lo cierto es que 'La verdad de la mentira' no es ninguna obra escrita para cambiarnos la vida. Es tan clásica como una cena de dos parejas. Hemos visto un montón de obras del mismo estilo, desde 'Quién teme a Virginia Woolf', de Edward Albee, a 'Un dios salvaje', de Yasmina Reza. Sabemos, pues, que va a pasar algo. Aquí, la cuestión es que Patrick (Frank Capdet) hace poco que ha dejado a la esposa por una mujer de 28 años, Emma (Aida Llop).

La veritat de la mentida

La veritat de la mentida

4 out of 5 stars

A Enrico Ianniello ja el coneixíem gràcies a Oriol Broggi, de 'Filumena Marturano' o 'Questi fantasmi'. Sabíem que és un actor de primera línia napolità, que també ha fet fortuna a l'audiovisual, al 'Mia madre', de Nanni Moretti, per exemple. O que és el principal responsable de l'èxit de les obres de Pau Miró a Itàlia, de qui n'és el traductor. Però mai no l'havíem gaudit, a casa nostra, aguantant tant de pes en escena com en aquest 'La veritat de la mentida'. Tot passa per Ianniello. Gairebé no desapareix. I és el seu conflicte el que mou la peça, entre l'admiració per l'amic que ha canviat de vida a través d'una nova parella, molt més jove que l'anterior, i l'amor, sí, que sent per la seva esposa, amb qui fa almenys vint anys que està casat. L'autor, Florian Zeller, el mateix d''El pare' i 'La mare', la va escriure per a un altre tòtem, Daniel Auteuil, el Daniel a qui dona vida Ianniello, un home indecís, editor de professió, que sol fer el que li mana la dona, bon cuiner i sense ganes de ficar-se en problemes. El cert és que 'La veritat de la mentida' no és cap obra escrita per canviar-nos la vida. És tan clàssica com un sopar de dues parelles. N'hem vist una pila d'obres del mateix estil, des de 'Qui té por de Virginia Woolf', d'Edward Albee, a 'Un deu salvatge', de Yasmina Reza. Sabem, doncs, que passarà alguna cosa. Aquí, la qüestió és que en Patrick (Frank Capdet) fa poc que ha deixat l'esposa per una dona de 28 anys, l'Emma (Aida Llop). En Daniel se'l troba i el conv

17 esbossos des de la foscor

17 esbossos des de la foscor

3 out of 5 stars

'La ronda' de Arthur Schnitzler debe ser una de las obras más versionadas del teatro contemporáneo. Desde 'L'habitació blava' de David Hare, que vimos hace unos años en el Romea, hasta estos '17 esbossos des de la foscor' de Roland Schimmelpfennig que La Danesa acaba de estrenar en el Tantarantana. Diez escenas que retrataban la sociedad vienesa de 1900 y que hoy, adaptadas, esbozan la nuestra a partir de parejas de personajes captados antes o después de un encuentro amoroso. El dramaturgo alemán ha hecho un trabajo magnífico. Y La Danesa ha optado por un reparto británico (Babou Cham, Paula Blanco y Junyi Sun) que sabe muy bien lo que se hace. Pasamos de una escena a otra siguiendo la versión canónica que nos dice que uno de los dos personajes se queda. Los intérpretes saltan de aquí a allá con cambios mínimos de vestuario, pero con actitudes distintas. Todo bien, hasta ahí. Pero le falta algo más a esa puesta en escena, seguramente una dirección más atrevida, alguna intención que supere la letra. Siempre apunta alto, la compañía de Jumon Erra y Elena Fortuny Aunque la función comienza con el soldado sentado en la platea, con un claro intento de romper la cuarta pared, al montaje le cuesta tomarnos de la mano y pasearnos por los escenarios que describe. Sí, tenemos una pareja que hace aguas, además de un macho abusador, el poeta es un guionista, el conde, un productor. Los balones, sin embargo, no llegan hasta el público. Sin embargo, que La Danesa se haya atrevido con este

17 esbossos des de la foscor

17 esbossos des de la foscor

3 out of 5 stars

'La ronda' d'Arthur Schnitzler deu ser una de les obres més versionades del teatre contemporani. Des de 'L'habitació blava' de David Hare, que vam veure fa uns anys al Romea, fins a aquests '17 esbossos des de la foscor' de Roland Schimmelpfennig que La Danesa acaba d'estrenar al Tantarantana. Deu escenes que retrataven la societat vienesa de 1900 i que avui, adaptades, esbossen la nostra a partir de parelles de personatges captats abans o després d'un encontre amorós. El dramaturg alemany ha fet una feina magnífica. I La Danesa ha optat per un repartiment britànic (Babou Cham, Paula Blanco i Junyi Sun) que sap molt bé el que es fa. Passem d'una escena a l'altra seguint la versió canònica que ens diu que un dels dos personatges es queda. Els intèrprets salten d'aquí a allà amb canvis mínims de vestuari, però amb actituds diferents. Tot bé, fins aquí. Però li falta alguna cosa més a aquesta posada en escena, segurament una direcció més agosarada, alguna intenció que superi la lletra. Sempre pica alt, la companyia de Jumon Erra i Elena Fortuny Tot i que la funció comença amb el soldat assegut a la platea, amb un clar intent de trencar la quarta paret, al muntatge li costa agafar-nos de la mà i passejar-nos pels escenaris que descriu. Sí, tenim una parella que fa aigües, a més d'un mascle abusador, el poeta és un guionista, el comte, un productor. Les pilotes, tanmateix, no baixen fins al públic. Això no obstant, que La Danesa s'hagi atrevit amb aquest Schimmelpfennig-Schnitzler

Derecho a pataleta. La missió més trepidant de les Espies de Veritat

Derecho a pataleta. La missió més trepidant de les Espies de Veritat

4 out of 5 stars

La sèrie infantil francocanadensa 'Espies de veritat' va ser un fenomen a totes les llars catalanes de 2002 a 2013. Les protagonistes (Sam, Clover i Alex) eren tres noies d'un institut tocat i posat de Beverly Hills que, tretes de la seva rutina, eren cridades a acomplir missions impossibles, de les quals se'n sortien sense despentinar-se. Tres noies que podrien ser les Spice Girls convertides en trio que Berta Prieto i Lola Rosales agafen com a referents per fer una obra que apel·la directament a la generació que les va veure. I que aconsegueix interpel·lar-la des d'un cert cansament d'estar cridats a salvar el món. El pròleg de la funció, amb Prieto i Rosales explicant-nos d'on ve això del dret a la rebequeria en una narració hilarant, és un gran preludi del que veurem després. Belén Barenys (Alex), Natàlia Barrientos (Sam) i Paula Vicente Mascó (Clover) reben l'encàrrec de salvar el món del canvi climàtic. No hi ha un enemic concret. I no ho tindran fàcil. El millor són els tres monòlegs de les actrius El millor són els tres monòlegs de les actrius. La Clover fa un al·legat a favor de la masculinitat del seu nòvio, tot trencant la lletania sobre la dolenteria innata dels homes. L'Alex s'espolsa l'escalfament global de sobre, tot afirmant que vol que la deixin viure com sempre. I la Sam renega de mare. Tres discursos abrandats, molt a contracorrent, que provoquen els aplaudiments del públic. La qüestió és que amb tres o quatre cortinetes, un bon disseny de llums i moltes ga

Artemi, el cambrer abstemi

Artemi, el cambrer abstemi

3 out of 5 stars

Artemi es un chico que, prácticamente, ha nacido en un bar de barrio. De un día para otro, con la muerte del hermano mayor y el padre impedido, se ve obligado a sacar adelante el negocio. No tiene ganas, quiere venderlo, pero las obligaciones bancarias hacen que no tenga otra opción. En su primer día, una mujer le propone ayudarle económicamente si le cede un sitio para hacer contrabando de alcohol, con lo que tendrá un ingreso extra que le permitirá salir del pozo y, tal vez, deshacerse del local. Este es el argumento de 'Artemi, el cambrer abstemi'. En el escenario, tenemos al protagonista (Lluc Valverde), una camarera (Helena Barba) y la misteriosa negocianta (Louise Good). Al lado, un 'power trío' instrumental, con Gabriel Bosch, Roger Cassola y Quim Carandell, que también intervendrán en la pieza. De entrada pinta bien: cuatro miembros de La Ludwig Band, un espacio acogedor, una historia de bar... Pero aquí hay más voluntad que resultado. Hay más teatro que canciones. Y a todos les queda un buen trecho antes de dedicarse a la interpretación con solvencia profesional. Cuando se sueltan, cuando olvidan que hacen teatro, cuando se desfasan, rompen paredes, prejuicios y fronteras De entrada, porque son dos horas algo alargadas para dar vida a un texto tan sencillo dividido en un prólogo y tres actos. Hasta el final de la segunda parte, de hecho, cuando es la camarera quien se pone debajo del foco, la función no alza un poco el vuelo. Ensarta una serie de temas cortos fantást

Artemi, el cambrer abstemi

Artemi, el cambrer abstemi

3 out of 5 stars

L'Artemi és un noi que, pràcticament, ha nascut en un bar de barri. D'un dia per l'altre, amb la mort del germà gran i el pare impedit, es veu obligat a tirar endavant el negoci. No en té ganes, se'l vol vendre, però les obligacions bancàries fan que no tingui cap altra opció. En el seu primer dia, una dona li proposa ajudar-lo econòmicament si li cedeix un lloc per fer contraban d'alcohol, amb la qual cosa tindrà un ingrés extra que li permetrà sortir del pou i, potser, desempallegar-se del local. Aquest és l'argument d''Artemi, el cambrer abstemi'. A l'escenari, hi tenim el protagonista (Lluc Valverde), una cambrera (Helena Barba) i la misteriosa negocianta (Louise Good). Al costat, un 'power trio' instrumental, amb Gabriel Bosch, Roger Cassola i Quim Carandell, que també intervindran en la peça. D'entrada, pinta bé: quatre membres de La Ludwig Band, un espai acollidor, una història de bar... Però aquí hi ha més voluntat que resultat. Hi ha més teatre que cançons. I a tots encara els queda un bon tros abans de dedicar-se a la interpretació amb solvència professional. Quan es deixen anar, quan obliden que fan teatre, quan es disbauxen, trenquen parets, prejudicis i fronteres D'entrada, perquè són dues hores un xic allargassades per donar vida a un text tan senzill dividit en un pròleg i tres actes. Fins al final de la segona part, de fet, quan és la cambrera qui es posa sota el focus, la funció no aixeca una mica el vol. Enfila un reguitzell de temes curts fantàstics. Quan e

Voltaire / Rousseau. La disputa

Voltaire / Rousseau. La disputa

4 out of 5 stars

Cuando Rousseau (Pep Planas) le acaba de confesar a Voltaire (Josep Maria Flotats) que, efectivamente, abandonó a sus cinco hijos, Flotats mira al público, hace una pausa y se sienta. Son cinco segundos que hacen que lo que acaba de decir Rousseau no caiga en saco roto, para que el público capte la gravedad del momento. Es uno de los clímax de la función. Un pequeño detalle, quizás minúsculo, la pausa, el movimiento, que hace volar muy arriba esta versión de 'La disputa' de Jean-François Prévand que tenemos en el Romea. En otras manos, el reencuentro entre Voltaire y Rousseau, entre maestro y discípulo, podría haber sido un palo fenomenal. Pero en brazos de Flotats se convierte en una lección magistral de cómo se puede hacer teatro popular a partir de las ideas. Porque aquí se habla de rivalidad, de verdad y de mentira, de ética, de moral, de religión, y no hay ni un segundo en el que los espectadores miren el techo o bostezar. Flotats está en una forma que ya desearían actores de 45 El ritmo es endemoniado, de mascletá. Y si tenemos en cuenta que Flotats ya ha cumplido 85, la cosa es aún más magnífica. El actor está en una forma que ya desearían actores de 45. No ha perdido una dicción aprendida en la Comédie Française que ya forma parte del imaginario colectivo local aunque ahora hace mucho tiempo que no veíamos actuar en catalán. Aquí, en la piel de Voltaire, el filósofo ateo, republicano 'avant la lettre', hace que su personaje sea el icono que fue. Planas, a su vez, agua

Voltaire / Rousseau. La disputa

Voltaire / Rousseau. La disputa

4 out of 5 stars

Quan Rousseau (Pep Planas) li acaba de confessar a Voltaire (Josep Maria Flotats) que, efectivament, va abandonar els seus cinc fills, Flotats mira el públic, fa una pausa i s'asseu. Són cinc segons que fan que el que acaba de dir Rousseau no caigui en sac buit, perquè el públic copsi la gravetat del moment. És un dels clímaxs de la funció. Un petit detall, potser minúscul, la pausa, el moviment, que fa volar molt amunt aquesta versió de 'La disputa' de Jean-François Prévand que tenim al Romea. En altres mans, el retrobament entre Voltaire i Rousseau, entre mestre i deixeble, podria haver estat un pal fenomenal. Però en braços de Flotats esdevé una lliçó magistral de com es pot fer teatre popular a partir de les idees. Perquè aquí es parla de rivalitat, de veritat i de mentida, d'ètica, de moral, de religió, i no hi ha ni un segon en què els espectadors mirin el sostre o badallin. Flotats està en una forma que ja desitjarien actors de 45 El ritme és endimoniat, de mascletà. I si tenim en compte que en Flotats ja n'ha fet 85, la cosa és encara més magnífica. L'actor està en una forma que ja desitjarien actors de 45. No ha perdut una dicció apresa a la Comédie Française que ja forma part de l'imaginari col·lectiu local encara que ara fes molt de temps que no vèiem actuar en català. Aquí, en la pell de Voltaire, el filòsof ateu, republicà 'avant la lettre', fa que el seu personatge sigui la icona que va ser. Planas, al seu torn, aguanta molt bé els embats del seu contrincant. Té

L'imperatiu categòric

L'imperatiu categòric

4 out of 5 stars

La racha de Victoria Szpunberg es remarcable. En dos años, ha estrenado tres piezas memorables, la última de las cuales, 'L'imperatiu categòric, ha aterrizado en el Lliure con dos intérpretes, Àgata Roca y Xavi Sáez, que defienden con uñas y dientes un montaje complejo que parte de la experiencia de la autora a la hora de buscar piso en Barcelona, un drama, pero que sabe elevarse por encima de la situación y ofrecernos toques de comedia ácida, muy británica, que convierte la obra en una función deliciosa, de primerísimo nivel. En 'El pes d'un cos' (TNC, 2022), Szpunberg ya se fijaba en una mujer madura y sola que debe hacer frente a la pérdida del padre. Añadía elementos metateatrales, música y otorgaba todo el protagonismo a una actriz, Laia Marull, que sabía cómo cargar con ello, una soledad sinfónica. Aquí, con padre ausente y recién separada, Roca encarna a una profesora de filosofía que tiene quince días para abandonar el piso donde lleva más de una década viviendo, comprado por un fondo buitre. Se acerca a la cincuentena y no tiene ni trabajo fijo. Los hombres, todos con la piel de Sáez, son unos cafres que se ríen de ella y quieren aprovecharse de su aparente debilidad. Una función que conecta con nuestro tiempo como una bofetada después de una borrachera La dificultad del montaje pasa por romper la cuarta pared y llevar a los personajes por distintos escenarios de los que la protagonista intenta salir lo mejor que puede. Perderá la cabeza, pero su invisibilidad es tal

L'imperatiu categòric

L'imperatiu categòric

4 out of 5 stars

La ratxa de Victòria Szpunberg és remarcable. En dos anys, ha estrenat tres peces memorables, l'última de les quals, 'L'imperatiu categòric', ha aterrat al Lliure amb dos intèrprets, Àgata Roca i Xavi Sáez, que defensen amb dents i ungles un muntatge complex que parteix de l'experiència de l'autora a l'hora de buscar pis a Barcelona, un drama, però que sap elevar-se per sobre de la situació i oferir-nos tocs de comèdia àcida, molt britànica, que converteix l'obra en una funció deliciosa, de primeríssim nivell. A 'El pes d'un cos' (TNC, 2022), Szpunberg ja es fixava en una dona madura i sola que ha de fer front a la pèrdua del pare. Hi afegia elements metateatrals, música i atorgava tot el protagonisme a una actriu, Laia Marull, que sabia com carregar amb tot plegat, una soledat simfònica. Aquí, pare absent i acabada de separar, Roca encarna una professora de filosofia que té quinze dies per abandonar el pis que fa més d'una dècada que habita, comprat per un fons voltor. Voreja la cinquantena i no té ni feina fixa. Els homes, tots amb la pell de Sáez, són uns cafres que se'n riuen d'ella i volen aprofitar-se de la seva aparent feblesa. Una funció que connecta amb el nostre temps com una galtada després d'una borratxera La dificultat del muntatge passa per trencar la quarta paret i portar els personatges per diferents escenaris on la protagonista intenta sortir-se'n tan bé com pot. Perdrà el cap, però la seva invisibilitat és tan gran que ni quan cometi un acte atroç li faran c

Entrevistes breus amb dones excepcionals

Entrevistes breus amb dones excepcionals

3 out of 5 stars

Pasada media obra, tres hombres se quejan. Sentados con las piernas abiertas, dicen que las mujeres excepcionales que ven en la tele son demasiado extremas, que la gente corriente como ellos no interesa porque son esto, “normales”. Tres tipos que representan una sociedad que se resiste a asumir que hoy en día son ellas las que tienen historias que contar. Hasta aquí la obra de Joan Yago va subiendo, pero entonces comprobamos que todo sigue más o menos igual, con personajes femeninos que despiertan contradicciones en el público, cada vez algo más extremos. Un muy buen retrato de cómo somos, de esa atracción que sentimos por el sensacionalismo audiovisual 'Entrevistes breus amb dones excepcionals' es una pieza muy bien dirigida por Mònica Bofill que cuenta con un reparto muy heterogéneo, en el que brillan todas (Muntsa Alcañiz, Mònica Almirall, Anna Barrachina, Elisabet Casanovas, Miranda Gas y Yolanda Sikara), donde todas disponen de un foco encima para desplegarse, incluso lejos de la zona de confort. La puesta en escena es atrevida, de teatro público, con todo lo necesario para hacer volar la función. Pero quizá la lejanía de lo que cuenta, que todos los personajes sean estadounidenses, hace que el espectador del TNC se lo mire también todo desde cierta distancia. Porque sí, las cinco entrevistadas son excepcionales y hay alguna extraordinaria, todas hablan de cosas que seguimos en las noticias o en las redes. Rompen tópicos o los reafirman. Pero la cosa acaba ahí. Yago jueg

News (257)

Las Huecas són amigues i se'n riuen d'elles mateixes

Las Huecas són amigues i se'n riuen d'elles mateixes

Quan Júlia Barbany, Esmeralda Colette, Núria Corominas i Andrea Pellejero es van conèixer pels passadissos de l'Institut del Teatre no anaven ni a la mateixa classe. Eren unes 'outsiders', recorda Barbany. La qüestió és que es van fer amigues, van gravar un 'teaser' d'un espectacle inexistent mig de broma i que després el van haver de fer. Fins que el 2021 arribaria 'Aquelles que no han de morir' (Antic Teatre), el seu segon espectacle, que es convertiria, per a molts, en la peça revelació de l'any i faria que tots els caçadors de talents del país giressin el focus cap a aquesta companyia que lluita per la supervivència amb humor, bons espectacles i unes ganes terribles de divertir-se i fer passar una estona de primera l'espectador.   Foto: Col·lectiu Las HuecasAquellas que no deben morir D'aquí que l'estrena de 'De l'amistat' a la Sala Beckett sigui tot un esdeveniment. A més, no enganyen ningú. Perquè si voleu saber de què va, basta llegir el títol. Per ser més precisos: va d'una sèrie de noies que es coneixen i són amigues. “Va d'unes amigues que treballen juntes i fan teatre”, matisa Barbany. Van decantar-se per l'autoreferencialitat perquè de seguida van veure que si buscaven referents fàcils, s'abocaven a la ingenuïtat d'E.T. i elles volien anar cap a un altre lloc. “Podem ser amigues de debò? O el sistema només ens deixa que en tastem un bocí, de l'amistat? Hem d'acabar amb la companyia per ser amigues de veritat?”, es pregunta Barbany, que espera que l'espectador es

Las Huecas son amigas y se ríen de sí mismas

Las Huecas son amigas y se ríen de sí mismas

Cuando Julia Barbany, Esmeralda Colette, Núria Corominas y Andrea Pellejero se conocieron por los pasillos del Institut del Teatre no iban ni a la misma clase. Eran unas 'outsiders', recuerda Barbany. La cuestión es que se hicieron amigas, grabaron un teaser de un espectáculo inexistente medio en broma y que después tuvieron que hacerlo. Hasta que en 2021 llegaría 'Aquellas que no deben morir' (Antic Teatre), su segundo espectáculo, que se convertiría, para muchos, en la pieza revelación del año y haría que todos los cazadores de talentos del país giraran el foco hacia esta compañía que lucha por la supervivencia con humor, buenos espectáculos y unas ganas terribles de divertirse y hacer pasar un rato de primera al espectador. Foto: Col·lectiu Las HuecasAquellas que no deben morir De ahí que el estreno de 'De l'amistat' en la Sala Beckett sea todo un acontecimiento. Además, no engañan a nadie. Porque si quieres saber de qué va, basta leer el título. Para ser más precisos: va de una serie de chicas que se conocen y son amigas. "Va de unas amigas que trabajan juntas y hacen teatro", matiza Barbany. Se decantaron por la autorreferencialidad porque enseguida vieron que si buscaban referentes fáciles, se abocaban a la ingenuidad de E.T. y ellas querían ir hacia otro sitio. “¿Podemos ser amigas en serio? ¿O el sistema solo nos deja que probemos un pedacito de la amistad? ¿Debemos acabar con la compañía para ser amigas de verdad?”, se pregunta Barbany, que espera que el espectador

El millor del teatre i la dansa que veurem a Barcelona aquest 2024

El millor del teatre i la dansa que veurem a Barcelona aquest 2024

Tradició i modernitat, gosadia i renovació, amb aquests dos díptics de substantius podríem definir les millors obres de teatre i la dansa que veurem el 2024. Entre el nou espectacle de Baró d'Evel, que ens arribarà a l'estiu, després d'haver tornat amb el meravellós 'Falaise' a finals del 2023, i les peces més ambicioses de la ballarina i coreògrafa Núria Guiu ('Cyberexorcisme', Mercat de les Flors, gener) i la companyia Las Huecas ('De l'amistat', Sala Beckett, gener), tindrem l'ambiciosa posada en escena d'Iván Morales de la novel·la de Francisco Casavella 'El día del Watusi' (Teatre Lliure, abril) i el retorn de Wajdi Mouawad en mans d'Oriol Broggi, amb 'Tots ocells' (Biblioteca de Catalunya, juny). Però si hi ha un espectacle que molta gent espera amb ànsia és el retorn de 'Mar i cel', segurament el musical més estimat de Dagoll Dagom que, en el seu 50è aniversari, s'acomiaden dels escenaris amb una posada en escena totalment renovada. Serà a la primavera al Teatre Victòria i tindrà un equip artístic totalment nou. Quarta última oportunitat de veure un musical que es va estrenar el 1988. La temporada acabarà amb el setè i últim Grec de Francesc Casadesús i començarà la que ve, al setembre, amb Julio Manrique a la cadira de la direcció del Teatre Lliure. Uns temps de canvi que haurem de veure què ens porten de nou. Abans, haurem pogut gaudir de l'últim peça dels Peeping Tom al TNC ('S 62°58’, W 60°39’', juny), 'El zoo de vidre' a la Biblioteca de Catalunya (abril), el debu

Lo mejor del teatro y la danza que veremos en Barcelona este 2024

Lo mejor del teatro y la danza que veremos en Barcelona este 2024

Tradición y modernidad, osadía y renovación, con estos dos dípticos de sustantivos podríamos definir el teatro y la danza que nos espera en 2024. Entre el nuevo espectáculo de Baró d'Evel, que nos llegará en verano, después de haber vuelto con el maravilloso 'Falaise' a finales de 2023, y las piezas más ambiciosas de la bailarina y coreógrafa Núria Guiu ('Cyberexorcisme', Mercat de les Flors, enero) y la compañía Las Huecas ('De la amistad', Sala Beckett, enero), tendremos la ambiciosa puesta en escena de Iván Morales de la novela de Francisco Casavella 'El día del Watusi' (Teatre Lliure, abril) y el regreso de Wajdi Mouawad en manos de Oriol Broggi, con 'Tots ocells' (Biblioteca de Catalunya, junio). Pero si hay un espectáculo que mucha gente espera con ansia es el regreso de 'Mar i cel', seguramente el musical más querido de Dagoll Dagom que, en su 50 aniversario, se despide de los escenarios con una puesta en escena totalmente renovada. Será en primavera en el Teatre Victòria y tendrá un equipo artístico totalmente nuevo. Cuarta última oportunidad de ver a un musical que se estrenó en 1988. La temporada acabará con el séptimo y último Grec de Francesc Casadesús y empezará la próxima, en septiembre, con Julio Manrique en la silla de la dirección del Teatre Lliure. Unos tiempos de cambio que deberemos ver qué nos traen de nuevo. Antes, habremos podido disfrutar de la última pieza de los Peeping Tom en el TNC ('S 62°58', W 60°39'', junio), 'El zoo de vidre' en la Biblioteca d

¿Cuáles son las mejores butacas de los teatros de Barcelona?

¿Cuáles son las mejores butacas de los teatros de Barcelona?

Elegir la silla en un teatro no es siempre fácil cuando se despliega ante nosotros el patio de butacas. Por eso, y porque un servidor hace años y años que pisa las plateas de la ciudad, os presentamos una lista de los mejores asientos de los principales teatros de Barcelona. Recordad que el mejor asiento siempre es el lugar donde se dirige la obra, la fila donde está la mesa del director durante los ensayos. Así que, ante la duda, siempre se puede preguntar donde ha dirigido la obra el director de escena. Os ponemos las filas. Evidentemente, elegid siempre las butacas centrales. Cuando se trata de espacios pequeños, como El Maldà, el Tantarantana y la Sala Flyhard, sentaos donde os apetezca. Y cuando veáis que el espectáculo es a tres bandas, elegid la grada central. Si es a cuatro bandas, no importa donde os sentéis. La Villarroel - fila 8 (grada A), si queréis tener más espacio para estirar las piernas; o fila 4 (grada A), si esto último no os importa. Comprar ticket Teatre Lliure: Montjuïc - fila 7, es la fila del pasillo, lo que significa que podréis estirar las piernas a placer. Comprar ticket Espai Lliure - fila 4 (grada A), aquí la grada A es vital, ya que es la central. Comprar ticket Teatre Lliure: Gracia - fila 2 (grada A), cuando el escenario es central; o fila 5, cuando el espacio es a la italiana, es decir, cuando el escenario es frontal. Comprar ticket Mercat de les Flors - fila 6, aquí debéis tener cuidado de no echar la siesta, ya que el Mercat tiene las butac

Quins són els millors seients dels teatres de Barcelona?

Quins són els millors seients dels teatres de Barcelona?

Triar el seient en un teatre no sempre és fàcil quan es desplega davant nostre el pati de butaques. Per això i perquè un servidor fa anys i panys que trepitja les platees de la ciutat, us presentem una llista dels millors seients del principals teatres de Barcelona. Recordeu que el millor seient sempre és el lloc on es dirigeix l'obra, la fila on hi ha la taula del director durant els assajos. Així que, davant del dubte, sempre podeu preguntar on ha dirigit l'obra el director d'escena. Us posem les files. Evidentment, trieu sempre les butaques centrals. Quan es tracta d'espai petits, com El Maldà, el Tantarantana o la Sala Flyhard, seieu on vulgueu. I quan veieu que l'espectacle és a tres bandes, escolliu la grada central. Si és a quatre bandes, tant se val on seieu. La Villarroel – fila 8 (grada A), si voleu tenir més espai a les cames; o fila 4 (grada A), si això últim no us importa. Comprar Ticket Teatre Lliure: Montjuïc - fila 7, és la fila del passadís, cosa que vol dir que podreu estirar les cames a plaer. Comprar Ticket Espai Lliure – fila 4 (grada A), aquí la grada A és vital, ja que és la central. Comprar Ticket Teatre Lliure: Gràcia – fila 2 (grada A), quan l'escenari és central; o fila 5, quan l'espai és a la italiana, és a dir, quan l'escenari és frontal. Comprar Ticket Mercat de les Flors – fila 6, aquí heu d'anar alerta a no fer la becaina, ja que el Mercat té les butaques més còmodes de Barcelona, de llarg. Comprar Ticket Sala Beckett (sala de baix) – fila 6TNC

Ballar gratis a la final de la UEFA Champions League?

Ballar gratis a la final de la UEFA Champions League?

La final de la UEFA Champions League de futbol no s'ha celebrat encara, però la polèmica ja està servida. Enguany serà l'1 de juny al Wanda Metropolitano de Madrid i, abans que sapiguem qui s'enfrontarà (Barça, Liverpool, Tottheham o Ajax), fins i tot abans que sapiguem qui en serà l'àrbitre, la Confederación de Artistas Trabajadores del Espectáculo ( ConArte) ha emès un comunicat en què denuncia que l'organisme europeu de futbol pretén 'contractar' 200 ballarins gratis. Sí, ho han llegit bé: gratis. L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), com a membre de ConArte, s'ha adherit a la denúncia. Tot ve de l'aparició al web estatal danza.es d'una audició en la qual la productora SoldOUT convocava un càsting per triar 200 "voluntaris artistes, majors de 16 anys, amb període d'assajos entre el 15 de maig i l'1 de juny; assajos que tenen la finalitat d'acompanyar "un artista musical de fama mundial i un coreògraf de reconegut prestigi internacional durant la Cerimònia". Davant d'aquest fet, AADPC i Conarte han denunciat davant la Inspecció de Treball "l'alarmant proliferació d'aquestes males pràctiques; atemptant aquesta última a la dignitat i als drets de les i els artistes escènics". I per això diuen:  "Volem que la Cerimònia d'Obertura per a la Final de la UEFA Champions League, el gran esdeveniment del futbol professional europeu, sigui un exemple de bones pràctiques per al sector de l'entreteniment i des de les institucions esportives es respectin l

L'enlairament sideral de La Calòrica

L'enlairament sideral de La Calòrica

Fa molts anys que parlem de les noves (i no tan noves) companyies, del context advers que s'han trobat, del menysteniment de cert establishment teatral per donar-les entrades, suport, recursos. I La Calòrica, que ara fa deu anys, ha estat sempre un exemple: com és que amb premis de la Crítica, Max, Butaques, al sarró, no han aconseguit fer el gran salt? Amb 'Els ocells', que és en cartell ara a la Beckett, han estripat la baralla. Perquè han demostrat que les grans infraestructures, els grans padrins, ja no calen quan es tracta d'oferir la millor obra de la temporada. Almenys, una de les dues o tres més bones. 'Els ocells' és gairebé una peça perfecta. Perfecta per als nostres dies: no oblidem que el teatre sempre parla en present. La posada en escena d'Israel Solà és digna d'un Stravinsky, pel tempo que dona a la funció, que fa que els 90 minuts que dura passin volant, per l'excel·lent direcció d'uns actors (Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius) que saben què han de fer en tot moment, que canvien de rol amb una plasticitat encomanadissa, que miren al públic amb decisió per menjar-se'l. L'escena del dinar dels coloms és, per exemple, del millor que he vist mai en teatre, una obra dins l'obra. I què hem de dir del text? Joan Yago, el dramaturg de la tropa, em deia que per fer 'Els ocells' havien canviat d'estratègia i havien fet un procés de creació col·lectiva que ell, després, havia endreçat. L'excusa era agafar l'obra clàssica d'Aristófanes a partir

'Relats confinats' anima els lectors a convertir-se en escriptors

'Relats confinats' anima els lectors a convertir-se en escriptors

L'editorial Blackie Books ha llançat una proposta ideal per a tots aquells que sempre han volgut ser escriptors i no han trobat el temps per fer-ho. Es diu 'Relats confinats' i està obert a tothom "amb la intenció de mantenir-nos connectats, creatius i entretinguts", diuen. Per això proposen als lectors que es converteixin en escriptors i els enviïn els seus relats curts, escrits a casa però l'acció dels quals ha de passar íntegrament fora de casa. Els relats es poden escriure en català, gallec, èuscar i castellà, i no hi ha data de recepció límit (com a mínim de moment). Hi ha més condicions: els relats no han superar les 200 paraules, s'ha d'indicar el títol, l'autor/a i la ciutat des d'on s'ha escrit. Un equip d'experts els llegiran, els valoraran i els compartiran a les xarxes. L'e-mail de recepció és: casa@blackiebooks.org. El segell barceloní, casa de Miqui Otero, Sempé, Ben Brooks, Carlo Padial, David Sedaris, Gloria Fuertes, Gianni Rodari, James Rhodes i companyia, recorda aquell estiu de 1816, en què es van escriure, a Ginebra, 'Frankenstein', una primera versió de Dràcula i moltes històries més. Va ser l'estiu en què va entrar en erupció el volcà Tambora, a Indonèsia, tot creant un núvol de pols que va cobrir la Terra en ple estiu. NO T'HO PERDIS: Llibres gratis

'Relatos confinados' anima los lectores a convertirse en escritores

'Relatos confinados' anima los lectores a convertirse en escritores

La editorial Blackie Books ha lanzado una propuesta ideal para todos aquellos que siempre han querido ser escritores y no han encontrado el tiempo para hacerlo. Se llama 'Relatos confinados' y está abierto a todo el mundo "con la intención de mantenernos conectados, creativos y entretenidos", dicen. Por ello proponen a los lectores que se conviertan en escritores y les envíen sus relatos cortos, escritos en casa pero cuya acción debe pasar íntegramente fuera de casa. Los relatos se pueden escribir en catalán, gallego, euskera y castellano, y no hay fecha de recepción límite (como mínimo de momento). Hay más condiciones: los relatos no han superar las 200 palabras, se indicará el título, el autor/a y la ciudad desde donde se ha escrito. Un equipo de expertos los leerán, los valorarán y los compartirán en las redes. El e-mail de recepción es: casa@blackiebooks.org. El sello barcelonés, casa de Miqui Otero, Sempé, Ben Brooks, Carlo Padial, David Sedaris, Gloria Fuertes, Gianni Rodari, James Rhodes y compañía, recuerda aquel verano de 1816, en que se escribieron, en Ginebra, 'Frankenstein', una primera versión de Drácula y muchas historias más. Fue el verano en que entró en erupción el volcán Tambora, en Indonesia, creando una nube de polvo que cubrió la Tierra en pleno verano. NO TE LO PIERDAS: Libros gratis

Las obras canceladas por el coronavirus se verán en el Grec

Las obras canceladas por el coronavirus se verán en el Grec

El festival Grec se alargará durante todo el mes de agosto para hacer posible reprogramar todas las obras de teatro que se han tenido que cancelar por el confinamiento. Esta es una de las medidas presentadas por el Ayuntamiento de Barcelona para hacer frente a la situación de emergencia que vive el país a causa del coronavirus. Esto hará posible que todas las obras que se tenían que haber estrenado la semana pasada y esta, así como las que no lleguen a escena durante los próximos días, hasta que termine el confinamiento, tengan un lugar durante el mes de agosto. Un ejemplo claro es la Quinzena Metropolitana de Dansa, que debía recibir el disparo de salida el pasado sábado, y que ha quedado suspendida en su totalidad. "No será fácil encajarlo todo en las programaciones de julio, por eso, este año, y de manera excepcional, la programación del Grec se prolongará durante el mes de agosto, ofreciendo así un margen más amplio para las reprogramaciones de espectáculos", dicen desde el festival. "Con la conciencia clara que la situación que vivimos es temporal y que, una vez superada la prueba que supone del confinamiento domiciliario, será una vez más el momento de reencontrarse y disfrutar de los espectáculos públicos de una manera segura, la organización del festival ultima estos días una programación llena de grandes y pequeñas perlas que contribuya a reconfortar a la ciudadanía después de estas semanas", añaden. Estamos hablando, al final, de una cuarentena de espectáculos. Las

Les obres cancel·lades pel coronavirus es veuran al Grec

Les obres cancel·lades pel coronavirus es veuran al Grec

El festival Grec s'allargarà durant tot el mes d'agost per fer possible reprogramar totes les obres de teatre que s'han hagut de cancel·lar pel confinament. Aquesta és una de les mesures presentades per l'Ajuntament de Barcelona per fer front a la situació d'emergència que viu el país per mor del coronavirus. Això farà possible que totes les obres que s'havien d'estrenar la setmana passada i aquesta, així com les que no arribin a escena durant els propers dies, fins que acabi el confinament, tinguin un lloc durant el mes d'agost. Un exemple clar és la Quinzena Metropolitana de Dansa, que havia de rebre el tret de sortida dissabte passat, i que ha quedat suspesa en la seva totalitat. "No serà fàcil encabir-ho tot en la programació de juliol, d'aquí que enguany, i de manera excepcional, la programació del Grec s'allargarà al mes d'agost, oferint així un marge més ampli per a les reprogramacions d'espectacles", expliquen des del festival. "Amb la consciència clara que la situació que vivim és temporal i que, després que haguem superat la prova que suposa del confinament domiciliari, serà un cop més el moment de retrobar-se i gaudir dels espectacles públics d'una manera segura, l'organització del festival ultima aquests dies una programació plena de grans i petites perles que han de contribuir a reconfortar la ciutadania després d'aquestes setmanes", afegeix. Estem parlant, al final, d'una quarentena d'espectacles. Les companyies, els artistes i els teatres decidiran si cancel·le