El poder del dinero

'El poder del dinero' podria ser moltes coses: un 'thriller' d’espionatge industrial, una pel·lícula juvenil, una faula moral sobre el bé i el mal, un relat d’aprenentatge, una història d’amor entre classes socials, una transposició de les narracions de superherois, una derivació del cinema de Hitchcock i Polanski, un 'revival' posat al dia del cinema de la paranoia dels anys 70... Això, evidentment, no justifica que sigui una bona pel·lícula, però sí que conté material per fer deu o dotze pel·lícules excel·lents. El director, l’australià Robert Luketic, porta molts anys en el territori de la comèdia, sigui o no d’acció. I encara que això, lamentablement, potser no es vegi de la mateixa manera en aquest darrer treball, sí que l’investeix d’un cert esperit lúdic a l’hora d’abordar el material: un agradable patchwork de personatges i situacions, escenaris i diàlegs, extrets de les més diverses tradicions i els registres més dispars.

Un jove informàtic entra en el joc perillós de dues empreses rivals i es veu involucrat en una trama insondable, laberíntica. La primera part utilitza els relats paral·lels per tal de presentar un munt de personatges que s’entrecreuen al seu voltant en diferents registres. La segona ho centra tot en el protagonista i en forma de malson, en la tradició d’'Acorralat', d’Arthur Penn, o 'Els tres dies del Còndor', de Sydney Pollack, encara que amb molta menys capacitat poètica. Malgrat això, 'El poder del dinero' té dos avantatges respecte d’altres films similars. D’una banda, té la suficient ingenuïtat i seguretat en si mateixa per presentar-se no únicament com un retrat
caricaturesc del capitalisme corporatiu, sinó també com un simpàtic assaig sobre el que pot fer la ficció per reciclar determinades formes del cinema d’acció; d’una altra, l’elecció dels actors pot semblar estrafolària, però és innegable que respon a una lògica: si el noiet és Liam Hemsworth i els més grans es diuen Richard Dreyfuss, Gary Oldman i Harrison Ford, potser és perquè es vol establir alguna tensió entre tradició i (post) modernitat.