El tango de Satanàs

Són set hores de pel·lícula però és una de les pel·lícules més impressionants dels noranta. És una obra sarcàstica sobre els somnis, intrigues i traïcions d'una cooperativa agrícola fracassada. La forma de la pel·lícula s'inspira en les passes del tango i cada secció acaba amb la narració en tercera persona fora de pantalla i un comentari eloqüent i poètic sobre els personatges i el seu món. Molts personatges són detestables, però després de tantes hores amb ells, l'espectador no pot evitar involucrar-se en la seva història. Susan Sontag va dir: "M'agradarà veure'l cada any durant la resta de la meva vida".