[title]
En defensa pròpia, Olivier Dahan afirma que aquesta insípida i improbable pel·lícula biogràfica és un film sobre el cinema. No perquè la protagonista sigui Grace Kelly, i la seva metamorfosi en princesa entregada a la causa monegasca comenci quan Hitchcock li ofereix interpretar Marnie, sinó perquè el film està concebut com un pastitx en què, capa sobre capa, preval la mentida glamuritzada, la conversió de Kelly en la Joana d’Arc dels paradisos fiscals. És el cinema imitant el color i l’encant dels 60, fent-nos creure que va ser Grace qui va resoldre el conflicte diplomàtic entre Mònaco i la França de De Gaulle. És el cine com a regurgitació acomodada dels tòpics de la reialesa tancada en una torre d’ivori. Potser d’aquí a uns anys Dahan s’anima a fer el mateix amb la princesa Letizia.