Indignados

Eisenstein va morir sense arribar a rodar la que segons ell hauria estat la seva millor pel·lícula: una adaptació d’El capital de Marx que en els temps de Stalin revitalitzés els antics valors del comunisme. Hi havia treballat durant anys, fotent-s’hi cop rere cop, sense trobar la manera d’executar un guió amb cara i ulls. Al final, savi ell, ho va donar per impossible. Tony Gatlif ha demostrat molt menys decòrum. Un dia se li va acudir portar a la gran pantalla el best-seller de Stéphane Hessel, aquell que els moviments reivindicatius del 15-M van convertir en les seves taules de la llei, sense veure que, evidentment, era una mala idea. Com si s’aferrés a aquell megàfon de línia vermella que marcava les cobertes de l’Indigneu-vos!, ha fet el seu propi pamflet d’eslògans i imperatius, servit amb un simbolisme irritant que més que despertar la consciència revolucionària sembla material complementari per als estudiants de catequesi.