[title]
Que no us enganyin les seves formes amables, i el ritme festiu d'aquests personatges que semblen els gitanos de Kusturica. Aquesta és una visió dels fenòmens migratoris tan bidimensional que espanta. Una comèdia d'aparença inofensiva i pinzellada gruixuda que desmunta l’ideari de Visconti a 'Rocco i els seus germans' i ens arrossega cap a una conclusió de dubtosa moral que sembla repetir-nos, una vegada i una altra: "ei, sortir de la misèria és fàcil, només et calen diners". Una història molt més rància del que vol aparentar, que només veu les virtuts de l’obrer explotat quan aquest s’ha convertit en nou-ric. Que ve a dir: el proletari, si té peles, és un dels nostres.