[title]
Després d'El somni', aquesta és la segona pel·lícula de Christophe Farnarier dedicada a la vida rural catalana, filmada en aquest cas a una masia del Ripollès. Però aquí no val la descripció costumista ni etnològica, sinó que es prefereix captar el dia a dia, sobretot el de la dona de la casa, que treballa tant a dins com a fora del negoci familiar, a més de fer totes les feines domèstiques. Farnarier la segueix sempre a una certa distància, amb cura i delicadesa, com si es dediqués a filmar el darrer exemplar d’una espècie en extinció. Així, les ombres de Ford, Rossellini o Bresson es projecten en un rerefons reivindicatiu de la tasca de la dona en aquest tipus d’entorns, i el que més importa és l’observació directa, que a poc a poc construeix un ritme molt peculiar. El resultat és un pèl massa tancat sobre si mateix, però també generós i entusiasta, un exercici tan devot d’allò que mostra que es fa de visió obligada per netejar una mica els ulls.