New World

'New world' s’obre amb una escena impactant, en què un home és torturat per un grup de mafiosos, que l’acusen de passar informació de les seves activitats a la policia. Presidint aquest acte violent trobem Ja-sung, l’autèntic agent infiltrat per la llei en el grup criminal. Amb aquest pròleg, Park Hoon-jung fa explícita la doble personalitat del protagonista, que observa (i executa) el cruel destí al qual ell mateix s’arrisca diàriament amb la fredor que imposa la màscara que es veu obligat a dur.

La divisió clara entre la persona real i el personatge s’anirà tornant cada cop més confusa a partir del moment en què mori el líder del clan mafiós. Aquest fet desencadena un joc de trons per la successió del president, en el qual la policia pretén influir coŀlocant un home de palla que els permeti controlar el crim des de dins. Així és el ‘nou món’ al qual es refereix el títol de la pel·lícula: un entorn iŀlegal manipulat irònicament per la llei.

L’escala de l’operació fa que el precari equilibri en què viu Ja-sung tremoli encara més, i el força a preguntar-se on es troba la seva veritable identitat. Després de gairebé una dècada convivint amb l’enemic, el policia dubta entre mantenir-se fidel a les fredes ordres del seu capità i obeir el vincle emocional que ha forjat amb l’agressiu gàngster que s’ha convertit en el seu germà de sang.

La disfressa convertida en pell podria agermanar 'New world' amb l’ambigua escala de grisos que Cronenberg va aplicar a 'Promeses de l’est'. Però el film de Park rebutja seguir una via excèntrica o manifestament personal, i prefereix ser respectuós amb les expectatives associades a l’alè dramàtic i les formes estilitzades del recent thriller sud-coreà.