Purgatorio

Quan es diu que en una pel·lícula, la casa és “un personatge més”, se sol fer referència a la rica personalitat d'un escenari, que es fa indissociable del relat i determina el seu clima estètic. 'Purgatorio' aconsegueix això seguint un mètode oposat, consistent a buidar el pis on s'acaba de traslladar la protagonista de qualsevol detall que li doni calidesa. Aquest no-lloc a petita escala dóna el to d'un film habitat per una jove que no aconsegueix deixar enrere el seu procés de dol, fins que la trobada amb un inquietant nen li permetrà trobar una inesperada catarsi. Tot i que a vegades la història demana un posicionament més clar en el territori del drama o del fantàstic pur, Pau Teixidor filma la seva 'opera prima' amb gust i atenció pel detall, fent creïble la incòmoda relació que estableixen la soferta Oona Chaplin i el debutant Sergi Méndez.