20.000 días en la Tierra

Els documentals sobre música tenen el vici d’acomodar-se en declaracions de personatges més o menys iŀlustres i en una selecció de material d’arxiu. Distanciant-se completament d’aquesta estructura, Iain Forsyth i Jane Pollard aborden la figura de Nick Cave a partir d’una pregunta fonamental: com es pot filmar l’univers creatiu d’un artista? La parella de directors signa el guió del film conjuntament amb el mateix Cave, que es presenta com un aristòcrata del rock que se segueix emmirallant en els mites que van marcar la seva infància, i que al llarg d’un dia és visitat pels fantasmes del seu passat. Difuminant les fronteres entre la confessió intima i l’autoficció, '20.000 días en la tierra' es revela com l’arrabassador retrat d’un músic, i parla de tu a tu a 'Let’s get lost', la preciosa elegia que Bruce Weber va dedicar a Chet Baker.