Amanece en Edimburgo

No sé com fer aquesta crítica sense desvelar la petita sorpresa que ha representat per a mi. Podria escriure que és la història d’una família escocesa a la qual trobem quan el fill torna de la guerra, acompanyat d’un amic que es vol casar amb la seva germana. Els seus pares estan a punt de celebrar els 25 anys de matrimoni. Podria dir que és un melodrama en què l’estabilitat emocional dels personatges perilla per culpa de malentesos, desitjos no assolits i errors del passat que sempre tenen conseqüències. Podria explicar que m’ha fet pensar en el cinema de Minnelli o Stanley Donen, i especialment en un títol en concret, 'Sempre fa bon temps', on es barregen el drama i la comèdia musical. 'Amanece en Edimburgo' és un film antic, i per això també és una pel·lícula molt moderna, en la qual la música i les cançons, com abans, no són un afegit, sinó part fonamental de la història.