El efecto K. El montador de Stalin

El cinema, recordem-ho, no seria el que és si no haguessin existit els pioners russos, Komarov i Pudovkin, i tots els grans abanderats de l’avantguarda soviètica que asseguts a les movioles del Laboratori de Moscou van alimentar, durant anys, el somni bolxevic. Des de València i en ple segle XXI, un home, de nom Valentí Figueres, els ret homenatge, explicant la història de Maxime Stransky, company de fatigues d’Eisenstein, alumne de Vertov i espia de Stalin, adoctrinat en la disciplina fabril de Lev Kuleshov. Aquest últim, la K majúscula del títol, és el gran exemple de totes les possibilitats del muntatge i, per extensió, de la màgia del cinema. Per això em sobta que fora del nucli cinèfil més dur sigui tan poc popular. Va guanyar-se tal títol el dia en què va coŀlocar la cara inexpressiva d’Ivan Mosjoukine davant d’un plat de sopa i va fer que els seus ulls buits d’intenció es convertissin en els ulls d’un home afamat. És per recordar aquest tipus de coses que un film com aquest em sembla, encara ara, tan necessari.