Fulano y mengano

Dos éssers quasi invisibles, víctimes de la pobresa i la dissort, i una noia que sap veure la profunda humanitat que hi ha en ells. Segons el cineasta Romero-Marchent,va tenir tots els elements per fer una bona pel·lícula: "Un Madrid que era així i que no havia de modificar de cap manera, només plantar-hi la càmera davant; un moment polític de transició que defensa el pobre i el necessitat; el meravellós Pepe Isbert de protagonista, en un paper fet a mida; un gruió provinent d'una gran novel·la..Aleshores, quan parteixes d'avantatges tan grans, si a més a més, saps rodar, com era el meu cas, lògicament sorgeix una bona pel·lícula. (Taula rodona sobre Joaquín Romero-Marchent amb Alejandro Montiel, Antonio José Navarro, José Carlos Suárez Fernández y Julio Pérez Perucha).